DANIEL VALLEJO RIVES
CLARINETISTA, DIRECTOR I COMPOSITOR

En Daniel neix a Barcelona el 1990 a una família molt nombrosa, sent el primer fill de
set germans músics. Fa els seus primers estudis musicals al conservatori de
Badalona, on estudia dels 7 anys fins a acabar el grau professional. Durant aquesta
etapa coneix al compositor Alejandro Civilotti, de qui parlarem més endavant, al mestre
Manel Barea, director de la Banda Simfònica de Badalona, i a d’altres músics que el
comencen a formar en uns certs interessos i coneixements musicals, associats a la
música simfònica, la creació musical, la pedagogia, etc.
El 2008 comença l’etapa dels estudis superiors a l’ESMUC, on estudia amb el mestre
Joan Enric Lluna, clarinetista de gran renom. Coneix en aquesta etapa també a
Lorenzo Coppola, el músic que més l’ha influenciat, i amb qui comença a interessar-se
per la música antiga, sobretot del classicisme (Haydn, Mozart i Beethoven). També en
aquesta etapa pot tenir un primer contacte amb el món del Jazz de la mà del músic
Pep O’callaghan. Aquest interès pel Jazz perdurarà en el temps i influenciarà molt les
seves futures composicions. Finalment, del vessant interpretatiu, coneix també al
músic Harry Sparnaay, amb qui estudia clarinet baix i música contemporània.
Pel vessant pedagògic, l’etapa a l’ESMUC és també molt important, ja que els estudis
de “Pedagogia de l’instrument” l’introdueixen en el món de la didàctica i la pedagogia
en general, que desperten molts interessos diversos al voltant de la docència. Aquests
interessos pedagògics van de la mà de dos altres elements importants, a més dels
estudis iniciats el 2008. Un primer element és l’inici de la seva carrera com a mestre de
clarinet a l’Escola Municipal de Moià, municipi transcendental pel futur laboral d’en
Daniel. L’altre element, i el més important, és la fundació del projecte “L’Orquestra de
Collsuspina” (O.C.), el mateix any 2008. Aquest projecte comença com a un conjunt
instrumental amb mers interessos artístics i es desenvolupa a través dels anys,
esdevenint un projecte gran de caire totalment pedagògic i amb clara voluntat
d’impacte comunitari. Serà aquest projecte el tema del treball final de carrera,
constituint-se en element nuclear del desenvolupament musical i intel·lectual d’en
Daniel durant tota aquesta etapa, i, potser, fins a l’actualitat.
Un cop acabada l’etapa a l’ESMUC, dirigeix els seus interessos estudiantils a la ciutat
anglesa de Londres. Allà hi estudia dos anys un postgrau de clarinet al Trinity College,
també amb en Lluna i amb d’altres clarinetistes. Aquests altres són, principalment,
Michael Whight i Fiona Cross, tots dos membres habituals de les més prestigioses
orquestres de la ciutat. Durant aquesta etapa es desenvolupa com a clarinetista, tocant
a varies orquestres i conjunts de música de cambra. El més destacable de tot això és
la participació al “Greenwich String Quartet Festival” del 2013 amb el Carducci String
Quartet, la interpretació com a solista del concert de Copland amb la Siegfried
Camerata a St James Piccadilly i dues gires per la Xina amb la London Arte Chamber
Orchestra.

El 2017 acaba l’etapa a Londres i Daniel torna a Catalunya. Amb un bagatge molt gran
d’experiències i aprenentatges musicals, torna la mirada cap al seu entorn més proper.
D’aquest retorn sorgeix el projecte més important per a ell a l’actualitat, l’Espai Musical
de Moià. Aquest projecte recull tot el viscut com a músic fins al moment de la seva

creació per tal de, juntament amb les vivències d’una altra músic pedagoga, Queralt
Valls Brunat, crear una “escola de música per a Moià”. La singularitat del projecte
recau en la flexibilitat, constituint-se com a projecte “en construcció”, on els mateixos
participants creen el “què és l’Espai”, a més del funcionament econòmic, que defuig el
consumisme i es nodreix econòmicament de les quotes dels seus socis, que funcionen
com a donacions al projecte. Les singularitats del projecte li han donat un èxit
immediat que haurà de demostrar que pot mantenir-se en el temps.
D’aquesta última etapa fins a l’actualitat forma part també el desenvolupament com a
compositor. Sent ja un director amb experiència, dirigeix durant anys l’O.C., el cor
Romança de Callús i l’espectacle del “Misteri de la Llum” de Manresa des del 2017. A
més d’això, des de l’Espai Musical de Moià crea l’Orquestra de Cambra del Moianès
(OCM), pensada pel desenvolupament musical dels músics més formats del Moianès.
Però el desenvolupament com a compositor s’inicia amb la primera composició, opus
1, “Ull de Boira”. Aquesta obra, per a orquestra, cor mix, cor de veus blanques, solistes
i ballarina, es crea amb motiu de la celebració de la desena edició de l’O.C., el mateix
2017. El seu èxit a Collsuspina i a Moià provoca que es torni a interpretar a la Fàbrica
Vella de Sallent i al Kursaal de Manresa. Aquesta bona rebuda de la seva obra origina
el retrobament amb l’Alejandro Civilotti, amb qui es forma com a compositor a
l’actualitat, seguint escrivint i estrenant música, sobretot per a l’escena teatral a Moià,
amb la música per als Pastorets i d’altres obres de teatre.
A l’actualitat viu a Moià amb la seva promesa, Eve, on treballen per fer créixer
l’activitat musical al Moianès, a través de l’EMM i mols altres projectes encara
per venir.

Agnès Prats (text)

Helena Portella (il·lustracions)