Consum responsable: reflexionem sobre els hàbits de consum

Hola a totes!

Ja estem novament aquí amb les piles recarregades per començar el segon trimestre amb plena energia. Durant aquests dies segur que hem gaudit molt amb la família, hem descansat, hem jugat i ens hem atipat de tants menjars nadalencs, oi?

Ara bé, ara que les vacances d’hivern ja han passat i on segur que el Tió, els Reis Mags o el Pare Noel ens han fet arribar molts regals toca pensar una mica en els hàbits de consum.

Fem-nos una pregunta: realment necessitava tot el que vaig demanar a la carta als reis?

Què és això del consum?

El consum està molt present en les nostres vides i és necessari. Però hem de ser conscients que  des de ben petits rebem diferents missatges dels mitjans de comunicació, de les nostres amistats…, que ens inciten a comprar i consumir de manera mecànica productes que realment no necessitem o que són inadequats per a la nostra edat o el nostre grau de maduresa.

Per això és necessari aprendre a fer un consum responsable, basat en necessitats reals, demanant allò que realment necessitem, aprenent a controlar els nostres impulsos i a ser responsables i on valorarem mes allò que ja tenim perquè aquests valors ens ajudaran al llarg de tota la vida.

Pensem també que el consum irresponsable pot comportar desequilibris socials (com les diferències econòmiques dins de la nostra societat i entre els diferents països) i ambientals (com la contaminació pels residus a l’aigua, l’aire, el sòl…).

A continuació llegireu una conversa:

Fer un bon ús de l’ordinador

Conrad (40 anys, pare de la Iolanda, de 13 anys)

—No es mou de les pantalles. Quin estiu que m’espera! Fa el mateix que els dissabtes de l’hivern, però ara cada dia. Quan es lleva s’instal·la davant el televisor i quan li sembla se’n va a l’ordinador a jugar. No sap fer res que no sigui davant d’una pantalla. Ja li he dit que li amagaré els jocs. I jo no puc estar tot el dia damunt seu.

Aïda (23 anys, germana gran de la Romina, de 12 anys)

—Amb la Romina hem pactat un horari amb una sèrie d’activitats diferents al llarg del dia. L’he ajudat a fer una llista de coses que pot fer: feines de casa, llegir, escriure, tele, jocs, pintar, música…; també ha de trobar unes estones per sortir amb els amics i amigues i fer alguna activitat física. M’hauria agradat que li sortís d’ella mateixa, però penso que a poc a poc ho anirem fent. Sempre que puc intento predicar amb l’exemple.

Què me’n dieu, en feu un bon ús de l’ordinador? Demaneu sovint que us comprin coses? Realment necessiteu tot el que demaneu? Demaneu coses només perquè algú de la classe ho té?
Ara ús toca reflexionar…
Fins la propera!

La Marató 2018. Diu molt de tu

Holaaaa!

Aquest cap de Setmana passat es va celebrar una nova edició de la Marató de TV3, aquest any destinada a la lluita contra una de les malalties més extenses del món actual: el càncer. Podeu visitar el lloc web en el següent enllaç:

https://www.ccma.cat/tv3/marato/

Al llarg del programa van aparèixer testimonis de persones que han patit aquesta malaltia o l’estan patint en aquest moment. També han aparegut familiars i amics de persones que ja no hi són a causa d’aquesta malaltia i que han remarcat la importància de fer-se revisions constants i anar al centre mèdic davant de qualsevol signe d’alerta.

El més important ha estat el testimoni d’investigadors/es, metges i metgesses que han donat un punt d’esperança a aquesta temuda malaltia.

I amb l’ajuda, col·laboració i aportació de moltíssima gent es va aconseguir recaptar més de 10 milions d’euros. Que bona gent som a Catalunya!

No oblideu que encara es poden fer donacions que es destinaran la investigació i lluita contra el càncer.

Entre totes, guanyarem aquesta lluita!

I vosaltres… ja heu col·laborat?

10 tradicions de Nadal del món d’allò més curioses

Hola a totes!

Ja sabeu que s’acosta el Nadal, una festa tradicionalment d’origen cristià que celebra el naixement de l’infant Jesús. Però… sabeu que a la resta del món en aquests dies també hi tenen lloc altres celebracions? I sabeu que algunes són d’allò més originals? Pareu atenció, qui sap si a partir d’ara les voleu incloure com a part de les vostres festes…

Catalunya

La nit de Nadal, o el dia de Nadal, a Catalunya és tradició fer cagar el tió.

Fer cagar el tió és una tradició pròpia de Catalunya que també comparteixen alguns pobles de l’Aragó i que deixa força parades les persones que són de fora. Un tros de fusta que menja, que beu i que el dia de Nadal caga torrons, cava i, avui en dia, figuretes de xocolata, llaminadures i joguines. Els experts apunten que es tracta d’un costum molt antic, que ha evolucionat molt, però que pot tenir l’origen en les tradicions precristianes on al voltant de la llar de foc se celebraven els antics cultes als avantpassats i se’ls oferien aliments. El fum, la xemeneia.

