Després de deu anys de setge, Troia cau i Eneas surt amb l’encàrrec de fundar una nova pàtria. Durant el seu periple per la Mediterrània, es toparà amb tempestats terribles, monstres antropòfags, déus i semidéus dominats per una vella rancúnia… Eneas amb els seus esforços abnegats i sacrificis traumàtics aconseguirà arribar a Itàlia i fundar una ciutat que serà l’origen d’un immens imperi.
Pingback: [BLOCKED BY STBV] Aracne fila i fila » Blog Archive » El Laci, sepulcre d’humans, futur niu dels romans
Salve!!
Quins records de l’any passat ajjajaja no sé si me’n recordo del que tractava el llibre, tornaré a fer una ullada al llibre i als resums d’aquesta pàgina!
Vale!!
Salve!
Aquest llibre vem llegir-lo l’any passat, i tot i així crec que haure de tornar-me’l a mirar una mica per refrescar-lo.
Vale!
Aquesta és la versió de l’Eneida que vem llegir l’any passat. Em vaig fer una idea de què anava i, ara que ens entra a la selectivitat i hem de llegir alguns fragments, trobo molt bé tenir-ne aquesta idea.
És un llibre sencill i molt visual i és per poder-lo recordar més fàcilment.
Ara, el tornaré a llegir, per tant, potser torno a comentar fent un petit resum.
Salvete!
Havent llegit A la recerca d’una pàtria es fa molt més fàcil d’entendre l’Eneida i fer-te’n una idea, pel meu gust les aventures d’Aquil•les son bastant més entretingudes però l’Eneida entra a la selectivitat i per alguna cosa serà! Trobo per tant molt recomanable aquesta adaptació.
Salve!
Havia sentit a parlar molt d’aquest llibre a la recerca d’una Pàtria, però no m’havia parat mai a llegir-lo, ja que aquest tipus de llibres no són els que acostumo a llegir.
Tot i això despres d’haver-lo llegit, m’ha semblat més interessant del que pensava i més entretingut, ja que està ple de les aventures dels troians d’Eneas.
El que també m’ha agradat ha sigut de la manera de le que està explicat, no és un text dificil de llegir i l’han adaptat d’una manera molt bona per tal de que sigui més facil recordar-lo
Vale!
Gran llibre !! Molt interessant,però potser té una quantitat massa elevada de noms
Salve!
És fàntastic aquest llibre per molt que no m’agradin aquest tipus de lesctures. És un llebre fàcil i això fa que tothom pugui gaudir i les il·lustracions són molt bones i ajuden a entendre-ho bé ja que en algunes ocasions surten paraules rebuscades. S’ha d’agrair a l’il·lustrador i a l’scriptor que treballen en un llibre de mites clàssics. Tot està molt ben narrat i explicat al detall.
Com sempre dic, per molt que no ens pugui agradar el llibre, és pura cultura i nous coneixements.
Salve!
Tot i que no m’agrada molt llegir lectures preescriptives, penso que si están posades és per quelcom, per tant, ahir a la tarde, vaig decidir llegar-me aquesta adaptació de l’Eneida de Virgili.
Abans de començar el llibre, pensava que seria molt avorrit i que no m’agradaria gens però conforme anava llegint, m’anava agradant un xic més. He de dir, que dels tres que he llegit (“Narracions de mites clàssics”, “Les aventures d’Ulisses” i “La còlera d’Aquil•les”) em quedo amb Naraccions de mites clàssics. Aquest, personalment, ha estat molt pesat, surten molts noms i coses difícils de recordar, però la manera en la que està explicada, fa que t’enrecordis més fàcil. També ajuden les il•lustracions, que t’ajuden a entendre una mica si t’has perdut quelcom.
M’ha agradat la part amorosa del llibre entre Eneas i Dido, però també cal dir que no m’ha agradat gens com acaba..Penso que Eneas, podía haver demanat a Dido que marxés amb ell i així evitar el suicidi de Dido. També m’agrada la part del llibre on apareix la idea de poder baixar a l’infern i poder parlar amb els morts.
