El Govern grec recolza amb 15.000 milions d’euros els grans bancs

El Govern grec ha anunciat avui que respondrà a la petició d’ajuda dels bancs grecs i posarà a la seva disposició 15.000 milions d’euros del fons de rescat creat per garantir l’estabilitat del sistema financer.

El ministre de Finances, George Papaconstantinou, ha anunciat aquesta mesura després d’una trobada amb el governador del Banc de Grècia, Yorgos Provópulos, en què s’ha discutit la forma d’aplicar l’ajuda.

El ministre ha indicat que aquesta quantitat és part de la reserva de 28.000 milions d’euros creada el 2008, quan va esclatar la crisi financera.

Comentari personal:

A mi em sembla molt bé el que està fent el ministre financer que anuncia que va ajudar al banc grec.

Lisbeth Paola Bravo

El Prat espera captar aerolínies amb l’hangar taller d’Ibèria

L’aeroport del Prat estrenarà al mes de novembre una instal·lació que no tenia, un enorme hangar taller que servirà per fer reparacions i manteniment de tota mena d’avions, fins i tot els més grans. El construeix Ibèria, amb participació del Consorci de la Zona Franca. L’aerolínia ha decidit retirar els seus vols de l’aeroport barceloní, excepte el pont aeri, en benefici de Barajas (el seu centre de distribució o hub), però a canvi ampliarà el negoci d’assistència tècnica i logística que presta a 100 empreses del sector. Per cobrir l’edifici, es va hissar el sostre metàl·lic de 1100 tones. El president de la companyia, Antonio Vázquez, i el del consorci, Jordi Hereu, van coincidir en un desig: que poder reparar els avions porti al Prat de Llobregat noves aerolínies i més vols intercontinentals.

Comentari personal:

Jo crec que els aeroports i els ajuntaments s’estant gastant molts diners en més hangars i no calen  fer tantes aerolínies.

Víctor Rodríguez

“Estarem sols d’aquí al final”

Per tercer any consecutiu el Barça és entre els vuit millors equips d’Europa i l’entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola, ha volgut fer una crida a l’afició perquè no deixi d’acompanyar l’equip en aquest últim tram de la temporada.

“Estarem sols d’aquí al final. Ens vindran per tot arreu. Tant a casa com a fora ens vindran per tot arreu. Estarem sols. I potser som pocs, però si hi som tots, els que som aquí al vestidor i sobretot la gent que ve al camp, som capaços d’intentar-ho”, ha advertit.

De fet, després de superar amb autoritat l’Stuttgart per 4-0, el tècnic barcelonista ha valorat: “Han vingut gairebé noranta mil persones i amb ells som molt més forts. Estem millor acompanyats. Sabem que la resta no ens ajudaran. Que no ens deixin sols.”

I és que ahir, al Camp Nou, hi havia 88.543 barcelonistes donant suport a l’equip des de les grades. Un aforament que només ha estat superat pel partit contra el Madrid i l’últim partit de Champions de la temporada passada.

Guardiola dóna un valor molt especial a aquesta classificació, principalment tenint en compte que, en els darrers anys, únicament el Manchester United ha aconseguit accedir als quarts de final de la Champions l’any següent d’haver-se proclamat campió: “Això significa que no és gens fàcil. És una molt bona notícia tornar a estar entre els vuit millors d’Europa, i una gran alegria poder tornar a veure un partit de Champions a l’estadi. Ens fa molta il·lusió.”

Comentari personal:

Jo crec que el Barça no guanyarà la copa d’Europa un altre cop.

Juan Luis Mangas

Raimon celebra els 50 anys d”Al Vent” amb un concert antològic a l’Auditori

El cantautor Raimon actuarà el 25 de marrç a l’Auditori de Barcelona, en un recital antològic que servirà pwer celebrar els 50 anys de la Nova Cançó, els mateixos que té Al vent, una de les i més emblemàtiques cançons del músic valencia.El concert, emmarcat en el XV Fstival Barnasants, té les entrades exhaurides.

Seràs una” rebosteria selecta” de tota la seva obra amb temes imprescindibles a la seva carrera, com Diguem no, Jo vinc d’un silenci i Veles e vents i amb cançons noves que donaran forma a un nou àlbum que es publicarà al final d’aquest any o a començament del 2011 , segons ha assegurat avui l’artista.

“No sé explicar les cançons, les cançons s’escolten”, ha dit l’artista referint-se a les seves noves creacions. Temes com Punxa de temps i Bagdad 91, que sonaran a Barcelona per primera vegada abans de ser recollits en un disc que encara no té títol.

Raimon no cantava a l’Auditori des del 2004, quan va oferir un concert monogràfic amb tota l’obra de Salvador Espriu. En aquesta ocasió està acompanyat a la guitarra per Miquel Blasco i Joan Urpinell.

