El passat 21 de setembre va ser executar TROY DAVIS, a l’estat de Georgia (USA). Poc va importar que un antic director del FBI, William Sessions, partidari de la pena de mort, hagués sol•licitat que no s’executés perquè el seu cas fa aigua per tots costats.
L’últim recurs que li quedava a aquest pres de 42 anys, condemnat a la pena cabdal per matar en 1989 un policia que estava fóra de servei, va ser rebutjat per la Cort de Perdons de l’Estat de Geòrgia. El tribunal va decidir no commutar-li la pena per cadena perpètua sense donar més explicacions.
L’execució de Davis s’havia suspès en l’últim moment fins a tres ocasions durant més de dues dècades. Excepcionalment, el Tribunal Suprem d’Estats Units va concedir a Davis en 2009 una vista perquè provés la seva innocència als magistrats, alguna cosa inusual i que no s’havia usat en 50 anys, ja que els reus normalment acudeixen a tribunals inferiors.
En els últims anys, set testimonis de l’acusació original que van participar en el judici de 1991 han canviat les seves declaracions.
No hi ha mòbil, no hi ha arma homicida. Una testimoni (Quiana Glover) assegura que l’home el testimoniatge del qual va ser determinant en la seva condemna (Sylvester Col•le) li va confessar en una festa que ell va ser qui va acabar amb la vida de l’agent.
El cas de Davis ha obtingut rellevància internacional, ja que institucions com a la Unió Europea, organitzacions com Amnistia Internacional i polítics com l’expresident d’Estats Units Jimmy Carter, a més del Papa, van demanar a l’Estat de Geòrgia que perdonés al reclús o li commutés la sentència.
La seva mort és la número 34 d’aquest any i la 1.268 des que el Suprem reinstauró els homicidis legals en 1976.
CRISTIAN LÓPEZ, 4t ESO
