Alonso: Ferrari és un projecte atractiu, sí 

El pilot espanyol de Fórmula 1 Fernando Alonso (Renault) ha comentat aquest matí que el projecte esportiu de l’escuderia italiana Ferrari és “atractiu”, pel que no tanca les portes a conduir un ‘cavallino rampante’ en el futur, si bé espera poder millorar el R29 per acabar el mundial en bona posició.  

   “És l’equip per excel·lència de la F1. Qualsevol nen, quan és petit, juga amb cotxes de color vermell. Córrer a Ferrari és alguna cosa més que la Fórmula 1, ets un pilot que se’t recordarà només per haver estat allà, més enllà dels títols. És un projecte atractiu, sí”, ha manifestat.  

Després de presentar les beques d’Universia que porten el seu nom, el bicampió del món ha assegurat que li agrada guanyar, i ha comentat que per a això cal tenir “el millor cotxe”. “A mi m’agrada guanyar, tenir millor equip i el millor cotxe possible per poder guanyar carreres. Això és el que em fa feliç. Ferrari ha demostrat ser dels millors, ja que ha guanyat molts campionats del món, i et dóna certes garanties de lluitar pel Mundial”, ha afirmat.   

Tot i això, ha matisat que el ‘gran circ’ sempre depara sorpreses. Sense anar més lluny, el present campionat, en què BrawnGP –hereu d’Honda– està per sobre de tots quan l’any passat va signar una temporada desastrosa. “La F1 és una cosa canviant, amb cicles, i ara veiem que guanya BrawnGP. És difícil somiar amb un projecte perquè tot canvia”, ha valorat. 

Comentari personal:

És molt interesant que Alonso corri per Ferrari. 

Luna Pernil

El món de la cultura destaca la capacitat de Mario Benedetti d’acostar-se als lectors

Escriptors i amics de Mario Benedetti han lamentat aquesta nit la mort de l’escriptor uruguaià i han destacat la seva capacitat per acostar-se amb la seva obra als lectors gràcies a un llenguatge directe i senzill. 
 
L’escriptor i premi Nobel de Literatura José Saramago ha lamentat aquesta nit la mort als 88 anys de l’escriptor uruguaià i ha lloat amb aquestes paraules la seva categoria literària i humana: “Era un caràcter humà extraordinari”. “Hi hem perdut i hi hem guanyat –ha continuat Saramago- perquè tenim els seus llibres, que afortunadament ens sobreviuen”, ha dit l’autor portuguès establert a Lanzarote. 
 
De l’obra de Benedetti ha destacat la seva diversificació: poesia, contes, novel·les… “Ha escrit de tot, tenia una capacitat de treball extraordinària, i amb el seu geni, el seu talent i el seu coratge podem dir que ha sigut una obra molt bella”, ha dit. 
 
Crítica social aguditzada 
 
L’escriptor José Manuel Caballero Bonald, Premio Nacional de Poesia 2006, ha explicat que Benedetti “havia unit la poesia i la història d’una forma molt hàbil i intel·ligent”, i ha destacat de la seva obra la crítica social “aguditzada” per la intel·ligència. 
 
Per la seva banda, el poeta Benjamín Prado ha subratllat que Benedetti “ha aconseguit el triomf d’obtenir amb els seus versos just allò que volia, que és ser molt a prop dels lectors i en molts lectors”. També ha assenyalat que la seva poesia “ha buscat la multitud i l’ha trobat”. 
 
Missatge molt directe 
 
Per la poeta hispanouruguaiana Cristina Peri Rossi, Benedetti ha estat un escriptor de gran importància “per als lectors de tot el món de parla hispana, no només a l’Amèrica Llatina”. “Ha tingut moltíssims lectors perquè es comunicava d’una manera molt directa”, ha destacat Peri Rossi, que també ha considerat que l’obra del poeta uruguaià té una transcendència “gairebé de caràcter sociològic”. 
 
L’escriptor i poeta colombià Álvaro Mutis ha dit que amb la mort de Mario Benedetti “Llatinoamèrica perd un escriptor continental, un escriptor amb una obra que reflecteix el sentiment de tots els països de la regió. En l’estat actual de l’Amèrica Llatina perdre un escriptor com Mario Benedetti és una de les pèrdues més grans”, ha explicat. 
 
Chus Visor, editor de tota la seva obra, s’ha mostrat molt afectat per la mort del poeta uruguaià, amb qui parlava diàriament, i ha destacat la seva senzillesa i la seva modèstia.