Raimon també tornarà a cantar a París després de quatre anys. Serà el Gran Amfiteatre de l’escola de  Musicologia de la Sorbona el dia 14 d’abril.

Comentari personal:

Si diuen que les entrades per anar al concert estan agotades , vol dir que les cançons que fa li deuen agradar a tothom.

Marc Zurera

Obama firma la llei de reforma sanitària

Barack Obama ha signat aquest dimarts el projecte de llei de reforma del sistema sanitari que, amb la firma presidencial, s’ha convertit en llei i tanca un intens debat polític de tot un any. La llei donarà cobertura de salut a uns 32 milions de nord-americans que no tenen pòliça d’assegurança privada i Obama ha saludat l’acte com inici “d’una nova era” per al país.

En una cerimònia solemne a la Sala Est de la Casa Blanca plena a vessar, el president nord-americà envoltat de congressistes i senadors demòcrates i de membres de la seva administració ha signat el document poc abans de migdia, hora local, dos dies després de la votació del projecte a la Cambra de Representants.

“Avui, després de gairebé un segle d’intents, avui, després de més d’un any de debats, avui, després que hagin concordat totes les votacions, la reforma de les assegurances mèdiques es converteix en llei als Estats Units”, ha declarat Obama. El president ha afegit: “Signo aquest projecte de llei de reforma per  convetir-lo en llei en nom de la meva mare, que va discutir amb les companyies d’assegurances fins i tot mentre lluitava contra el càncer en els seus últims dies de vida”.

Comentari personal:

Crec que els nord-americans estaran contents amb aquesta reforma de la sanitat que era una llei força esperada per ells ja que moltes persones no es podien pagar una assegurança privada.

Oscar Y. Herencia

El primer film d’una gran batuda de jueus a París sacseja França

El 16 i 17 de juliol del 1942, una horda de policies va detenir 13.185 jueus a l’àrea de París. Per falta d’espai als camps de concentració des dels quals eren enviats a les cambres de gas d’Alemanya i Polònia, 8.000 van ser amuntegats en condicions infrahumanes al Velòdrom d’Hivern de la capital. L’operació la van ordenar les autoritats gal·les. Volien demostrar als nazis la seva capacitat de repressió i van decidir deportar també els nens malgrat que els alemanys no hi estaven interessats. Aquest negre episodi de la història de França, silenciat durant molt temps, ha estat portat per primera vegada al cine en el film La rafle (La batuda) per Rose Bosch, filla d’un anarquista català exiliat.
Amb Jean Reno i Mélanie Laurent en dos dels papers principals, l’ambiciosa producció ha arribat aquesta setmana als cines acompanyada d’una gran expectació. I és que l’estrena de La rafle ha aixecat un enorme tabú. Si van haver de passar 53 anys perquè l’Estat francès reconegués, el 1995, la seva culpa en els crims perpetrats durant l’ocupació, n’han hagut de passar 15 més perquè els ciutadans puguin visualitzar l’horror del Vél’d’hiv (com es coneix el velòdrom), del qual no hi ha fotos ni imatges.
Amb l’ajuda dels escassos testimonis vius, que fins ara havien callat, Bosch ha reconstruït a Hongria el Velòdrom –derruït en els anys 60– i el camp de Beaune-la-Rolande, un dels punts de partida dels anomenats trens de la mort.

L’espai i l’ambient recreats en el decorat eren tan aproximats a la realitat que quan va entrar Joseph Weismann, que tenia 11 anys quan va ser detingut amb la seva família a casa seva, a Montmartre, immediatament va percebre una fortor immunda. «Vaig haver de sortir fora a respirar, en realitat jo era l’únic que sentia aquella pudor. La impressió va ser tan forta que em va projectar 68 anys enrere. Al Velòdrom –explica– feia una calor asfixiant, gairebé no hi havia lavabos, no teníem aigua, el soroll era ensordidor, no hi havia espai per jeure…»
La directora ha pres com a fil conductor l’odissea d’aquest nen que va aconseguir escapar-se del camp de concentració després de ser separat de la seva mare i de les seves germanes. Weismann apareix en una seqüència de la pel·lícula amb el seu nét. El seu fill interpreta un dels gendarmes que participen en la batuda.
Els actors principals tampoc eren aliens al drama. Els avis de Laurent van tornar miraculosament d’Auschwitz. Quan la jove actriu
–coneguda a nivell internacional arran de la seva participació en l’últim Tarantino– va trucar per acceptar el paper després de llegir el guió escrit per Bosch, la directora no va reconèixer la seva veu. Estava feta un mar de llàgrimes. La seva interpretació de la infermera enviada al Velòdrom amb l’ordre de no explicar res del que hi veiés surt directament de les entranyes. Per la seva part, Reno, criat de petit entre jueus a Rabat i fill d’immigrants, ha viscut igualment a flor de pell el personatge del sacrificat doctor amb l’estrella de David cosida a la pitrera.
Per la seva banda, Bosch està casada amb el productor Ilan Goldman (Casino, de Martin Scorsese; Cristóbal Colón, de Ridley Scott; La vida en rosa…), fill al seu torn de supervivents de la gran batuda. La directora admet que el fet de ser filla d’immigrants li ha permès tenir «la distància necessària» per abordar un tema tan delicat, basant-se en històries reals i sense caure en el simplisme. Perquè la ferida d’un país «que ha navegat entre la il·lusió d’haver estat del costat de la resistència i el sentiment vergonyós del col·laboracionisme» encara està lluny de cicatritzar. «Els comissaris que van ordenar la batuda van morir rics i ben considerats. No s’ha fet justícia», lamenta Weismann, que considera La rafle com el seu «testament».

