Aquest passat anys, el senyor Mas, actual president de la Generalitat de Catalunya i del partit CiU, va convocar unes eleccions avançades per al 25 de novembre de 2012 amb la idea de feer una posdada a punt al país. Sota el lema de “la voluntat d’un poble”, presentava suposadament un nou propòsit amb la intenció de donar una nova oportunitat a la nostra gent per recolzar-lo en el que plantejava com el nou objectiu a assolir: arribar fins al final en el desig més perseguit en la història d’aquest país: la llibertat, o en paraules aptes per a tohom, la independència. El resultat final de l’escrutini va situar CiU en la primera posició amb 50 escons, 12 menys que en les anteriors eleccions. La segona força va ser, per a sorpresa de totes les enquestesrealitzades abans de la votació, amb 21 escons, ERC, al front de la qual figurava Oriol Junqueras, amb un clar, sòlid i únic objectiu: una cosa tan senzilla com el dret del poble a decidir el seu futur. Després de passar per l’opció del PSC, dirigit per Pere Navarro, amb una política més neutre, per una altra banda hi ha un punt de vistaméspejoratiu, menys democràtic i més interessat en utilitzar el país per extreure beneficis econòmics aplicats en el rendiment dels seus indret més importants per ells, per sobre de tot la capital de l’estat i les comunitats del voltant o amb alguna vinculació amb aquest impuls. Tot això prové del PP català dirigit per Alicia Sánchez-Camacho, amb les seves campanyes anticatalanistes.

Àxel Broch