Els millors periodistes

L’antic executiu de Winterthur i editor Quim Torra, després d’identificar-se quasi fins a la bogeria amb el genial Eugeni Xammar, ha acabat de foragitar els seus fantasmes periodístics -del gran periodisme republicà- amb el llibre Viatge involuntari a la Catalunya impossible (Proa), on s’ha ficat a la pell de tres membres invisibles de la llarga llista d’oblidats del gremi del paper de diari, una generació que va posar el periodisme català a la millor alçada europea: Lluís Capdevila, Àngel Ferran i Francesc Madrid.

El mateix autor adverteix al principi del text de la barreja entre ficció i realitat. Torra ha documentat fins a l’extenuació els tres personatges, però en lloc de fer-ne un retrat convencional, des de fora, ha optat per un exercici literari des de dins, suplantant-los la personalitat. El resultat és d’una gran versemblança, fins al punt que aconsegueix submergir el lector. Totes les dades, i el sentit de les opinions que expressen els tres periodistes, són extretes de les seves vides i articles.

Comentari personal:

El títol del llibre es força atractiu. Serà qüestió de llegir-lo.

Alejandro Cantarero

Cau una xarxa que introduïa heroïna a l’Estat espanyol

Agents de la Policia Nacional han desarticulat una de les majors xarxes d’introducció d’heroïna a Espanya dels últims anys, en una operació que s’ha saldat amb deu persones detingudes i confiscat 30 quilos d’heroïna a Catalunya i Canàries. Durant la vigilància sobre les activitats de l’organització, es van frustrar dos enviaments de droga a Gran Canària i a Barcelona, en què a més es van detenir dos integrants de la xarxa i es van confiscar 30 quilos de droga. El gruix de l’organització s’establia a l’ílla de Gran Canària i rebia les directrius del màxim responsable des de Madrid.

Comentari personal:

Això que han fet els policies està molt bé. S’ha de seguir lluïtant contra la droga.

Alvaro Blanco

Un vídeo posa en evidència el tracte israelià als detinguts palestins. La gravació casolana mostra un soldat ballant divertit danses àrabs davant una detinguda palestina embenada i lligada de mans

Un nou vídeo, que mostra un soldat d’Israel ballant al voltant d’una palestina emmanillada i amb els ulls embenats, ha posat una altra vegada en evidència el tracte dels militars israelians als palestins detinguts.

Les imatges, penjades primer a la pàgina de Facebook d’una ex-soldat, mostren un jove soldat d’uniforme ballant alegrement al ritme de música àrab al voltant de la detinguda, que està immòbil de cara a la paret.

El vídeo torna a obrir el debat a Israel sobre la falta de respecte als arrestats i la deshumanització dels palestins a ulls dels soldats.

El nou cas es produeix pocs mesos després de l’escàndol provocat per la publicació a Facebook de fotos de la soldat a la reserva Eden Abergil, en què posava alegrement al costat de palestins detinguts, emmanillats i amb els ulls embenats. Aquesta vegada l’Exèrcit israelià va criticar amb duresa les imatges i la militar, i va assenyalar que era un cas excepcional que contradeia els valors de les Forces de Defensa d’Israel.

Organitzacions israelianes defensores dels drets humans, com l’ONG d’antics militars Trencant el Silenci, insisteixen no obstant que no es tracta de casos aïllats, sinó d’un comportament habitual entre els soldats. La oficina d’Informació de l’Exèrcit israelià no havia donat a conèixer a mig matí cap reacció sobre la difusió del nou vídeo.

Comentari personal:

Aquesta notícia parla sobre el vídeo que un militar israelià ha penjat al Youtube i en altres webs. En aquest vídeo s’hi veu ell mateix  ballant i divertint-se amb música àrab, rient-se al davant d’una  noia palestina emmanillada, amb els ulls embenats i de cara a la paret.

Jo penso que això és una falta de respecte a la persona arrestada i un maltracte molt greu. Quan jo veig una cosa així em quedo bocabadat. Com una persona pot fer tal cosa? De veritat, que em sorprèn molt. És  inhumà i molt trist. El que estan fent aquests soldats israelians és molt fàcil de veure: provocar encara més al poble palestí. I així no acabarem mai!

Víctor Calatrava

Fa 150 anys de la primera foto que es va fer de Manresa

El 6 d’octubre del 1860, Manresa esperava la visita de la reina Isabel II. Acompanyada pel fotògraf anglès Charles Clifford -les males llengües diuen que mai no viatjava sense ell-, l’anglès es convertiria en l’autor de les fotografies més antigues que es conserven i es coneixen de la ciutat de Manresa. Avui fa exactament 150 anys que Clifford -un dels pioners de la fotografia a l’estat, que moriria tres anys més tard- immortalitzava amb la càmera d’acordió a l’espatlla i les plaques de col·loidó, l’entrada de la ciutat per la banda del Cardener en unes imatges que no van veure la llum fins al 1993, 133 anys després. I tot gràcies a la casualitat i a la constància de la manresana Dolors Cots.

Manresa té un pont en forma de triangle? Sí?. Doncs ja hem trobat les fotografies”. Aquesta frase, que podria semblar surrealista, va significar el final de la recerca iniciada a final dels 80 per Dolors Cots. El 24 d’octubre del 1993, la fotògrafa, llavors presidenta de FotoArt Manresa, les presentava a la ciutat en la X Festa de la Fotografia, que se celebrava per primer cop a la capital del Bages. La frase que confirmava l’existència d’aquestes imatges la va pronunciar un dels responsables del patrimoni artístic del Palau Reial de Madrid i, com recorda Cots, “formaven part del fons personal de la reina i es trobaven a l’arxiu de la biblioteca, documentades en un àlbum titulat Recuerdo fotográfico de Sus Majestades y Altezas reales a las Islas Baleares, Cataluña y Aragón, el 1860. I per a la seva sorpresa, “la qualitat de les quatre fotografies era impecable”. Les reproduccions cedides per la Casa Reial es conserven a l’Arxiu Comarcal de Manresa.

