Llegendes del Moianès és una col·lecció de cantates infantils que sorgeix amb un doble propòsit, recuperar el llegendari popular dels nostres pobles i fer comarca. El Moianès és una comarca plena de tradicions, cultura i llegendes per tots els racons on hi tenen cabuda 10 municipis, 11 escoles i nombroses entitats musicals. Aquest projecte vol aglutinar cantaires, músics, associacions i professionals dels diferents pobles de la comarca per així poder estrenar aquestes cantates a casa nostra.
Música, dibuix i paraula són els tres elements que han donat forma a aquesta tercera cantata basada en el municipi de Collsuspina: HEM FET (LLE)GENDA
Agnès Prats s’ha encarregat recollir diferents llegendes i històries i escriure aquesta llegenda que ens farà viatjar a través dels segles i conèixer de primera mà algunes dones ben especials.
Daniel Vallejo, de Collsuspina, s’ha encarregat de posar-hi música. Hi podem trobar la música de les festes majors de pobles (1.Collsuspina i 9.Collsuspina està de festa), repics de cames que fan tronar l’escenari (2.A la cova), una big band de jazz a l’estil de Glenn Miller o Duke Ellington (4.Tinc una idea), músiques cubanes com el Mambo a l’estil Pérez Prado i el txatxatxa (5.Cançó dels -àpets -labòfags i 2.A la cova), i música amb compassos irregulars com els de les danses de la música balcànica (6.Cançó de la bruixa i 8.Interrogatori definitiu). Tot aquest conglomerat per dibuixar un escenari, el de Collsuspina, ben ric i farcit de música i que podreu escoltar escanejant el codi QR del final de les darreres pàgines.
Finalment, Helena Portella s’ha encarregat d’il·lustrar-la. Les protagonistes recorren diferents indrets emblemàtics de Collsuspina, així que el primer que va fer va ser recórrer aquests indrets on elles passen les seves aventures. D’aquesta manera es va poder empapar del que elles respiraven i vivien en cada moment per plasmar-ho al paper. Les va veure córrer per amagar-se a la cova de l’Hort del paleta, refrescar-se a la riera sota el pont de Ca l’Escanyolit. Va descobrir la Llutgarda darrere uns matolls i li va semblar veure i escoltar alguns dels Galàpets… Així que, llapis en mà, ha baixat al paper tot això que veia, plasmant els colors a través de l’aquarel·la tot repassant-los a tinta. Una aventura apassionant.