Comentari personal:

Mario Benedetti era un dels escriptors més coneguts de l’actualitat. Escrivia novel·les, poesia i també contes. La seva mort es una pèrdua molt important per a la cultura llatina.

Paula Ruiz
 

L’arribada de la calor empeny els catalans cap a les platges

A les platges de Barcelona la gent arriba amb la jaqueta posada després d’un dur hivern. Malgrat fa molta calo, molts rumien ficar-se a l’aigua degut a que la temperatura de la mateixa és de 17º, més baixa encara que la de l’any passat.

Comentari personal:

Crec que es normal que vagin amb jaqueta. El que no és tan normal és la calor que està fent en aquesta època.

Eduard Bagán

L’heroi més cotitzat del món

El primer exemplar de la revista “Action Comics”, que va sortir al carrer l’any 1938, ja formava part de la història dels còmics perquè va veure néixer el primer gran superheroi, Superman. Ara, aquest objecte de culte s’ha convertit en el còmic subhastat més car que s’ha venut mai. El bateria del grup System off a Dow, John Dolmayan, ha pagat més de 245.000 euros per un exemplar d’aquesta primera edició en una subhasta a internet. Tot i que la xifra és de rècord, finalment ha estat més baixa de la que els seus propietaris s’esperaven. Però sempre serà més alta que els10 centaus que costava el 1938.

El primer número “d’Action Còmics”, una revista que se segueix editant, marca el naixement del gènere dels còmics de superherois. A la portada d’aquest exemplar hi apareixia per primera vegada un home amb un vestit blau, capa vermella i una “S” al pit que tenia poders sobrehumans. “L’altell eco” del reporter Clark Kent, creat pels il·lustradors Joe Shuster i Jerry Siegel, va néixer just abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, i amb el pas dels anys es va acabar convertint en una icona de la cultura pop.

Comentari personal:

 Superman és un gran heroi. A mi no m’agrada molt, però és sorprenent.

Erik Pastor

 El tenor Josep Carreras podria deixar l’òpera

Els portaveus de la Fundació Josep Carreras han desmentit que el tenor català deixi l’òpera i redueixi la seva activitat artística. La notícia ha saltat aquest divendres al matí perquè el diari londinenc The Times ha publicat unes declaracions de l’artista que, segons el seu entorn, ha fet una “mala interpretació” de les seves paraules. 
 
La fundació vol negar “taxativament” que el tenor, de 62 anys, es plantegi la retirada. Segons aquestes fonts, el fet que Carreras es dediqui principalment als recitals i la gravació de discos que i no faci òperes no és nou: ja fa set anys que no en fa cap. Sobre aquest punt, els seus portaveus puntualitzen que “això no vol dir que hagi descartat cantar òpera si es donen les circumstàncies artístiques i professionals òptimes”. 
 
Carreras dedica, a més, gran part del seu temps “a les tasques com a president de la fundació que porta el seu nom”. Actualment, és a Corea oferint diversos concerts. El dia 14 actuarà al Royal Albert Hall de Londres, on rebrà el premi  The Classical Brit Award a la trajectòria artística. Després d’altres compromisos, el dia 8 de juny té previst oferir un concert benèfic per a la seva fundació al Opernhaus Zürich. 

Comentari personal:

Crec que el tenor català encara podria seguir uns anys més  cantant òperes.

Oscar Y. Herencia 

Nadal amb Judah Ben Hur 

Si hi ha una escena que recorden espectadors de qualsevol generació és la impressionant carrera de cuádrigas que va enfrontar a Charlton Heston i Stephen Boyd en la històrica ‘Ben Hur’ (1959), la pel·lícula que va ostentar el rècord de 11 Oscar fins que el ‘Titanic’ de James Cameron va assolir igualar-lo gairebé quatre dècades més tard. Cinquanta anys després de l’epopeia, la rivalitat fratricida entri Judah Ben Hur i el romà Messala es reproduirà en el Palau Sant Jordi i el Palau dels Esports de Madrid en l’espectacle ‘Ben Hur Live’, que es representarà el 26 i 27 de desembre a Barcelona i el 1 i 2 de gener en la capital. El príncep jueu canvia la tradicional Setmana Santa per les vacances nadalenques. 

Comentari personal:

La pel·lícula de Ben Hur esta molt bé i crec que s’ha guanyat els 11 oscars,com la del Titànic.

