Cèrber (en llatí Canis Cerberus) era un gos gegantí de tres caps i cua de serp, al qual li naixien serps del llom i, a més a més, la seva mossegada era verinosa. També era el guardià de les portes de l’infern. La seva funció era impedir que els morts sortissin i que els virus poguessin entrar.
Era fill d’Equidna (una nimfa monstruosa) i Tifó (monstre), i germà d’Ortre (gos).
Aquest tenia dues debilitats: la música i la mel, per aquest motiu la seva vigilància va ser burlada dos cops. La primera va ser amb la música de la lira d’Orfeu que va amansar-lo i la segona va ser la sibil·la (pitonissa del món antic) de Cumas, guia d’Enees (heroi) en la seva baixada als Inferns, va adormir-lo donant-li un pastís.
Heracles va lluitar amb ell i el va guanyar amb la força dels seus braços, i el va portar davant d’Euristeu (rei grec) com li havia ordenat i després el va retornar a Hades.
Un dels mites en el qual podem situar aquest personatge és el d’Orfeu i Eurídice. En aquest podem veure com el personatge principal, Orfeu, intenta entrar al món dels morts per recuperar la seva muller. Dintre d’aquest haurà de superar alguns obstacles com la trobada amb el Can Cèrber. El qual aconseguirà hipnotitzar amb la seva lira. Després es va trobar a Hades i Persèfone, als quals també els hi va cantar una cançó per recuperar a la seva estimada. En veure aquest sentiment tan pur, Hades decideix deixar-lo marxar, però amb la condició que no la miri, però impacient decideix mirar-la, fent que es quedi atrapada per sempre més a l’inframón.

