Espanya hi ha d’aportar quasi 10.000 milions

Els problemes financers de Grècia costaran a Espanya gairebé 10.000 milions d’euros. La vicepresidenta segona del govern central i ministra d’Economia, Elena Salgado, va concretar ahir que la factura serà de 9.792 milions, 3.672 dels quals s’abonaran aquest any. La resta s’aniran pagant durant els propers dos anys. La xifra total representa el 12,24 per cenit dels 80.000 milions d’euros compromesos per la Unió Europea.

Evidentment, els socis de l’eurozona no paguen a escot sinó en funció dels fons que tenen al Banc Central Europeu. Alemanya, el país que més contribueix al BCE, és també el que tindrà un pes més decisiu en el rescat grec. El cost serà d’uns 22.300 milions d’euros. França el segueix de prop, amb 16.800 milions d’euros.

La presentació d’un nou pla d’austeritat i la seva aprovació per part de l’Eurogrup acosta Grècia a l’anhelat rescat, però encara s’han de superar etapes. Divendres que ve se celebrarà una cimera extraordinària de caps d’Estat i de govern de l’eurozona on s’activarà definitivament el pla. Abans, cada Estat haurà d’haver aprovat internament l’ajuda, ja que els crèdits procediran de les arques públiques de cada país.

Comentari personal:

Em sembla molt bé que Espanya sigui solidària amb Grècia veient que estan pitjor que nosaltres.

Mireia Torres

L’alcalde de Lleida obre la porta a la possibilitat a prohibir el burka a la ciutat

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha obert la porta a la possibilitat de donar suport a una moció que insti a prohibir l’ús del burka entre les dones musulmanes a la ciutat. Així ho ha manifestat després de saber que el grup municipal de CiU a l’oposició hagi assegurat que presentaran una moció en aquest sentit el proper Ple.

Ros ha dit que de moment l’únic que s’ha posicionat de forma clara sobre aquesta qüestió és ell després d’afirmar que no trobava bé l’ús del burka, i en aquest sentit ha assenyalat que si es presenta una moció en la línia del que ell defensa, votaria a favor, tot i que ha remarcat que de moment, encara no se n’ha presentat cap i que primer caldria llegir-la detalladament.

Comentari personal:

Crec que  no haurien de prohibir el burka, tothom es lliure de vestir com vulgui.

Olga Muñoz

Els talibans reivindiquen l’atemptat de Nova York

Un grup talibà paquistanès ha reivindicat el cotxe bomba que la policia ha desactivat aquesta matinada a la cèntrica Times Square de Nova York. Els islamistes afirmen que l’acció ha estat una revenja per la mort de dos militants i “màrtirs” musulmans.

Els talibans paquistanesos han assumit la responsabilitat de la bomba en un missatge d’una pàgina web islamista: “Els talibans paquistanesos proclamen la seva responsabilitat en l’atac de Nova York, en revenja pels dos líders i màrtirs musulmans Al Baghdadi i Al Muhajir”, diu el comunicat.

Fonts periodístiques vinculen aquests noms a Abu Ayyub al Masri, conegut com Abu Hamza al Muhajir, líder d’Al Qaida a l’Irak; i Abu Omar al Baghdadi, presumpte líder del grup Estat Islàmic d’Iraq (EII), abatuts el 18 d’abril a Thar Thar, a 80 quilòmetres al nord-oest de Bagdad.

Els artificiers de la policia han desactivat aquesta matinada un cotxe bomba a la cèntrica Times Square, segons ha confirmat l’alcalde de Nova York, Michael Bloomberg, que ha assegurat que s'”ha evitat un incident mortal” i que de moment “s’està començant a recollir tota la informació possible” sobre qui ha deixat el vehicle a la zona, un tot terreny.

El cotxe bomba ha estat detectat al voltant de dos quarts de set de la tarda a la ciutat dels gratacels -dos quarts d’una de la matinada a Catalunya- per un agent de la policia muntada de Nova York, alertat per un ciutadà, que havia vist sortir fum blanc de la part del darrere del vehicle, aparcat en una cantonada entre les avingudes 7a i 8a del carrer 45, i que feia una “forta olor de pólvora”.

