És ben coneguda la tradició boletaire de Catalunya. Els bolets són ingredients imprescindibles en la preparació de molts dels nostres plats; en alguns en són el component principal o, fins i tot, l’únic. Els més reconeguts i el més valorats són: el rovelló (Lactarius sanguifluus, del llatí lactarius: que té llet; sanguifluus: que raja sang.), el camagroc (Cantharellus lutescens, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí lutescens: que es torna groc) i la trompeta de la mort (Craterellus cornucopioides, del grec Cantharellus diminutiu de kántharos: copa; del llatí cornucopia: corn de l’abundància).
EL ROVELLÓ:
Altres noms: esclata-sang, vinader, rovelló de solell.
Família: russulàcies.
Coneixement: juntament amb el pinetell, és el bolet més buscat als nostres boscos.
Hàbitat: en pinedes calcícoles en gran part del territori català, però, a diferència del pinetell, defuig els freds més rigorosos de l’alta muntanya.
Època de l’any: de setembre a fi d’any. Valor culinari: excel·lent, bolet de molta tradició a la cuina catalana. Per a molta gent és millor que el pinetell.
Comercialització: té molt menys pes al mercat que el pinetell, sobretot a Barcelona. Als mercats es troba amb facilitat de vegades barrejat amb pinetells.
Altres espècies: el rovelló vinader (Lactarius vinosus) de làtex d’un color vinós més fosc, també excel·lent comestible.
EL CAMAGROC:
Altres noms: rossinyolic.
Família: cantarel·làcies.
Coneixement: bolet molt buscat i conegut a les nostres comarques, sobretot a la Catalunya central, Bages, Berguedà i Solsonès.
Hàbitat: en boscos de pins, en llocs humits, de preferència calcícola.
Època de l’any: de la tardor fins a l’hivern.
Valor culinari: molt apreciat i utilitzat en estofats, guisats, truites i també com a condiment.
Comercialització: fàcil de trobar-ne de sec durant tot l’any, però també podem trobar-ne en fresc als nostres mercats durant la tardor i començament de l’hivern.
Altres espècies: una espècie molt semblant i que popularment també anomenem camagroc és el Craterellus lutescens, que surt en sòls silicis. Gastronòmicament té la mateixa qualitat i es diferencia de l’altre perquè els plecs de sota del barret són grisos.
LA TROMPETA:
Altres noms: trompeta dels morts, corneta.
Família: cantarel·làcies.
Coneixement: molt conegut a totes les comarques de Catalunya on té el seu hàbitat natural. Hàbitat: en boscos humits mixtos i caducifolis.
Època de l’any: des de l’estiu als boscos de muntanya, a final de tardor a les frondoses de l’estatge mediterrani. Valor culinari: bon comestible que s’utilitza per fer una gran varietat de plats i condiments.
Comercialització: podem trobar aquesta espècie fresca durant la temporada en mercats especialitzats. Però la forma més habitual de trobar aquest bolet durant tot l’any és assecat.
Altres espècies: per la seva original i exclusiva forma i color, tan sols ens podem confondre amb la trompeta cendrosa (Craterellus cinereus) que es diferencia per tenir els plecs més marcats i ser de talla més petita, bolet senes interès culinari.
Óscar Calderón López, 4tB
