La humanitat sempre s’ha refugiat en el misticisme dels nombres i en alguns casos en la superstició per intentar donar explicació d’aspectes de la vida que la supera o que no entén (deixant de banda la religió, és clar).
Aprofitant que fa pocs dies estàvem a l’u de gener de 2011, abreujat 1-1-11, i en relació amb això que deia, avui parlaré breument dels nombres capicua que tanta veneració es professa en l’imaginari col·lectiu.
Un nombre és capicua quan es manté invariant si se li inverteixen les xifres, com per exemple el 23432. A aquesta simetria numèrica hom li ha adjudicat propietats màgiques i de bona sort, fins al punt que hi ha col·leccionistes de bitllets com els de la imatge amb numeració capicua, o gent que sempre compra bitllets de loteria amb aquesta estructura.
L’origen d’aquesta paraula és català, dels mots cap i cua i sembla tenir l’origen a Barcelona durant el segle XIX, possiblement per denominar la finalització d’una partida de domino quan el jugador que acaba les seves fitxes ho pot fer tirant pels dos extrems de la línia de fitxes.
Curiositats numèriques al voltant dels nombres capicua n’hi ha moltes i jo us he escollit aquesta per vosaltres. Desitjo que us agradi.
1 x 1 = 1
11 x 11 = 121
111 x 111 = 12321
1111 x 1111 = 1234321
11111 x 11111 = 123454321
111111 x 111111 = 12345654321
1111111 x 1111111 = 1234567654321
11111111 x 11111111 = 123456787654321
111111111 x 111111111=12345678987654321
Avui he trobat intersant el teu articla. És ben cert que el món dels números ens aporta moltes crencies ó superticions.
I tant, els números sempre donen molt de joc.
Gràcies pel teu comentari i benvinguda al bloc!
Si aquest t’ha agradat, potser trobaràs interessant aquest altre sobre quadrats màgics: http://blocs.xtec.cat/eliesmates/?p=62
Fins aviat!
Les explicacions en clau de fortuna, sort, superstició, màgia, etc. per donar respostes als grans misteris de la vida han existit des del principi dels temps. Tot allò que no es pot explicar, tot allò que resulta desconegut, s’intenta justificar per la via que sigui.
Gràcies per l’article.
Pel que fa a les paraules, aquest interès pels mots que es poden llegir igual en ambdós sentits també existeix, tot i que, evidentment, la fascinació no és la mateixa. Amb tot, hi ha llistes de palíndroms en moltes llengües. El meu nom n’és un: Anna.
És cert, el teu nom és un palíndrom!
Ja deia jo que tenies alguna cosa a veure amb màgia, bruixeria…
ES IMPRESIONANT