Comentari personal:

Crec que aquesta pel·lícula serà molt vista en els cinemes.

Eva Rodríguez

Xile rebaixa l’alarma després dels tres moviments d’aquest dijous

L’Institut Sismològic de la Universitat de Xile i el Servei de Geologia dels Estats Units han corregit a la baixa la magnitud del sisme que ha afectat aquest dijous el centre i sud del país i l’ha establert en 6,9 graus de l’escala de Richter, inferior als 7,2 graus anunciats inicialment.
El moviment de terra s’ha produït tan sols vint minuts abans de la investidura de Sebastián Piñera com a president de Xile, amb l’epicentre a 40 quilòmetres a l’oest de la localitat costanera de Pichilemu, a la regió d’O’Higgins. El flamant president del país ha declarat la regió com a zona de catàstrofe nacional en el seu primer gest de mandat.

Comentari personal:

No m’agradaria estar en el lloc del nois i noies de Xile.

Olga Muñoz

Continua el debat sobre les curses de braus

El president de la Generalitat, José Montilla, ha afirmat aquest dijous que és contrari a la prohibició de les curses de braus a Catalunya, qüestió que s’està debatent al Parlament després d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de la plataforma Prou.

En declaracions a Tele-5, ha assegurat que és partidari de “la llibertat de totes” les activitats que es derivin de les curses de braus, i ha recordat que no és el govern ni el seu partit, el PSC, el que ha portat aquest debat a la cambra catalana.

Precisament, Montilla es va definir aquest dimecres com una persona “tolerant i liberal”, i ha assegurat que la majoria de diputats en el seu partit rebutgen la prohibició de les corrides, tot i que ha admès que hi ha els qui opinen el contrari.

Comentari personal:

Cadascú és molt lliure d’opinar el que vulgui.

Alejandro Cantarero

El terratrèmol d’Haití va causar 222.570 morts i 310.928 ferits

El terratrèmol que va devastar Haití el dia 12 de gener ha causat un total de 222.570 morts i ha provocat danys per valor de 7.754 milions de dòlars (una mica més de 5.600 milions d’euros), segons un informe de les agències de les Nacions Unides i altres organismes internacionals.

Com a resultat del terratrèmol també hi ha 869 desapareguts, 310.928 ferits, 1,5 milions d’afectats, 1,3 milions de persones que viuen refugiades en albergs i 766.724 desplaçats.

Comentari personal:

Em donen pena les persones que han mort i que han sigut ferides a Haití.

Mireia Torres

La presó que substituirà a la Model iniciarà les obres abans de cap d’any

El Govern autoritzarà avui la licitació de la construcció, conservació i explotació del nou centre penitenciari de Barcelona, en la Zona Franca. L’Executiu català donarà, així mateix, el vistiplau a la licitació del centre de Tàrrega (Urgell). Entre l’una i l’altra instal·lació absorbiran als 1.800 reclusos que avui dia es troben en la presó Model de Barcelona. El compte enrere perquè la Model deixi de prestar servei penitenciari i se cedeixi a la ciutat, doncs, s’ha iniciat. Segons va assenyalar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, salvat el tràmit d’avui i després de la pròxima licitació i adjudicació, s’espera que abans de cap d’any puguin veure’s ja excavadores en el solar de la Zona Franca. La finalització de les obres es preveu 24 mesos després, a la fi del 2012, el que, després del pertinent temps per a equipar l’edifici i fer les proves necessàries, permet pronosticar que estarà en funcionament al començament del 2013 . El centre de la Zona Franca tindrà un cost de 122,6 milions d’euros, 10 més del que es va assenyalar fa tot just un any, quan es va presentar el projecte i tindrà una capacitat per a 1.200 interns, entre homes, dones i joves, que es distribuiran en vuit mòduls. La presó de Tàrrega, projectada per a albergar entre 500 i 750 interns, tots ells amb una mitjana de permanència, és a dir de compliment de condemna, d’entre tres i cinc anys, costarà uns 150 milions d’euros.

Comentari personal:

El que facin nous i moderns centres penitenciaris és molt positiu i  ja fa temps que haurien d’haver  tancat la presó Model de Barcelona.

Raquel Jordana