M’ha agradat també l’esforç que realitzan Eneas i els seus homes per aconseguir el seu destí.
Com ja he dit al principi, prefereixo Narracions de mites clàssics tot i que la recerca d’una pàtria, també La recomano ja que és un llibre amé i vulguis o no, acabes agafant cultura. També encara que no m’hagi agradat perquè no és del meu estil, és entretingut de llegir.
Salve!
Jo em vaig llegir “La recerca d’una pàtria”, l’adaptació de “L’Eneida” de Virgili. Em va agradar molt ja que mescla moltes històries i Eneas, el protagonista de la història passa moltes aventures.
Em va agradar molt quan Eneas va anar al món subterrani i es va trobar a molts personatges famosos com Juli Cèssar, Ròmul i Rem, i fins i tot la Quimera.
Crec que amb aquest llibre he acabat d’entendre bé tota la guerra de Troia. Que comença amb el judici de Paris, on aquest escull a Afrodita com a la més bella per això Atena i Juno es posen de part dels aqueus a la guerra.
Una altre història que m’ha agradat molt és la d’amor de Dido i Eneas ja que és un amor impossible i acaba tràgic, ja que mor Dido.
Crec que Eneas és molt persistent a l’hora de buscar la ciutat que vol fundar i no es rendeix malgrat les adversitats que pateix per culpa de personatges com les Arpíes.
A mi també em va agradar més les metamorfosis d’Ovidi ja que eren tot d’històries curtes i didàctiques. De tota manera l’Eneida em va agradar bastant.
Vale!
Salve!
Jo ja m’he llegit el llibre de l’adaptació de l’Eneida de Virgili. Em va agradar força ja que Eneas passa moltes aventures abans que arribi a Itàlia. Em sembla molt trista la història d’Eneas i Dido, ja que acaba malament. Eneas havia d’aver-li demanat a Dido que se n’anés amb ell. Té certa semblança amb la Odissea.
El que més m’ha agradat ha sigut el viatge que fa a l’infern per poder parlar per última vegada amb el seu pare. Se m’ha fet una mica pesada la batalla entre els troians i els llatins. Tot i així, recomano aquest llibre a les persones que els hi agradin llibres del mateix estil, a més t’explica el final de la guerra de Troia. També t’explica una mica l’origen de la ciutat Alba Longa.
Salve!
Ens va agradar molt aquesta adaptació de l’Eneida!
L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma
Ja que mencionem l’Eneida us parlarem dels seus principals personatges:
Els personatges principals són:
Enees, és un heroi de la mitologia romana basat en l’heroi de l’Odissea descrit per Homer. La seva mare fou la deesa de l’amor Afrodita (anomenada Venus pels romans) i el seu pare, el mortal Anquises, un príncep troià i rei de Dardània. Durant la guerra de Troia, Afrodita li va dir al seu fill que fugís de la ciutat, que no morís com un bon troià perquè per a ell se li havia reservat un altre futur. Enees va marxar amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascani i un grup de troians a Macedònia, d’allí a Sicília (en ambdós llocs van sorgir aventures) fins a arribar a Laci, a la Península Itàlica. La regió era governada per Llatí, el rei dels llatins. Enees va fer una aliança amb aquest rei i a més es va casar amb Lavínia, la seva filla; en el seu honor va fundar la ciutat de Lavínium. Enees i Lavínia van tenir un fill al qual van anomenar Silvi i que succeiria al seu germanastre Ascani (fill d’Enees i Creüsa) com a rei d’Alba Longa. Turn era rei dels rútuls i havia estat pretendent de Lavínia. Enrabiat, va declarar la guerra a Enees i Llatí. Turn va ser derrotat i per això va buscar l’aliança del rei dels etruscs anomenat Miceni el qual no veia amb bons ulls el creixent poder de la lliga llatina.
