Entrevistem a la Júlia López, estudiant de l’Institut Can Mas i jugadora de tennis taula.
– Quants anys fa que jugues a tennis taula?
Fa uns 9 anys, des dels 7. Aquesta és la desena temporada que jugo.
– Quants portes competint?
Uns 8 o així. De seguida que vaig començar a saber-ne una mica ja vaig iniciar-me en la competició, encara que era molt petita. Però em va anar bé per agafar experiència i aprendre més. Competint s’aprèn molt.
– Què o qui et va impulsar a començar a practicar aquest esport?
La meva germana va començar a jugar i al cap d’un temps vaig voler provar-ho jo també.
– En quin club jugues?
Al Club Tennis Taula Ripollet, el local del poble.
– Quants cops i hores a la setmana entrenas?
Actualment entreno quatre dies, dues hores. Fins ara entrenava al CAR de Sant Cugat, cada dia unes 4 hores de treball específic de tennis taula i uns tres quarts d’hora de preparació física però ara, estant a Ripollet, era impossible mantenir el mateix nivell d’entrenaments.
– Prens exemple d’algun altre jugador o tens algun “ídol” en aquest esport?
Més que en jugadors em fixo en jugadores , ja que el tipus de joc és molt diferent. Tot i així no tinc cap jugadora en concret que sigui el meu model a seguir, ja que intento extreure les coses bones de cadascuna. Intento fixar-me en els punts forts de cada jugadora.
– Tens molt en compte els partits perduts?
Sempre s’han de tenir en compte, però penso que sempre s’ha d’intentar que afectin de manera positiva. Perdre partits et dona experiència i la oportunitat d’identificar els errors que has comès per així intentar corregir-los i no tornar-los a cometre. És difícil fer-ho i a mi a vegades em costa, però crec que sempre es pot millorar i al final, aquests errors, poden acabar en certs moments d’un campionat o en una situació difícil afavorint i fent que guanyis altres partits.
– Quin és el campionat que et va marcar més?
No podria escollir un en concret, ja que ha hagut molts que m’han marcat tant positivament com negativament. Recordo molts moments importants i significatius, tot i que un dels que potser més recordo és del primer cop que vaig quedar campiona d’Espanya per equips desprès d’una final molt intensa. La sensació d’aquell moment en que vam guanyar no se m’oblidarà mai.
– Tens alguna costum o “ritual” abans de cada partit?
Bueno, no sempre faig completament el mateix ja que molts cops les circumstàncies no són les mateixes, però si que, més o menys, sempre intento escalfar una hora abans dels partits a la taula, desprès reposar una estona, anar a canviar-me la samarreta, refrescar-me i abans del partit aïllar-me una mica de la gent, a vegades amb música, i concentrar-me en el partit. Desprès, als últims minuts d’abans, escalfo bé físicament i desprès ja surto a jugar el partit.
– Portes a sobre alguna cosa que creus que et porta sort als campionats?
Doncs no sempre porto el mateix, però si veig que en anteriors campionats o partits alguna polsera, alguna samarreta o qualsevol cosa que portava m’ha donat sort al següent també l’intento portar, però quan perdo deixo de portar-la.
– A part del tennis taula, practiques cap altre esport?
No, m’hi dedico exclusivament al tennis taula.
– El mes passat vas competir a Hongria? Com va anar?
Vam jugar les tres modalitats, equips, dobles i individual i les sensacions van ser bones. A nivell de resultats no van ser massa destacats però ja es pensava que podia passar perque a aquest tipus de competició internacional hi ha molt nivell, ja que hi participen fins i tot països asiàtics i l’exigència és molt alta.
– Com se’t va fer el viatje?
El viatge bé, el tennis taula m’ha donat moltes oportunitats de viatjar i ja he fet alguns viatges d’aquest estil. A més, coneixia molt a les companyes i entrenadors amb els que anava així que m’ho he passat molt bé amb ells i ha sigut molt agradable poder anar-hi.
– Has guanyat?
No, és molt difícil guanyar un campionat internacional d’aquest nivell i encara s’ha de treballar molt per poder arribar a estar a dalt entre els millors. Més que res era per agafar més experiència internacional i referències de què s’ha de treballar als entrenaments.
– Gràcies per la teva col·laboració.
Joana Iglesias i Miriam Martínez, 4t A
