Jacint és un príncep espartà, fill d’Amicles i Diomeda, d’una bellesa extraordinària. El déu Apol·lo es va enamorar d’ell i un dia mentre els dos joves jugaven a llançar-se el disc, aquest va rebotar en una roca amb tanta mala sort que va picar el cap del pobre Jacint i va morir a l’acte. El déu va quedar molt impactat per la mort del seu estimat i, per tal d’immortalitzar el seu nom, va transformar la sang que li regalimava en una nova flor: el jacint. En els seus pètals, hi va gravar les inicials AI AI, evocant així l’angoixa i la pena que sentia Apol·lo. La mitologia recull una altra versió: fa responsable al vent Zèfir de la mort del jove com a venjança d’un amor no correspost.

Fonts: Diccionari de la mitologia grega i romana de Pierre Grimal  i Herois i déus de l’Antiguitat