El vehicle és un Nissan Pathfinder de color verd amb vidres tintats i matrícules de Connecticut, presumiblement robades, segons l’alcalde Bloomerg. Al seu seient del darrere s’ha trobat “un artefacte explosiu format per tres tancs de propà, dues llaunes de gasolina i dos rellotges, acompanyat de bateries, cablejat i el que semblaven ser dues caixes de metall petites similars a les que s’utilitzen per guardar armes de foc”.

El comissionat de la policia de Nova York, Ray Kelly, ha precisat que set minuts abans d’aturar-se a Times Square, el vehicle viatjava en direcció oest. Kelly ha indicat que no es té constància que algun sospitós fos gravat per les càmeres , com indicaven algunes informacions al principi de la nit.

“No sabem qui ha fet això ni per quina raó”, ha declarat Bloomberg . “Però el que és clar és que hem tingut sort, i que s’ha evitat un incident mortal”.

Tant l’alcalde com el comissionat han demanat temps per emprendre la pròxima fase de la investigació, que passa per cercar la procedència del material utilitzat a l’artefacte -i que Bloomberg ha descrit com “bastant casolà”- i comprovar el material gravat per les càmeres de la zona, procés que “tardarà unes quantes hores”, segons ha anticipat Kelly.

Per la seva banda, el president dels Estats Units, Barack Obama, ha elogiat aquesta matinada la “ràpida acció” de la policia de Nova York a l’hora d’emprendre l’evacuació de Times Square, ha informat la Casa Blanca a través d’un comunicat.

Alhora, el text indica que Obama ha demanat a John Brennan -assistent del president en seguretat i antiterrorisme- que es comuniqui amb la policia de Nova York per oferir-los tota l’ajuda que calgui per aclarir l’incident.

Comentari personal:

Em sembla malamant que per la mort de dos islamites altres  busquin la revenja

Alba Ibáñez

El vendaval del Barça arriba al final (4-1)

Nit d’ensurts i tranquil·litat final després d’un partit més complicat del que s’esperava.El Barça obté tres punts vitals gràcies a l’encert de Bojan i Leo Messi.

Ja és l’equip que més punts ha sumat en la història de la lliga, amb 20 o 22 equips

Si el Madrid no guanya a Mallorca, el Barça podrà aconseguir el títol dissabte

Els jugadors del Barça celebren el primer gol del partit que va fer Messi després d’una assistència d’Ibrahimovic. Foto: EFE.

Res no serà fàcil en aquest final de lliga. Encara que la història obri la porta al Barça com el conjunt que més punts ha sumat mai en una temporada, amb 20 o 22 equips, la realitat és que aquest any això no és suficient. Ahir en va ser una mostra. Només al final es van notar els 55 punts que separaven un equip de l’altre. Hi va haver suspens i alleujament final. Així de dura serà la travessia fins al títol. Avui, des del sofà, el barcelonisme mirarà amb una certa calma el partit a Mallorca. L’equip ja pensa en Sevilla.

El partit torna a validar Bojan i relega Ibra, voluntariós però d’escassa incidència. Va fer algunes coses. De sobte, la presència d’Ibra en la disciplina blaugrana va cobrar algun sentit. El suec va ser part activa del gol de Messi. A primera vista, de fet, va semblar que el davanter s’adonava que també pot pivotar les centrades d’Alves. En la repetició televisiva, però, queda clar que el seu cop de cap buscava com a destí la xarxa, però es va desviar en un defensa i va permetre a Leo marcar la diferència.

Com si fos la continuació del partit del Madrigal, el Barça va obrir la llauna calcant la jugada del darrer gol a Vila-real. El cap aixecat de Xavi per a l’assistència a Alves i la definició a l’àrea. El gol coronava un correcte primer quart d’hora de l’equip de Guardiola, que va liquidar el debat de la davantera col·locant Ibra i Bojan en l’onze. El Barça no havia generat tantes ocasions com s’espera amb una possessió de pilota tan impressionant. Li costava trobar la passada final. El Tenerife l’esperava amb dues línies de quatre homes molt disciplinats. Es refugiava en Aragoneses. A excepció d’una aparició d’Alfaro a la zona de definició, no va inquietar Valdés.

