El premi Ramon Llull és per Carles Casajuana
A Andorra, terra d’escapada, Carles Casajuana (Sant Cugat, 1954) va treure’s el vestit d’ambaixador d’Espanya a la Gran Bretanya per tornar-se a posar, per vuitena vegada, el de novel·lista. Va triar un vestit de gala: el premi Ramon Llull, dotat amb 90.000 euros, que concedeixen Planeta i el Govern d’Andorra. Casajuana, que té l’última novel·la publicada a Quaderns Crema i a Seix Barral, ha entrat a l’esquadra Planeta amb un títol provocador: L’últim home que parlava català.
L’argument, encara que aparentment no ho sembli, està extret d’una obra del cèlebre escriptor nord-americà Bernard Malamud en què dos escriptors, un jueu i un negre, parlen del seu ofici en una casa de lloguer. En aquest cas, els dos escriptors que discuteixen són dos catalans: l’un escriu en català i l’altre ho fa en castellà. “És un cas de setge immobiliari a Barcelona o, dit en bon català, de mobbing immobiliari a la literatura perquè qui el pateix és un escriptor que no vol marxar de casa seva fins que no acabi la novel·la”, va explicar Casajuana amb resolució. És un home acostumat a les càmeres, però va reconèixer que mai havia viscut tanta expectativa per una obra seva. Si la novel·la del mestre Philip Roth, The tenants (Els llogaters), se situava a Nova York i els seus desastres, en aquest cas ens trobem la Barcelona de fa uns anys, “quan el negoci immobiliari era negoci”.
Comentari personal:
Crec que el títol del llibre és una mica fort. És d’esperar que el català el parli més gent i no s’arribi a que sigui veritat que arribarà un moment en el que ningú ho parli.
Màrius Ruiz