UN TAST DE GIMNÀSTICA 
Podem parlar de gimnàstica quan a l’antic Egipte es realitzaven les acrobàcies circenses. En el segle II a. C. els homes i les dones de la civilització minoica desenvolupaven l’art del salt del toro on els participants corrien cap al toro que l’envestia i agafaven per les banyes i, abans de ser llançats pels aires, executaven una pirueta o salt enlaire per caure a la gropa del l’animal, del qual baixaven els més ràpidament possible.
A l’antiga Grècia es desenvolupaven tres programes diferents d’exercicis dinàstics: un pel manteniment de la condició física, un altre pe l’entrenament militar i un tercer com a part del règim d’entrenament dels atletes. Cada ciutat grega tenia un gimnàs, lloc on es realitzaven els exercicis. Els primers professors grecs de manteniment, anomenats “Paidotribes” que foren els pioners a dissenyar sistemes d’activitat física, tant pels atletes com per a tots els ciutadans. Aquests programes entre els que hi havia exercicis gimnàstics, eren considerats fonamentals en l’educació dels nens. Els grecs creien que la unitat de ment i cos podien assolir-se només a través de la participació vers l’exercici físic. Aquests sistemes gimnàstics dissenyats per a la preparació militar també varen ser adaptats i utilitzat pels romans.
Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.