El Barça desperta admiració i ja és segon, mentre que Guardiola atorga el mèrit als jugadors
El Barça de Pep Guardiola comença a fer parlar lluny de casa, entossudit com està a fer-se notar en cada partit que disputa. L’equip fa tant de soroll que a Europa ja han girat els ulls cap al Camp Nou, amb la sospita que alguna cosa especial està passant a l’escenari que va donar vida al dream team i al Barça de Ronaldinho. A Itàlia,
La Gazzetta dello Sport li va penjar ahir una etiqueta la mar d’elegant: “La novena simfonia”.
Fa unes quantes setmanes, quan Valdés, Alves, Márquez, Puyol, Abidal, Xavi, Touré, Iniesta, Messi, Etoo i Henry van aparèixer a l’estadi de Los Pajaritos, i l’estrena va acabar en derrota, alguns ja van clavar ben clavada la creu que li havien posat a Guardiola abans de començar. Amb els mateixos homes d’abans, el normal és acabar igual de malament o pitjor. I a sobre amb un tècnic de Tercera.
Menys de dos mesos després, quan Valdés, Alves, Márquez, Abidal, Xavi, Touré, Iniesta, Messi, Etoo i Henry van sortir al Camp Nou, no hi ha rastre d’aquells escèptics, convertits –uns per devoció, d’altres per obligació– al guardiolisme, un corrent en alça que, ara mateix, resulta difícil de saber fins on arribarà. De moment, els creients creixen dia rere dia, a cavall de l’entusiasme que desperta un equip que segueix cegament la paraula del Pep. Després d’haver anat pel camí de la perdició, ara va donant exemple i, si segueix actuant així, hem de pensar que arribarà lluny.
DISCURS PRUDENT
Però, per més que ploguin els gols, per més que ja siguin nou les victòries consecutives, per més que cada jornada estigui una mica més amunt –segons, a un punt del València, que va punxar a Huelva–, per més que tot tingui tan bona pinta, Guardiola manté un discurs tan prudent com agraït. “Fins i tot a mi em sorprèn aquest nivell. Però cap entrenador fa miracles. Jo tampoc. Són ells. Són ells que són molt bons jugadors. Aquesta és la clau”, va repetir després del 5-0 endossat a l’Almeria, fent la sensació que la situació està per sobre de les seves expectatives. Normal. Però des del primer dia, la confiança no li ha faltat mai.
I ara, molt menys. Des de l’altre costat, el dels jugadors, el discurs és a la inversa, i abunden els elogis cap a la mà que els guia. “Anem a mil per hora. És un plaer jugar d’aquesta manera. Nosaltres disfrutem molt i la gent, també”, assegura Messi, referint-se a les ganes d’esborrar el record dels dos últims anys. “Ha canviat l’entrenador, ha canviat la mentalitat, ha canviat la il.lusió, i hi ha una ambició incontenible. Però encara no hem fet res, hem de continuar treballant”, proclama.
PEP, ‘ESPIA’ A SABADELL
Ni tan sols els debats duren gaire. ¿Que Valdés no és porter per al Barça? Tres partits sense encaixar cap gol. ¿Que Touré se’n vol anar? Tres partits consecutius de titular. ¿Que no compta amb Bojan? Titular a Basilea, dos gols, i mitja hora dissabte. ¿Que Piqué és un fitxatge per omplir? Set partits de titular i a un gran nivell. ¿Que Alves no s’adapta? Partidàs i golàs. ¿Que Iniesta i Xavi no poden jugar junts? Millor que no ho deixin de fer. ¿Que Márquez sobrava? Doncs l’ha recuperat. ¿Que hi ha Messidependència? Menys que abans. ¿Que Busquets ha de jugar? Però sense presses.
“Estem endollats des del primer minut”, diu Márquez. Tots, del primer a l’últim, gràcies al fet que 21 dels 24 jugadors han debutat. Demà ho farà un altre: Pinto. A Benidorm, a
la Copa. Per cert, ahir l’equip va tenir festa. Guardiola, a mitges. A la tarda, ell i el seu ajudant Tito Vilanova estaven a
la Nova Creu Alta, veient el Sabadell-Benidorm. Prenent notes. La màquina funciona però el maquinista no para.
Comentari personal:
Jo crec que el Barça és un molt bon equip de futbol, un dels millors d´Europa , al ritme que va ara podria guanyar algun títol important.
Dídac Jiménez