Dido era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l’actual Tunísia, fundant-hi, segons la llegenda, Cartago. Durant la fugida de Troia, una tempesta empeny a Enees a la costa de la nova ciutat de Cartago, la reina de la qual, Dido, l’acull com a convidat. A causa d’un complot de Venus, la mare d’Enees, Dido s’enamora bojament d’ell. Però Zeus recorda aleshores a Enees els seus deures i ell abandona Cartago, cosa que duu Dido a suïcidar-se. Però ella jurà venjança i establí, d’aquesta manera, la base del conflicte posterior entre Roma i Cartago.
Segons Virgili, durant la destrucció de Troia, Enees va carregar-se el seu pare Anquises al coll i va agafar de la mà el seu fill Ascani, Creüsa, la seva dona, els seguia a pocs passos. Pel trajecte d’escapada Creüsa és capturada per Afrodita o Cibeles (segons les versions) i mor enmig dels aldarulls que ocorren a Troia. Quan el seu espòs Enees aconsegueix sortir de la ciutat s’adona que Creüsa no els segueix, aleshores torna a buscar-la. L’esperit de la bella princesa s’apareix a Enees i li prediu els seus viatges per cercar una nova patria.
Segons la mitologia romana Lavínia era filla de Latinus i Amata, única hereva al tron de la regió del Laci. Va ser promesa a Turn, rei dels rútuls, però amb l’arribada d’Enees el seu pare la hi va donar com esposa. Aquest fet va desencadenar una guerra entre alguns dels pobles llatins liderats per Turno i les forces afins als troians. Quan la guerra va acabar entre els pobles del Laci, els troians en van resultar vencedors gràcies a l’ajuda de la mare divina d’Enees. De les relacions mantingudes amb Enees, Lavínia dóna a llum a un fill pòstum, Silvi, que va succeir a Ascani al tron dels llatins.
D’acord amb la mitologia grega, Turnus fou un rei dels rútuls, fill de Daune i de Venília.
Fou el promès de Lavínia, filla del rei Llatí, però, com que després aquest va fer un nou compromís amb Eneas, Turnus no ho acceptà i els declarà la guerra. Fou mort per Eneas en un combat singular
Laocoont fou un sacerdot d’Apol•lo Timbri troià, fill d’Antènor Quan els grecs deixaren el cavall de fusta a les portes de Troia, Laocoont se’n malfià i mirà de convèncer els seus conciutadans que no l’acceptessin com a obsequi, però aquests no li’n van fer cas. En el moment que els grecs van simular el reembarcament, deixant un cavall a la platja, els troians encarregaren a Laocoont que oferís un sacrifici a Posidó amb el prec que fes caure grans tempestes a la ruta de les naus enemigues. Quan Laocoont es disposava a oficiar el sacrifici a Posidó en plena platja immolant al déu un brau, dues serps gegants van sortir de la mar i es van enroscar en els seus dos fills. Laocoont va córrer a auxiliar-los, però tots tres van morir escanyats pels monstres, els quals van anar després a trobar-se al peu de l’estàtua d’Atenea, al temple de la ciutadella.
Aqueménides era un desventurat company d’Odisseu, abandonat a l’illa dels Cíclops. En el llibre III de l’Eneida, Eneas i els seus companys, després de ser acomiadats per Héleno i navegar des Epir fins a Sicília, es van trobar amb ell. Després d’escoltar les seves súpliques d’auxili i cedir davant aquestes, van ser descoberts per Polifem que, amb un paorós clam va advertir la presència dels intrusos a la resta dels ciclops. Terroritzats, Enees, Aqueménides i la resta de la tripulació, van aconseguir per fi escapar amb ajuda dels vents.
Pingback: Anònim
Salve!
M’he llegit aquest apunt i pel que he vist sembla un llibre molt interessant. El títol em sonava però no el coneixia ni l’he llegit.
Valete 🙂
Pingback: Eneas com August | Aracne fila i fila
Salve!!