Equip acostumat al toc i el joc obert, el Tenerife arribava amb l’aigua al coll en la classificació i es va afegir a l’efecte de Mourinho. Té més dret que l’Inter a refugiar-se a la seva àrea: per pressupost, està a anys llum del seu rival d’ahir. Sol passar en el futbol que el guanyador fa escola. El gol va recordar als canaris que renunciar a l’atac els abandonava a l’atzar. Aragoneses va fallar en el gol, perquè va cobrir malament el primer pal i Messi no va perdonar.

Llavors, el Tenerife va reescriure el guió. Va fer el que últimament més benefici dóna al Camp Nou: pressionar ben a dalt. El partit tenia poques ocasions. Després del gol, el Barça havia arribat bàsicament pels trencaments dels laterals. Maxwell va arribar fins al fons i en bona posició va fallar en la centrada. Ibra estava tot sol esperant la pilota. El Tenerife havia provat de pressionar els defenses. Piqué patia amb Kome, el ràpid i desacomplexat davanter camerunès. El català va fallar en un control i Kome va estar a punt d’aprofitar-ho. Ho va corregir el mateix Piqué en la jugada en què va sentir les primeres molèsties a la cama dreta. El partit semblava controlat. La pressió rival no era col·lectiva: era cosa dels davanters, però va ser suficient per una errada greu en la sortida de la pilota entre Puyol i Touré. Kome la va caçar i Román va fer l’empat.

Guardiola no va esperar esdeveniments. Havia començat el partit amb heterodòxia (4-3-3) i va enviar l’equip a la segona part amb la mateixa idea amb què va afrontar el duel contra l’Inter. Touré de central, al lloc del lesionat Piqué i Pedro per agitar l’atac. Quatre davanters i Xavi rere d’ells. Guardiola va transmetre ansietat als seus homes amb el canvi. L’equip va trigar a acomodar-se al camp. Es precipitava en la passada final i xocava contra un rival un altre cop refugiat al balcó de la seva àrea. El partit era més que mai cosa de Xavi, un cirurgià per perforar el doble mur defensiu. Semblava impossible. Llavors va entrar en escena un d’aquells esperits rebels que té l’equip: Alves. El lateral va crear tot solet la jugada del segon gol. Va trencar la primera línia de pressió del rival i va assistir Bojan, que va sentenciar fredament. De seguida, Guardiola va recobrar la naturalesa de l’equip enviant Busquets al camp per Ibra. L’afició va acomiadar amb aplaudiments el suec, laboriós però lluny del que s’espera d’ell. Sense ell, va tornar a passar el que abona les teories de convivència a l’atac. Messi i Pedro no van trigar a associar-se per construir el tercer gol. El de l’alleujament. Una carrera vertiginosa de l’argentí i la definició del canari, sempre fresc, atent i famèlic de gol. En aquest tram final, a més, el canari sembla que vagi amb una marxa més que els companys, potser perquè les rotacions l’han involucrat més que a d’altres. Va fer una segona part magnífica, marcant la diferència amb el gol i, especialment, salvant l’equip d’un atac segur en una jugada en què es quedava sol l’ariet rival i Pedro, després d’una carrera frenètica, va enviar a córner.

El Barça està cansat. Ha arribat al final del curs molt just de força. El mou l’ambició, però se li nota que té una certa falta de frescor, que impedeix la subtilesa. La prova d’això és que just després del gol de Pedro, el Tenerife hauria pogut marcar. Una gran centrada de Mikel Alonso va agafar desprevinguda la defensa i va es va convertir en el gol de Nino. Era fora de joc, cosa que no invalida l’exemple de falta d’intensitat. Passat l’ensurt, els de Guardiola van aconseguir el control definitiu del partit en l’últim quart d’hora. Messi i Alves, el gran duet de la banda dreta, va tenir temps fins i tot per posar-li la cirera. S’entenen sense mirar-se. L’argentí va començar a córrer en veure que el lateral rebria la pilota. Alves el va assistir amb precisió i Leo va arrodonir la golejada. Com si fos fàcil. No ho va ser. No ho seran els dos últims partits.

