La vigorèxia no està reconeguda com a malaltia per la comunitat mèdica internacional, però es tracta d’un trastorn o desordre emocional on les característiques físiques es perceben de manera distorsionada, a l’igual del que succeeix quan es pateix d’anorèxia, però al revés.
Una persona que es veu sempre amb falta de tonicitat i musculatura, pateix de vigorexia, la qual cosa la porta a realitzar exercici físic de manera obsessiva compulsiva i peses cada dia de manera continuada.
En la majoria dels casos el seu cos es desproporciona, adquirint una massa muscular poc d’acord amb la seva talla i contextura física.
Aquest trastorn o desordre psíquic associa bellesa amb augment de massa muscular. La major part de les hores del dia estan dedicades a realitzar exercici físic i a pensar com poder dur a terme una dieta rica en aliments proteics per així augmentar la musculatura del cos. Aquest quadre es veu agreujat quan a tot això s’uneix el consum de anabolitzants o esteroides que facilitin o millorin aquest augment de proporcions corporals. Llavors, i com a conseqüència, augmenta el risc de patir malalties com lesions hepàtiques, cardíaques, disfunció erèctil, problemes de fertilitat i càncer de pròstata, entre d’ altres.
Perfil d’una persona que presenta aquest trastorn:
– Obsessió per un cos musculós
– Distorsió de la imatge corporal
– Baixa autoestima
– Entrenament amb dedicació compulsiva i gairebé exclusiva.
– Addicció a la bàscula
– Tendència a l’automedicació
– Dieta molt alta en proteïnes (en la majoria dels casos la dieta va complementada amb productes anabòlics i esteroides).
Igual que l’anorèxia, la vigorèxia es presenta per una distorsió de la imatge corporal. Afecta tant a dones com a homes, però al contrari que l’anorèxia, és més freqüent un trastorn masculí.
Rubén Cárdenas, 4t C