L’Eneida, és una obra èpica del poeta Virgili, que la va escriure per ordre de l’emperador August que volia donar un passat gloriós a Roma, és per això que es va inventar un heroi que fundaria una ciutat i que de les següents generacions neixarien dos bessons (Ròmul i Rem) i un d’ells fundaria Roma.
Tracta sobre Eneas, un príncep troià, fill de Venus i d’Anquises, que amb un grup de supervivents de la destrucció de Troia pels grecs, es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat. En aquest viatge Enees coneixarà a la reina de Cartago, Dido, que s’enamorarà d’ell, però ell l’haruà d’abandonar donat que Mercuri, manat per Júpiter, li recorda que ha de continuar el viatge. Finalment arriba a unes terres del Laci, es casa amb la filla del rei, Lavínia, i posa el seu nom a unes terres. El fill d’Enees fundarà Alba Longa i iniciarà l’estirp de reis que la governaran. D’aquesta dinastia naixeran, al cap de molt temps, els bessons Ròmul i Rem, que fundaran Roma, la ciutat destinada a dominar el món.
Pertany al gènere èpic, donat que es narra en tercera persona amb un estil majestuós, i ja que es narren els interessos i ideals d’un poble.
Salve!
L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. Virgili va escriure aquest poema èpic per ordre d’August, per glorificar la seva figura. Podem dir que es tracta d’un poema èpic ja què narra les gestes d’un home que funda una ciutat.
L’Eneida està formada per dotze llibres. Els sis primers estan basats en l’Odissea (ja que es narren les dificultats i aventures que pateix Enees fins a arribar a la seva pàtria) i els sis següents en la Ilíada (ja que es narren algunes lluites com la d’Enees contra Turn).
Eneas, fill de Venus i d’Anquises es veu obligat a fugir de Troia, juntament amb la seva família i amics, ja que ha estat destruida i, tal i com li diu Venus, ha de fundar una ciutat a Itàlia. Fins a arribar a Itàlia passa moltes aventures (coneix a Dido, la reina de Cartago que s’enamora d’ell…) Arriba a la seva destinació : el Laci on funda la ciutat de Lavínia. El fill d’Enees fundarà Alba Longa. A partir d’aquí, de la unió entre Rea Silvia i Mart naixeran els famosos bessons Ròmul i Rem, que seràn alletats per una lloba i fundaran Roma.
Vale!
Thanks to sharing article and nice services in your website…….
Salve!
A l’Eneida hi ha les narracions dels viatges i conflictes en els quals es veu embolicat l’heroi de Troia Enees després de la seva precipitada fugida de la ciutat de Troia són una de les millors mostres de la literatura èpica llatina. L’obra es troba dividida en cants o llibres, dotze en total. Els sis primers beuen directament en termes estilístics de la “Odissea” mentre que els sis últims s’inspiren més en la “Iliada” i en la resolució dels conflictes que se li plantegen al personatge. És la resolució d’aquests conflictes i sobretot l’esforç que comporten un dels temes centrals de l’obra. La història d’Enees està plagada de tota classe d’obstacles als quals l’heroi aconsegueix imposar-se i superar gràcies a la seva tenacitat, esforç i determinació.
Aquesta obra està separada en dotze llibres i estan dividits en dos parts, sis llibres cada part, que ens expliquen les aventures que va viure l’heroi de Troia després de fugir de la ciutat de Troia, ens explica el seu recorregut i tots els conflictes que ha tingur al llarg dels viatges.
Bonum Diem¡¡
Es un adaptación genial…
Y como resumen de la historia que tiene detras La Eneida se puede decir que:
La Eneida (en latín, Aeneis) es una epopeya latina escrita por Virgilio en el siglo I a. C. por encargo del emperador Augusto con el fin de glorificar el imperio atribuyéndole un origen mítico. Virgilio elaboró una reescritura, más que una continuación, de los poemas homéricos tomando como punto de partida la guerra de Troya y la destrucción de esa ciudad, y presentando la fundación de Roma a la manera de los mitos griegos.
