KIN – BALL

Què és el Kin-ball ?      

L’ORIGEN DEL KIN-BALL

El Kin-Ball fou inventat per Mario Demmers, Llicenciat en Educació Física canadenc l’any 1986, amb l’objectiu de promoure la salut, la cooperació, el treball en equip i  l’esportivitat. Està dissenyat per donar a tothom la oportunitat de jugar i el sistema de puntuació assegura que tots els equips aconsegueixin puntuar.

Mario Demmers ha ensenyat a jugar a més de 30.000 professors d’Educació Física l’esport del Kin-Ball.

                                        

                        Mario Demmers                                                                        Equip preparat per efectuar una sacada

El Kin-Ball és un esport federat reconegut al Canadà, Japó, EEUU, Bèlgica i Alemanya, aglutinant més de tres milions de jugadors en aquest països.

En dues ocasions ha estat presentat com a esport d’exhibició en els Jocs de Quebec i s’han iniciat les gestions per a presentar-lo com a esport olímpic.

CÓM SE JUEGA AL KIN-BALL?

Format per 3 equips de 4 jugadors cada un que disputen un partit en un camp quadrat de 20m x 20m, camp un baló gegant de 1.22 m de diàmetre. Els equips poden ser mixtes i es distingeixen en el camp amb pitrals  de tres colors: rosa (per la integració de la dona), gris (por l’expansió i la ruptura de barreres per el mon), i negre (en contra del racisme). El temps de joc està dividit en 7 períodes de 7 minuts cada un.  Guanyarà l’equip que abans aconsegueixi guanyar 3 períodes.

El joc es basa en una estratègia de sacades i recepcions que involucra als  tres equips. El baló es posa en joc per un d’ells mitjançant una sacada especial en el que intervenen sempre els 4 jugadors/es integrants de l’equip. Normalment 3 subjecten i el quart jugador/a colpeja amb els braços. L’equip atacant, abans de llançar el baló, anomena a un dels altres equips amb la paraula OMNIKIN + el color del equipo que vol atacar. Per exemple: ” Omnikin gris! “.

L’objectiu de l’equip atacant és llançar el baló dificultant al màxim la recepció per tal d’aconseguir que el baló toqui al terra. L’objectiu de l’equip receptor (gris en aquest cas) es evitar que el baló toqui al terra. Una vegada aconseguit ha d’organitzar-se ràpidament per a organitzar de nou una sacada. Es comet falta quan no s’aconsegueix efectuar correctament la sacada o la recepció.

El sistema de puntuació assegura que tots els equips puntuïn, ja que si un comet una falta els altres dos puntuaran. Aquesta paritat en el marcador possibilita que tots els equips estigui implicats en el partit fins  l’últim minut.

Situació d’un partit 

ELS VALORS DEL KIN-BALL

Mario Demmers, professor d’Educació Física canadenc, es el inventor del KIN-BALL®.

La seva preocupació era buscar un esport que pugues respondre als següents objectius:

–  Permetre als nens i a les nenes practicar junts el mateix esport

–  Facilitar l’aprenentatge de les tècniques per tal de que puguin ser adquirides en poc temps.

–  Oferir gaudir i diversió i èxit des dels primers minuts de joc.

–  Promoure la integració dels estudiants poc hàbils i oferir-li la possibilitat de formar per complert part d’un equip.

–  Exigir un veritable treball en equip, eliminant els individualismes, tan presents en la nostra societat.

Mario, ha aconseguit integrar aquests valors i exigències en el propi reglament de joc. En efecte, el desenvolupament del Kin-Ball; es fa en medi de mols valors com la cooperació, el respecte, l’esperit d’equip i l’accessibilitat tècnica del joc, i  tot això creant les condicions necessàries per a reforçar la sensació d’èxit dels participants. Aquests valors són part integrant dels esports i són tant  importants els uns com els altres. Profunditzàrem tot seguit en alguns d’ells..

                             

                              Un equip de nens efectuant una sacada                                                                                      El baló 

LA COOPERACIÓ

Aquest esport afavoreix inevitablement la cooperació. Això permet mantenir un joc dinàmic, sense que existeixin jugadors passius, com en la major part dels altres esports, on el més dèbil està exclòs per no estar en el lloc adequat en el moment precís. Ja sigui en competició o en un senzill partit recreatiu, la cooperació en el Kin-Ball; es veu contínuament, i com que no es permet cap contacte físic, la violència física no pot tenir cabuda. Un jugador/a “estrella” pot sempre destacar dels demès, però no pot guanyar sense els seus companys.

Tot això configura un esport que elimina tota individualitat, ja que cada un dels membres de l’equip ha de tenir contacte amb el baló. El partit es ganya sempre en equip i sempre en cooperació. 

SITUACIONS D’ÈXIT  I  GAUDIMENT

Qualsevol persona pot jugar al Kin-Ball.

Això no requereix més que unes poques habilitats tècniques per part del debutant. En aquest ambient d’èxit i plaer, el debutant estarà preparat per seguir al grup i per evolucionar amb el mateix.

La tècnica requerida en aquest esport és molt fàcil d’aprendre: en 30 minuts els participants la coneixen ja de forma suficient per a divertir-se. Mitjançant un reglament senzill, un baló lleuger i un equip de quatre jugadors, tots els participants toquen el baló i cada un té el seu moment par jugar-lo.

Tots aquests elements fan, en definitiva, que el participant es consideri part integrant de l‘equip i de l’acció. En aquest context, fins i tot el més reticent obté plaer practicant una activitat esportiva.

              Ara anem a jugar…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *