Fa molts i molts de temps, una noia estava a la seva habitació vestint-se quan de cop i volta se’n va adonar que només es veia la roba flotant en el seu mirall! Va anar a l’habitació de la seva mare, va veure que encara estava dormida, cosa que era molt estrany perquè ella se n’aixecava sempre ben d’hora. Va mirar a la seva bossa per agafar-li el seu pintallavis i anar-se’n a la discoteca amb la seva colla d’amics i amigues.  I allà va trobar un paper que li va semblar bonic i el va agafar. Va llegir-lo,  en ell posava, que ella, la Naiara havia mort. Espantada, va anar la biblioteca a agafar diaris per veure si posava alguna cosa de la seva mort, però res. Al dia següent es va trobar amb una noia que la prenia per guillada, però la veia. Li va saludar i la Naiara li va preguntar si la podia ajudar. Ella encantada va acceptar. Van quedar aquell mateix dia, en una tarda de tardor, eren les 17:30 h exactament. Com havien acordat es van trobar al parc d’atraccions del Tibidabo i a la Naiara li va passar pel cap una amiga de la qual no se’n recordava ben bé, es deia Melanie, li semblava, feia  molt de temps que no la veia i li ho va dir a la noia amb la que hi havia quedat.

Ella li va dir:

–       Si estàs aquí és perquè et falta alguna cosa per fer i potser aquesta noia que dius que has vist en la teva ment, té alguna cosa a veure amb la teva mort.

La Naiara s’hi va posar molt nerviosa, es feia cada vegada més forta, més alta , més vella i més lletja, que no bella. S’estava convertint en un monstre horrorós…