Comentari personal:

Crec que el Barça té difícil la Lliga perquè encara ha de visitar el Sánchez Pizjuan però el Reial Madrid ha d’anar a l’estadi de Son Moix de Mallorca.

Juan  Luis Mangas

El Govern suprimeix 29 empreses públiques i 32 alts càrrecs per reduir despeses

El Govern ha decidit suprimir 29 empreses públiques i 32 alts càrrecs dels diferents ministeris, segons el pla de racionalització del sector públic aprovat avui pel Consell de Ministres a través de dos reials decrets i dos acords. Fins ara, les empreses públiques eren 106.

Amb la reestructuració del sector públic empresarial desapareixen 14 societats mercantils, se’n fusionen 24 i la majoria de les fundacions se suprimeixen. Amb aquests canvis, hi haurà una reducció de més del 27% per al nombre de societats públiques.

La reorganització i la racionalització del sector públic, amb les seves empreses i fundacions, s’acabarà abans de final d’any, segons ha explicat la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega. Segons De la Vega, amb aquestes mesures es busca complir amb el compromís de reduir en un 4% els costos laborals de l’Administració i del sector públic.

Comentari personal:

Tot el que es faci per millorar la crisi econòmica que tenim es bo.

Oscar Y. Herencia

Torna el Capitán Trueno

El Capitán Trueno torna a les llibreries 17 anys després de la seva última aventura, i aquesta vegada de les mans del dibuixant Joan Boix i el guionista Ricard Ferrándiz. Els autors s’han atrevit així a agafar el relleu d’Ambrós i Víctor Mora per donar forma a El Capitán Trueno. El último combate a Ediciones B.

En aquesta nova publicació, un Capitán Trueno que supera els 50 anys i el seu inseparable Crispín, convertit en un home, tornen disposats a lliurar el seu combat final. Després de la mort de Sigrid, viu retirat al seu castell de l’Empordà.

Comentari personal:

Suposo que molta gent, que  ja són una mica grans, estaran contents que torni aquest personatge a les llibreries.

Marc García

Santa Maria del Mar culmina la neteja de la façana principal

L’adéu de les bastides i de les poc afortunades lones que cobrien fins fa pocs dies la façana principal de l’església de Santa Maria del Mar regala a la ciutat una estampa gairebé inèdita. La llum que avui brinden a la Ribera les ara clares pedres que aixequen el temple no té res a veure amb el fosc aspecte que oferia l’exterior de les tantes vegades novel·lada basílica fa només uns mesos. La façana principal de la construcció gòtica ha estat ja totalment restaurada, i el temple es prepara ara per afrontar la segona fase de la seva rehabilitació, que inclourà l’adequació dels laterals i, ja a l’interior, la reforma de l’espai dels cantaires (l’escenari).
Santa Maria del Mar no és l’única església gòtica que durant aquests mesos està experimentant una notable transformació. «El centre de Barcelona compta en només mig quilòmetre amb quatre grans catedrals. La catedral pròpiament dita, la de Santa Maria del Mar, la de Santa Maria del Pi, i la de Sant Just i Pastor. Totes quatre es van aixecar pràcticament en paral·lel (al segle XIV), en temps del rei Jaume II. Temps en els quals abundaven els diners i la fe», relata Josep Maria Martí i Bonet, delegat diocesà del patrimoni cultural de l’Arquebisbat de Barcelona. I les quatre s’estan rehabilitant també pràcticament a la vegada, en una època en què si una cosa escasseja són els diners. I la fe diguem que no abunda. ¿El motiu? El canonge no ho dubta ni un segon: el turisme.
Els tres milions de visitants que passen anualment per la catedral han animat tant la Generalitat com l’ajuntament i a l’Estat cooperar
–econòmicament parlant– per portar a terme aquesta revalorització del patrimoni gòtic. La resta de fons ja s’encarrega l’arquebisbat de recollir-los mitjançant mecenes, amb la recaptació de les entrades –el gra de sorra per la causa dels turistes– i amb les pertinents guardioles instal·lades a l’entrada del recinte.

