Em dic Chiki i vaig arribar a Espanya des d’Hondures amb l’objectiu d’estudiar i buscar un futur millor. Va ser una decisió difícil, perquè vaig haver de deixar enrere la meva família, els meus amics i el lloc on he crescut. El viatge en avió va anar molt bé, fins i tot em vaig sentir emocionat per començar una nova etapa, tot i que també tenia una mica de por.
Quan vaig arribar, em vaig sentir una mica trist. Trobo a faltar molt els meus éssers estimats, i al principi em vaig sentir sol. Una de les dificultats més grans va ser entendre el català, ja que no n’havia après abans. A més, em costa una mica socialitzar, i encara avui em fa vergonya parlar amb gent nova. De moment només tinc dos amics a classe.
Vaig arribar quan només faltaven dos mesos per acabar les classes, així que vaig intentar posar-me al dia com vaig poder. No va ser fàcil, però vaig estudiar una mica i vaig fer l’esforç.
Encara m’estic adaptant a aquesta nova vida, però tinc l’esperança que amb el temps tot anirà millorant. Estic aprenent molt, no només a l’escola, sinó també sobre mi mateix i sobre el món que m’envolta.