Crec que sempre serà recordada aquesta pel·lícula perquè es molt maca i explica els passats i com lluitaven, les curses de quàdrigues  tirats per cavalls…

Raquel Jordana

El Festival de Cannes vola alt 

Pixar enlluerna amb Up, primer film animat i en 3D que inaugura el certamen cinematogràfic 

Fotògrafs, càmeres de televisió i una il·luminació molt més potent de l’habitual precedien la primera projecció del Festival de Cannes del 2009, ahir a les 10 del matí. Semblava que els responsables d’Up volien seguir en viu les reaccions de crítica i premsa especialitzada, tot i que cineastes i estrelles només solen assistir a les sessions de gala de la tarda-nit. 
 
Però no era aquest el motiu del l’enrenou: Thierry Fremaux, director del festival, va pujar dalt de l’escenari, va convidar a tornar les ulleres de visió en 3D a la sortida (la mala fama de la premsa no té fronteres) i va demanar que tothom se les posés per deixar constància gràfica (ell i tot duia una càmera compacta) del moment històric de la posada de llarg del 3D. “L’estrena mundial d’Up marca un moment definitiu per a la tecnologia”, publicava Variety a la portada de la seva edició diària dedicada al festival. 
 
Enrere queden diversos intents d’estendre el cinema en visió estereoscòpica. L’estudi Pixar, igual que ho va fer fa un mes la seva competència DreamWorks amb Monstres contra alienígenes, aposta obertament pel 3D perquè, com va dir John Lasseter a la roda de premsa posterior, “em meravella la possibilitat de fer que l’espectador se senti més implicat en la història; és una tècnica amb un potencial apassionant”. 

Primer, la història 

Home clau de l’estudi Pixar, que ha revolucionat l’animació des que ell mateix va dirigir Toy Story fa 14 anys, Lasseter va avançar que “tots els nostres films de Pixar seran en 3D”. Té molt clar, però, que és una eina tecnològica més, i que la prioritat és “que la història toqui el cor de l’espectador”. 

Comentari personal:

Les pel·licules en 3D m’agraden molt encara que no he vist cap. Cesc que será molt bona aquesta. 

Rubén Romero

 No és necessari tancar fronteres a la carn de porc

La consellera de Salut, Marina Geli, ha remarcat aquest dimarts que “no té cap justificació” ni “cap sentit” tancar fronteres a la carn de porc de l’Estat espanyol, ja que la grip nova no es contagia a través dels aliments. Per això, ha explicat que estan fent, juntament amb el govern espanyol un tracte amb Rússia per aixecar les barreres. 
Catalunya,de fet, el sector porcí català representa el 70% de les exportacions estatals i representa entre el 10 i el 15% del total d’exportacions catalanes. 

Comentari personal :

Estic d’acord en que no han de tancar el pas a la carn de porc. Si es fés, pot repercutir negativament a l’economia de Catalunya.

Vladimir A. González

 Comercialització de la sardina i la gamba

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), que depèn del Departament d’Agricultura, està duent a terme un seguit de recerques en dos de les espècies més emblemàtiques del sector pesquer català, la gamba i la sardina, per tal de millorar la seva transformació i comercialització i augmentar la seva valoració en el mercat. 

Comentari personal: 

Crec que sera millor, i així augmentara la seva  valoració als mercats. 

Javier Hinojosa

 El final de la crisi està encara lluny

L’economia espanyola travessa la seva pitjor recessió al mig segle, i les últimes dades que s’estan coneixent no fan sinó confirmar que el final de la crisi està encara lluny i que queda molta tempesta que capejar. Segons ha revelat el Banc d’Espanya, el Producte Interior Brut (PIB) ha augmentat la seva reculada al 1,8% en el primer trimestre de l’any, amb el que empitjora la seva caiguda fins al 2,9% enfront dels nivells de fa dotze mesos. De confirmar-se aquestes estimacions, publicades en l’últim butlletí de la institució que presideix Miguel Ángel Fernández Ordóñez, caldria remuntar-se al segon trimestre de 1960, quan el PIB va retrocedir un 1,9%, per a trobar una contracció intertrimestral superior. Des del Govern, el president, José Luis Rodríguez Zapatero, ha defensat que és “molt provable que ho pitjor hagi passat”, però ha admès a continuació que queda “un dur camí per recórrer”. Per altra banda, el secretari d’Estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, ha avançat que el Govern ajustarà a la baixa les seves previsions de creixement per a aquest exercici, degut al fet que les perspectives actuals són pitjors de les quals havia quan es va elaborar el Programa d’Estabilitat a l’inici de l’any. Unes projeccions que, igual que ocorre amb l’atur, han quedat ja en paper mullat perquè apuntaven a una caiguda del 1,6% per a final d’any.

Comentari personal:

 Tot i que aquest acte hagi fallat, ja ho diuen, Zapatero pot remuntar.

Maitane Francisco