Consta de XII libros esta adaptación uno es mas interesante que el otro
Vale¡¡
Bonum Diem!!
L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador de Roma. Virgili va escriure aquest poema èpic per ordre d’August, per glorificar la seva figura. Podem dir que es tracta d’un poema èpic ja que narra les gestes d’un home que funda una ciutat. Està formada per dotze llibres. Els sis primers estan basats en l’Odissea, i els sis següents en la Ilíada.
Tracta sobre Eneas, un príncep troià, fill de Venus i d’Anquises, amb un grup de supervivents es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat. En aquest viatge Enees coneix a la reina de Cartago, Dido, que s’enamorarà d’ell, però l’ha d’abandonar donat que Mercuri, li recorda que ha de continuar el viatge. Finalment arriba a unes terres del Laci, es casa amb la filla del rei, Lavínia, i posa el seu nom a unes terres. D’aquesta dinastia naixeran, al cap de molt temps, els bessons Ròmul i Rem, que fundaran Roma, la ciutat destinada a dominar el món.
Després de fer-ne la lectura he de dir que prefereixo ‘’Narracions de mites clàssics’’ tot i que la recerca d’una pàtria també m’ha agradat i no se m’ha fet gens pesada la seva lectura, és força entretingut.
Pingback: Kahoot de l’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila
Salve!!
La lectura d’aquest llibre m’ha semblat molt interessant, ja que no n’havia sentit parlar mai de la història de l’Eneida.
L’Eneida la va escriure Virgili al segle I a.c., aquest, volia explicar la història d’Enees, heroi el qual escapa de Troia i acaba essent un dels fundadors mític de Roma.
El llibre A la recerca d’una pàtria, tracta sobre Eneas, fill de Venus i d’Anquises, el qual amb un grup de supervivents, es dirigeix a Itàlia per fundar-hi una nova ciutat. En el viatge que s’explica, Enees coneix a Dido, la reina de Cartago, la qual s’enamorarà d’ell, però aquest l’ha d’abandonar, ja que Mercuri, li recorda que ha de continuar el viatge.
Finalment, arriba a unes terres del Laci, es casa amb Lavínia, i posà el seu nom a unes terres. D’aquesta dinastia naixeran els bessons Ròmul i Rem, que fundaran Roma, la ciutat destinada a dominar el món.
La lectura d’aquest llibre m’ha semblat molt amena i ràpida.
Bonum Diem!!!
M’ha sorprès positivament, crec que està molt ben adaptat i que es fàcil de llegir.
L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil. L’Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen de prop el model de l’Odissea, narren el viatge del protagonista cap a la península Itàlica, mentre que la segona part, que s’inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori. El poema està escrit en hexàmetres, la mètrica tradicional de l’èpica.
Pingback: Mary Beard, Princesa de Asturias de Ciencias Sociales | Aracne fila i fila
Bonum Diem!!
Al principi de llegir aquest llibre em va semblar una mica aburrit però quan em vaig anar endinsant dins del propi contingut del llibre ja em va començar a semblar més interessant. Penso que és un bon llibre per llegir a la classe de llatí i que l’hauriem de llegir entre tots i comentar-lo, sempre és interessant l’interpretació de les altres persones!
Bonum diem!
Personalment el llibre “a la recerca d’una pàtria” m’ha agradat bastant, crec que molt més del que jo m’imaginava. No sóc gaire fan dels llibres d’aventures, prefereixo les narracions o els mites de temàtica amorosa i no pas d’aventures; però en aquest llibre hi trobem la mescla perfecte d’amor i aventures que han fet que al final m’acabes enganxant. Aquest llibre és una adaptació del poema èpic de Virgili, en aquest poema s’expliquen les aventures que l`heroi Enees a de viure per aconseguir fundar Roma. Aquesta adaptació és bastant bona ja que sintetitza força bé el poema de Virgili i a més a més utilitza un vocabulari que fomenta i facilita la lectura.
