NISSAN EPORO, ELS ROBOTS QUE SABEN CONDUIR SENSE XOCAR IMITANT ALS PEIXOS I LES ABELLES
Aquests robotets de colorins es diuen Nissan Eporo, i resulten ideals com clauer o com personatge de dibuixos animats. Però què tenen a veure amb un cotxe? Molt directament, però indirectament asseuen les bases d’un tipus de mobilitat que podria donar-se en el futur.
La idea és simple i molts ho hem pensat alguna vegada: podrien els cotxes conduir solos sense xocar amb altres cotxes? Sens dubte, algun dia ho faran. Nissan s’ha fixat en el comportament dels bancs de peixos i de les abelles , i com actuen aquests per a moure’s per llocs estrets sense molestar als altres i d’una forma ràpida.
Per a aconseguir-lo, els peixos utilitzen la sensibilitat de la seva línia lateral, una espècie de radar que els permet saber si hi ha altre peix prop. Això s’aconsegueix en els robots Nissan Eporo mitjançant un làser, i la vista també s’imita mitjançant unes càmeres.
Les regles que segueixen els robots imiten a les quals segueixen els peixos, depenent d’on trobin l’obstacle:
Àrea 1: Estan a punt de col·lisionar, així que han d’evitar-lo canviant de direcció.
Àrea 2: Viatgen al costat d’altre peix, així que han de mantenir la distància entre ells.
Àrea 3: Hi ha altre peix que s’està acostant a ell.
Això sí, els robots Nissan Eporo juguen amb un avantatge que els peixos no tenen: poden intercanviar informació entre ells perquè cadascun tingui un “mapa” d’on es troba la resta de companys.
Realment això no és una novetat, la Naturalesa també ho havia inventat: les abelles també es comuniquen entre ells amb missatges bàsics.
COTXES QUE ES CONDUEIXEN SOLS
L’aplicació per a aquest sistema seria aconseguir cotxes que es condueixen sols, sense interacció del conductor. Òbviament tots haurien de tenir el sistema, però es podria aplicar al principi a zones restringides de ciutats amb alts volums de tràfic.
Una vegada el sistema estigués madur seria molt més eficient que els humans: sense necessitat de deixar marges per a no xocar, només els necessaris que el sistema determini. Viatjaríem més ràpid, consumint molt menys combustible i sense necessitat de conduir per necessitat, això ho deixaríem per a l’oci.
Us imagineu el tràfic de la Índia amb un sistema així? La de xocs i infarts que s’estalviarien.
Jónathan Martín Suero, 1r. Batxillerat