46% MENYS D’ENERGIA / La principal novetat que presenta la catedral de Barcelona –la de Santa Eulàlia– és el nou sistema d’il·luminació. Gairebé 700 punts de llum de baix consum que, a més de permetre a l’arquebisbat estalviar el 46% en la factura elèctrica, ofereixen una «il·luminació selectiva de l’espai», com la defineix Martí i Bonet. «Es pot dir que es presenta una nova catedral, ja que la llum és la vida», afirma. «És molt diferent la llum que ofereix Santa Maria del Mar d’aquesta. La primera és molt més lluminosa perquè l’edifici és molt més net. És clar, el van cremar tot», recorda el canonge al·ludint a les fogueres que es van fer amb tot el seu contingut durant la guerra civil.
La nova il·luminació de la catedral permet al visitant disfrutar de tots els detalls i relleus de cada un dels capitells, fins ara pràcticament imperceptibles. «Tot el sistema lumínic ha estat ideat perquè es puguin apreciar bé els volums», detalla el canonge, que apunta com a curiositat que el canvi de tot el sistema d’il·luminació ha comportat reposar 14 quilòmetres de cables.

AVANÇOS AL CIMBORI / La catedral –que es va desempallegar de l’enorme lona que cobria gran part de la seva façana principal el mes de juliol passat– ha millorat els sistemes de seguretat, i segueixen vent en popa els treballs de rehabilitació del seu cèlebre cimbori. «S’estan canviant tots els ferros que reforçaven l’estructura de pedra per vares de titani, treball que també s’està portant a terme a Santa Maria del Pi», explica el responsable de patrimoni de l’arquebisbat.
La catedral ha culminat a més a més la restauració de tots els vitralls de la seva façana principal
–com el de la foto–, i s’ha començat a treballar amb la resta. «D’aquí un any estarà tot a punt», assegura Martí i Bonet.

Comentari personal:

Està molt bé que es facin aquestes obres de millora i de neteja d’aquests tipus d’ edificis tan importants per una ciutat, encara que suposin molèsties  en un temps.

Eva Rodríguez

Danès Noma supera Bulli com a millor restaurant del món

LIMA .- El restaurant danès Noma va ser guardonat com el millor del món en una llista anual, desplaçant al famós Bulli del primer lloc després que l’espanyol ho ocupés durant quatre anys consecutius.

La llista S. Pellegrino dels 50 millors restaurants del món, que elabora la revista britànica Restaurant, es va anunciar a Londres després d’una votació de 806 xefs, periodistes, propietaris de restaurants i experts en menjar que es van inclinar per la innovació gastronòmica davant l’alta cuina.

Noma, dirigit pel xef de 32 anys Rene Redzepi-qui va treballar prèviament a elBulli-a Copenhaguen, serveix un nou tipus de cuina nòrdica, amb plats com bou mesquer amb carbassó fumat, lucioperca amb baies de saüc verds, i vieires seques amb créixens .

El restaurant, ubicat en un celler remodelada ubicada a una molla, va quedar tercer l’any passat a la prestigiosa llista, que va per la seva novena edició.

“Copenhaguen ja no és l’última parada al subterrani gastronòmic”, va dir la revista Restaurant.

“La llista d’aquest any és excitant i emfatitza en particular la riquesa de xefs dinàmics i joves que porten noves idees al món de la gastronomia”, va afegir en un comunicat l’editor de la revista, Paul Wootton.

El restaurant britànic The Fat Duck a Bray, Berkshire, dirigit pel xef Heston Blumenthal i famós per plats com pastís de civada cuita amb cargols i gelat de cansalada i ous, va caure un lloc i va quedar en el tercer lloc en la llista del 2010.

Blumenthal i el xef d’elBulli, Ferran Adrià, han estat pioners d’una forma d’art culinari coneguda com cuina molecular, que utilitza la ciència per inventar noves tècniques per preparar aliments.