Salvete!
El llibre m’ha agradat bastant, és una lectura fàcil, però densa quant a la informació per la quantitat d’intervencions de diferents personatges que hi ha, com per exemple déus, semidéus, deesses, els tipus de mars, etc. Les il•lustracions em van agradar bastant, et fan fer-te una idea més clara del que estàs llegint. Al principi del llibre vaig tenir com un petit problema d’adequació quant al temps en què transcorria l’acció, ja que vaig cometre l’error d’agafar com referent la pel•lícula de Troia, que res té veure amb l’obra, així que recomano llegir-se la introducció abans. He de confessar que no sóc molt apassionada a aquest tipus de llibres, perquè arriba un punt que el que t’estan narrant no té quasi res de real i això em fa sentir com que m’estan timant, però ja se que tipus de llibre m’estic llegint, confesso que la quantitat de coses que li passen a Eneas em va fer estar enganxada, és podria fer una comparació amb un culebrón. Com he dit en un comentari anterior, aquest estiu provaré de llegir-me l’Eneida
Bonum diem!
Aquesta lectura m’ha semblat molt interessant, considero que tothom hauria de llegir aquest llibre perquè no és pas una lectura feixuga, sinó que degut a les diverses aventures d’Eneas es fa entretingut.
In proximum!
Salvete!
La lectura ha estat molt interessant i molt entretinguda. M’agradat molt la història de “A la recerca d’una pàtria”, ja que hi podem trobar molts gèneres d’històries com per exemple, amor, drama, tragèdia, aventura…etc. Recomano la lectura a tots el públic, ja que és molt fàcil d’entendre i és molt divertida!
Ara desenvoluparé una mica l’historia del llibre A la recerca d’una pàtria i seguidament en parlaré dels personatges principals.
Aquesta és una història sobre l’home que va guiar al poble de Troia fins a un gloriós destí, les terres d’Itàlia. És la història del noble Enees, fill de Anquises i de la deessa Venus.
Durant 10 anys els grecs van assetjar Troia per rescatar a la dona del rei Menelau d’Esparta, l’Helena, que havia abandonat la seva llar seduïda per un príncep troià. Aquesta guerra entre els grecs i els troians va durar molts anys sense tenir cap èxit, però els grecs, finalment, inspirats per la deessa Minerva, van crear una estratègia per poder entrar a la ciutat de Troia.
Van construir un cavall de fusta gegantesc i van amagar els millors guerrers que tenien al seu interior. Després, van fer veure que abandonaven la guerra i van córrer la veu entre els troians que aquell cavall era una ofrena destinada a Minerva. Els grecs van marxar, però no a Grècia si no van desembarcar a un lloc proper a Troia, l’illa de Tènedos.
Aquell pla va funcionar de tal manera que, els grecs van aconseguir entrar a la ciutat gràcies a l’estratègia de Sinó, que es va fer passar per un presoner dels grecs i els va fer creure que a ell l’anaven a matar i els hi va explicar com havien de salvar Troia. Tot estaven convençuts de què era veritat i finalment van acceptar el cavall de fusta.
Una vegada dintre van esperar el senyal per començar la guerra.
Enees descobreix la missió que ha d’acomplir, en un somni en el qual Hèctor li demana que fugi de la ciutat per crear una nova pàtria. Quan Enees desperta i veu el mal que han fet a la seva ciutat fa el possible per lluitar i protegir la seva família. Enees veu com maten al rei que va morir d’una forma cruel. El grec Pirros el va matar enfonsant-li l’espasa fins al pit.
A la conclusió de tot això, és que Enees té una missió molt important i és crear una nova pàtria a les terres italianes i amb el pas del temps dominarà el món.