Comentari personal:

Em sembla molt bé que hagin posat un pont per travessar d’una part a un altre de Manresa sense  haver de donar  tota la volta a Manresa.

Laura García Dalmau

 La regió hongaresa afectada pel vessament trigarà anys a recuperar-se

Centenars d’afectats, desenes d’hectàrees contaminades, rius devastats: el vessament tòxic que ha afectat el sud-oest d’Hongria es va confirmant com una catàstrofe ecològica d’enormes dimensions de la qual la naturalesa i l’agricultura trigaran anys a recuperar-se.

Una capa de fang vermell de dos centímetres de gruix, carregada de metalls pesants, s’estén per 40 quilòmetres quadrats d’aiguamolls i terreny agrícola i seguia avançant cap al riu Raab, que desemboca al Danubi.

“Ha mort tota forma de vida”

L’organització ecologista Greenpeace ha alertat que el vessament, que conté metalls pesants altament contaminants, pot suposar un greu risc per a la salut si s’inhalen les restes de pols que quedin a l’assecar-se. Zsolt Szegfalvi, president de l’oficina local de Greenpeace, ha explicat que “quan el fang s’assequi, els vents podran aixecar la pols, i això podrà causar problemes de salut per als habitants”.

Comentari personal:

Em sap molt  de greu que passin aquestes coses. S’hauria de tenir més precaució amb les basses que tenen aquests tipus de dipòsits.

Estefania Cano

 Balcons als carrers Via Laietana, Diputació i Marina

 El fenòmen de veïns que ofereixen balcons amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona s’ha multiplicat i estès durant l’última setmana.
 En concret, l’oferta s’ha estès als carrers Via Laietana, Diputació i Marina, que formen part del recorregut que el Pontífex realitzarà fins a la Sagrada Família.
Comentari personal:

Això està molt ben fet per part dels veïns amb motiu de la visita de Benet XVI a Barcelona .

Gemina Ferrete

   “The New York Times” insisteix en la culpabilitat de Contador

 El diari The New York Times revelava un nou positiu del ciclista de Pinto a l’última edició del Tour, prova que Contador va guanyar per tercera vegada. Segons el rotatiu, un dia abans del nimi positiu de clenbuterol donat a conèixer la setmana passada, el ciclista va passar un altre control, en què se li va detectar una substància plastificant en quantitat vuit vegades superior a la permesa.

Segons el diari, la detecció d’aquest producte va ser possible gràcies a una nova tecnologia que va ser utilitzada per primera vegada en aquest Tour i que encara no està homologada, de manera que els seus resultats no tenen validesa a efectes jurídics.

Comentari personal: 

No crec que Contador sigui culpable de dopatge. Es molt bo esportista i el millor ciclista.  

Dylans Campos

Espanya ha deixat la seva empremta a la UE

El país ha estat clau en el procés de transformació política europea

<!–[if gte vml 1]> <![endif]–><!–[if !vml]–><!–[endif]–>

Malgrat no ser un país fundador de la Unió Europea (UE) i d’haver format part del grup d’estats pobres fins a la integració dels països d’Europa Oriental, Espanya ha exercit una enorme influència política a Europa durant aquests anys i ha deixat la seva empremta indeleble en la construcció europea.

Des del començament de la incorporació a la UE, el llavors Govern socialista de Felipe González va treballar estretament amb la Comissió Europea i els líders dels altres onze estats en la transformació del mercat comú europeu en una entitat política que va passar a denominar-se UE el 1993, a l’entrar en vigor el Tractat de Maastricht.

Impulsor d’ampliacions

Espanya va ser un dels principals impulsors de les successives ampliacions de les competències i polítiques europees, primer amb l’Acta Única de 1987 i posteriorment amb el salt qualitatiu que va suposar el Tractat de Maastricht: la creació de l’euro, de la ciutadania europea, de la política exterior i de seguretat, de la cooperació política en justícia i interior i de les noves polítiques europees en matèria social, sanitat, transports, telecomunicacions, medi ambient, consum i investigació.

Comentari personal:

Estic d’acord amb aquesta notícia. Si es llegeixen les notícies d’aquells  anys es pot veure com aquells governs practicaven una política molt oberta a Europa.

Eva Rodríguez del Río

El Liceu, de retallada

El ministeri redueix en un 30% la seva aportació per a les tres temporades següents i la institució intenta no abaixar els salaris

La crisi afecta tothom i també una de les grans institucions públiques de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, que ahir va veure com el ministeri de Cultura li retallava un 30 per cent la seva aportació per a les pròximes tres temporades (un 10% per temporada), cosa que significa una disminució de 4 milions d’euros els pròxims tres anys o, si es prefereix, una reducció, d’1,333 milions d’euros dels 54,2 del pressupost anual total del teatre. Amb tot, la resta d’institucions consorciades, Generalitat, Ajuntament de Barcelona i Diputació van assegurar que mantindran la seva aportació com a mínim per a la pròxima temporada.

Comentari personal:

El Liceu és un gran lloc, però per culpa de la crisi tot es reduirà i no es podrà fer tanta cosa.

Marta Fidel

Catalunya aprova mesures per reduir el seu dèficit en 1.700 milions d’euros