Amb el cristianisme desapareix el culte als avantpassats, la tradició evoluciona i el tió es converteix en una festa infantil del dia de Nadal. Fins fa pocs anys, però, el tió encara es cremava de Nadal a Cap d’Any i la cendra es llançava al camp.

Antigament era costum que presidís la cerimònia el més vell de la casa, que a vegades beneïa el tió amb vi. El tió era un tros de soca sense cara ni barretina i amb algun forat amagat. Abans de fer-lo cagar, els infants anaven a resar un parenostre  en una altra habitació.

Amb la democràcia, l’escola es converteix en el centre de difusió de les tradicions populars i el tió s’escampa de manera massiva. S’humanitza, se li pinta cara i s’hi posen potes. El que era un acte íntim, familiar, s’obre també al públic i apareixen els tions populars. Es manté, però, la màgia, aquest moment d’aixecar la manta, que converteix el tió en el tros de fusta amb més seguidors.

Alemanya

Els nens alemanys esperen amb il·lusió l’arribada de Sant Nicolau el dia 6 de desembre. La nit anterior, deixen les seves sabates o botetes davant de la porta de casa.

Si han estat bondadosos, Sant Nicolau els omplirà de xocolata, dolços i altres sorpreses. Si, en canvi, han fet moltes entremaliadures, el Krampus –una espècie de dimoni- els deixarà branques seques.

 

 

 

 

Veneçuela

Les patinatas és la celebració típica d’aquest país. A molts carrers de Veneçuela es talla el trànsit per tal que la gent gaudeixi a l’aire lliure de la música, els llums i el menjar sobre les rodes de patins, bicicletes, monopatins, etc.

Itàlia

A molts llocs d’Itàlia, qui porta els regals als nens la matinada del 6 de gener no són els Reis Mags d’Orient, sinó la Befana, una velleta que vola amb escombra. Segons la llegenda, la Befana no va voler acompanyar els Reis Mags a adorar el nen Jesús però després se’n va penedir. Per això, passa per les cases deixant presents als nens, principalment caramels i xocolatines. Com els Reis a casa nostra, si no et portes bé, la Befana et porta carbó.

Nova Zelanda

A Nova Zelanda, el desembre cau al bell mig de l’estiu i per Nadal és quan comencen les vacances a les escoles. El sopar de Nadal consisteix sovint en barbacoes a la platja i, malgrat l’herència europea del país, sobretot la britànica, tenen algunes tradicions de Nadal i símbols molt diferents. És el cas del pohutukawa, un arbre neozelandès que s’omple de flors vermelles de desembre a gener i que s’ha guanyat el sobrenom de «l’arbre de Nadal de Nova Zelanda». Sovint se li atribueix un significat espiritual per als maoris.

Islàndia

Durant el 12 de desembre és tradició que els nens islandesos deixin una sabata a la lleixa de la finestra ja que, segons la llegenda, hi ha 13 trols, els Jolásveinar, que baixen de les muntanyes d’un en un fins el 25 de desembre, deixant cada nit un petit regal als nens que s’han portat bé. Els nens més entremaliats només tenen una patata podrida. Després marxen, un cada dia, fins el 6 de gener, dia en que acaben les festes de Nadal.

 

 

 

 

 

País basc

A Euskadi, l’Olentzero és el protagonista. El País Basc té una peculiar manera de celebrar el dia de Nadal. El 25 de desembre no s’hi veu cap tió ni tampoc el Pare Noel, perquè el protagonista de la festa es diu Olentzero, un carboner mitològic que porta els regals a les llars basques. La hipòtesi més estesa és que l’origen d’aquest personatge és anterior a la cristianització del País Basc, per tant, arrelat a les antigues festes del solstici d’hivern, encara que amb els anys s’ha anat convertint en una figura equiparable al Pare Noel.

 

Caram…quines tradicions d’allò més originals, oi? En coneixíeu alguna? Us agradaria que adoptéssim alguna d’aquestes festivitats a la nostra terra?

 

Fins la propera!

Taller de creació del logotip de la cooperativa!

HOOOOOOOLA!!

Com esteu cooperativistes? Ja porteu molta feina feta, de ben segur!

A veure… pensem una mica…

Acta de constitució fet?

Fitxes de registre fetes?

Redacció dels estatuts?

Heu escollit l’equip directiu?

I el nom, ja el teniu pensat?

Caram, caram… Quina feinada! I amb l’entrada d’avui del bloc el que farem serà recordar el procés de creació del logotip de cadascuna de les cooperatives. El  Miquel ens va ajudar molt, oi? La seva xerrada sobre la importància dels colors i les formes a l’hora de crear un logotip ens ha servit per millorar aquelles idees que ja teníem prèviament.

Quina d’artistes que hi ha a l’escola… Crec que Dalí, Picasso i Van Gogh tenen uns grans competidors i competidores i si no us creieu, feu un cop d’ull a les fotografies i me’n dieu…

https://photos.app.goo.gl/E9sKHQEFmcSzusze9

Quina d’artistes que hi ha a l’escola… Crec que Dalí, Picasso i Van Gogh tenen uns grans competidors i competidores i si no us creieu, feu un cop d’ull a les fotografies i me’n dieu…

Salutacions!