Després de tot el que ha passat, Enees comença una nova etapa, construint vaixells per portat al seu poble a altres terres. Al principi de l’estiu comencen les seves aventures i visiten llocs com Tràcia, on mor el pare d’Enees. Cartago, on coneix la reina Dido que es casen i quan Enees ha de marxar, Dido és suïcida pel fort engany. També, visita l’infern per obtenir consell del seu pare i molts més llocs diferents. Durant la travessia el déu Júpiter li fa veure el seu futur i li diu que ell fundarà la ciutat d’Itàlia i que podrà aconseguir una nova pàtria, però abans havia de passar per una guerra molt desagradable. Venus, la mare d’Enees sempre l’acompanyava des del cel, sempre l’ajudava en cada lloc que ell arribava amb la seva tripulació. Des de què van desembarcar a la península italiana, Enees va passar per moltes guerres i problemes.
Els troians desembarquen a la cala del Tíber, molt a prop del lloc que els déus i les deesses han assenyalat per la fundació de Roma. En un primer moment, Enees és ben rebut pels llatins, però les coses canvien per culpa de les exigències del jove Torn i de la maliciosa intervenció de Juno.
Però la mort de Torn posa punt final a la trama d’Eneida. Des del principi queda clar que Torn està condemnat a una tràgica mort, però gràcies a la intervenció de la seva germana Yuturna, va seguir en vida durant els combats.
Torn li comunica a la seva germana la intenció de lluitar contra Enees, però Yuturna tracta d’impedir-lo. Enees anhela el combat singular amb Torn, però es cancel·la de nou perquè la seva germana torna a intervenir. No obstant això, Torn no és culpable de la seva fugida, va estar enganyat per la seva germana. La història arriba al seu final amb el combat entre Torn i Enees. Les intervencions dels déus han deixat molt clar qui vencerà el combat. Júpiter li prohibeix la intervenció a la seva dona Juno, ja que ella no vol que Enees guanyi la batalla. Finalment guanya Enees i amb el temps recupera la seva pàtria i fa de Roma una ciutat magnifica.
• PERSONATGES PRINCIPALS
Enees: Heroi troià i fill de Venus, que va aconseguir sobreviure a la destrucció de Troia. El seu objectiu és arribar a Itàlia i fundar una ciutat.
Dido: Reina i fundadora de Cartago. Enamorada d’Enees, se suïcida en ser abandonada pel troià.
Helena: dóna del rei Menelau d’Esparta; fugeix amb el troià Paris, i això serà el motiu de la guerra de Troia.
Juno: germana i dóna de Júpiter, per tant, reina dels déus. El seu caràcter gelós i venjatiu la converteix en una horrible perseguidora d’Enees, que li fa la vida impossible per l’odi que té als troians i la dolenta relació amb Venus, la mare d’Enees.
Venus: deessa de l’amor i la bellesa, mare d’Enees i protectora del seu fill i dels troians.
Torn: rei dels rútulos, pretendent de Lavinia i enemic d’Enees
Anquises: pare d’Enees.
Júpiter: déu suprem de l’Olimp.
Salvete!
La lectura d’aquest llibre és bastant fàcil i ràpida, però a la vegada hi ha molt de contingut. Crec que és un llibre que tothom que estudia clàssiques ho està interessat s’hauria de llegir, ja que explica l’Eneida amb claredat. És molt interessant llegir com segueix la història després de 10 anys de la guerra de Troya. M’ha agradat molt aquest llibre i sobretot, tot el que passa Eneas per aconseguir una nova pàtria. La història està molt entretinguda degut a que hi ha diverses aventures que fan la lectura molt enriquidora.
Salvete!
Ja fa dies que vaig llegir el llibre, és un llibre fácil de llegir i dinámic, en dos hores constants te l’acabes. És un llibre molt conegut i ja sabia de que tractava tot i aixì, només hi tenia una idea general. Si haguès viscut a l’època probablement m’haguès enamorat d’Eneas, d’aquest home tant valent que montres em llegia el llibre, m’imaginava el típico “guaperes” de les actuals pel.lícules.