Entre aquestes es troben l’ús del nitrogen líquid, centrífugues i balances de precisió per crear gelees calents, fruita a la graella i novetats com caviar de meló.

Adria anunciar al gener que tancaria Bulli-ubicat a la localitat de Roses, al nord-est de Catalunya-durant dos anys el 2012 i el 2013 per treballar en una enciclopèdia de les receptes que l’han convertit en un dels xefs més importants del món.

Però els seus èxits van ser reconeguts per la revista Restaurant, que li va concedir el premi “Xef de la Dècada”, el primer que lliura en la seva història.

Restaurants espanyols van ocupar quatre dels primers 10 llocs a la llista 2010, i tres restaurants nord-americans-Alinea, del xef Grant Achatz i amb seu a Chicago, Daniel, del xef Daniel Boulud, i Per Es de Thomas Keller, a Nova York-també es van ubicar entre els 10 primers.

Daniel, a l’Upper East Side de Manhattan, que barreja tècniques tradicionals franceses amb estil nord-americà, va pujar la major quantitat de llocs (33) a la llista d’aquest any, al vuitè lloc (http://www.theworlds50best.com/awards / 1-50-winners).

Les Creations de Narisawa al Japó va ser reconegut com el millor restaurant a Àsia, situant-se en el lloc 24 de la llista.

Ciutat de Mèxic va tenir la seva primera entrada en els primers 50 llocs, amb Biko en el lloc 46. Altres entrades notables van ser Aqua (34) a la ciutat alemanya de Wolfsburg, De Librije (37) a Holanda, i Schloss Schauenstein (30) a Suïssa .

Emma Moreno

En el 50 aniversari de la NASA, Stephen Hawking va ser preguntat directament: Estem sols a l’Univers? La seva resposta també va ser molt clara i directa: probablement no.

UNIVERS

A més, va assenyalar tres possibilitats. La primera és que no hi hagués vida en cap altre punt de l’Univers. La segona, que hi hagi vida, sigui intel ligent, i estigui enviant senyals a l’espai a la recerca d’una altra civilització com la nostra. I la tercera, que hi hagi vida, la vida primitiva és molt comú, però la intel ligència és molt estranya. “Alguns podrien dir que això encara ha d’arribar a la Terra”, va dir Stephen Hawking, famós també per la seva gran sentit de l’humor.

També va dir coses de gran sentit comú, a l’hora de trobar vida alienígena. Els científics sempre busquen condicions per a la vida tal com la coneixem, però, per què ha de ser necessàriament així? Els extraterrestres podrien no tenir un ADN com el nostre. “Cuida’t d’apropar-te a un alien. Podries infectar d’alguna malaltia per a la qual no tinguis resistència “, va avisar el científic.

El que normalment nosaltres entenem per vida és una llarga cadena d’àtoms de carboni, amb altres pocs àtoms, com nitrogen o fòsfor, però Stephen Hawking sosté que la vida extaterrestre podria seguir altres patrons. La Terra va ser formada per un nombre gran d’elements pesants, inclosos el carbó i el nitrogen. Alguns d’aquests àtoms es les passareu per convertir-se en ADN. “Una de les possibilitats és que la formació d’alguna cosa reproduïble, com l’ADN, és molt improbable. No obstant això, en un Univers amb un nombre molt gran, o infinit, d’estrelles, un pot esperar que passi el mateix en uns pocs sistemes solars, però estarien molt separats entre si. ”

Així, Stephen Hawking va advertir que potser estem buscant erròniament basant-nos en les premisses que necessitem del carbó per trobar vida exterior. Fins i tot elements com l’arsènic és capaç de suportar la vida sota algunes condicions. Podrien no necessitar carbó, ni fòsfor, ni nitrogen, ni aigua, tan sols. Fins i tot l’amoníac té moltes propietats semblants a la de l’aigua, i barrejat amb ella, aguanta líquida a temperatures molt més fredes que l’aigua per separat.
Comentari personal:

A mi m’agraden molt els aliens i la gent es burla de mi per això, pero ara serà diferent.

Roger Macías