La capital catalana, tot i ‘expulsar’ població, té un saldo migratori positiu, i no només per l’arribada d’estrangers
Comentari personal:
Crec que el que seria millor es que hagués un equilibri , perquè tal i com està el treball, no se si tothom podrà tenir feina.
Paula Galván
La fàbrica d’alumini que va provocar el vessament tòxic a Hongria tornarà a posar-se en marxa aquest divendres i estarà sota control estatal fins d’aquí a dos anys, segons ha informat el comissionat de desastres. L’abocament de llot tòxic de la fàbrica LAM Zrt va provocar nou víctimes mortals i va ferir més de 120 persones. El comissari col·locat al capdavant de la fàbrica pel govern hongarès, Gyorgy Bakondi, ja va avançar que la fàbrica d’alumini reprendria la seva producció aquest dijous o divendres. Segons Bakondi, la direcció de LAM Zrt sostenia que el vessament havia estat per ‘causes naturals’. ‘Tenim un permís preliminar per reobrir la fàbrica’, ha dit el comissari.
Comentari personal:
Espero que no torni a passar mai més un accident com aquest que podria haver tingut unes dimensions molt més grans.
Jordi Coronado
Aquesta vegada els rumors han acabat convertint-se en realitat. Des de feia dies el nom d’Eduardo Mendoza sonava amb molta força entre totes les travesses. Finalment, aquest divendres el jurat del Premi Planeta ha concedit el guardó, dotat amb 601.000 euros, a l’escriptor barceloní per la seva novel·la “Riña de gatos. Madrid, 1936”, ambientada en l’Espanya de les setmanes prèvies a la Guerra Civil. La periodista valenciana Carmen Amoraga ha quedat finalista amb la novel·la “El tiempo mientras tanto”, amb un premi dotat amb més de 150.000 euros.
Comentari personal:
Crec que el jurat ha encertat donant-li aquest important premi literari a aquest escriptor.
Stephanie Díaz
El rescat dels 33 miners, atrapats a 700 metres de profunditat durant 69 dies, ha servit al president de Xile, Sebastián Piñera, per demostrar al món que el seu país, malgrat que no està desenvolupat al cent per cent, és capaç de fer front a situacions adverses. El drama d’aquests homes, que Piñera ha promès que no quedarà impune, ha acabat amb final feliç i ha desfermat sentiments patriòtics. Uns 2.000 periodistes han seguit el rescat des del campament Esperanza i es calcula que 1.000 milions de persones l’han seguit en directe a tot el món. Des del punt de vista econòmic, el rescat també ofereix xifres: ha costat uns 14 milions d’euros.
Comentari personal:
Estic molt content que ja estiguin amb les seves famílies.
Alvaro Hinojosa
Els Mossos han retirat l’objecte, que estava carregat, per analitzar-lo
Un veí de Sants-Montjuïc ha descobert aquest matí un projectil suposadament de la guerra civil en un parc públic de Barcelona.
Una unitat dels Mossos dedicada a la desactivació d’explosius ha retirat l’artefacte, després que la Guàrdia Urbana hagi acordonat la zona durant unes hores. L’objecte estava semiocult a la plaça de les Matemàtiques, a prop de la plaça de Cerdà, però arran de terra, sobre l’herba d’un jardí públic, i estava carregat.
El veí, que passejava el gos, ha explicat que com que havia fet el servei militar a artilleria ha sabut que era un projectil i ha advertir que possiblement estava carregat.
Comentari personal :
Quina sort han tingut ! Perquè si no hagués passat l’home per allà , uns nens podrien jugar amb el projectil i provocat una explosió.
Ariadna Palomares
Barcelona 16.10.2010 Partit de lliga entre el FC Barcelona i el València. A la foto, Busquets i Villa corren a felicitar a Puyol pel seu gol mentre aquest lo celebra fent un cor amb les seves mans
Del campió i el líder s’esperava un gran partit i les perspectives es van complir, per una vegada i sense que serveixi de precedent. Tots dos van acreditar la seva categoria, en cada un dels períodes, i el Barça va remuntar un marcador advers amb una reacció que va unir l’orgull rebel davant la possibilitat de perdre tres punts més a casa i el futbol que destil·len els seus jugadors. L’orgull de Puyol, intens i contundent al darrere, i el futbol d’Andrés Iniesta, que va agafar la responsabilitat de l’equip. Dos futbolistes oposats, diferents en tot, que van exemplificar amb els seus gols les dues virtuts bàsiques del sofert triomf d’ahir.
Es va veure un senyor partit, en efecte. Vibrant i intens, molt tàctic, més estratègic que artístic, però bonic per l’estira i arronsa. L’exquisidesa va quedar reservada als gols, tots meravellosos. També el de Pablo, que va avançar el València i va complicar tant la vida als locals.
Els va perdre però va collar el Barça fins a l’últim minut perquè no va saber matar una altra vegada el partit amb algunes ocasions desaprofitades que haurien evitat un final angoixant malgrat l’ofici que va mostrar. Amb les mateixes armes que solen utilitzar els seus rivals quan volen accelerar el pas dels minuts perdent temps. Les mateixes armes que havia fet servir el València quan li somreia el marcador. Les que va esgrimir el quadro d’Unai Emery per accentuar els problemes que tenien els blaugranes a casa (una victòria en tres partits).
CANVI TÀCTIC AMB ANDRÉS / Tot va canviar quan Andrés Iniesta es va cansar de veure’s relegat al paper d’espectador. Potser es va apiadar de Keita, que anava de banda a banda intentant contenir l’hemorràgia. Iniesta va deixar d’exercir de davanter per ajudar els mitjos i el seu magisteri va permetre renéixer al Barça. No només pel gol -va ser llavors quan la gent es va fixar en la diminuta figura del d’Albacete- sinó perquè va decidir manar. Un exercici de responsabilitat, també, amb Xavi afeblit, ja que segurament acusava molèsties de la seva lesió muscular, amb un Messi intermitent i amb un Villa que va estar xocant sempre davant els seus excompanys.
La psicosi va desaparèixer immediatament després del descans, la frontera on es va produir el canvi que va operar el duel. El gol, de tiralínies, va demostrar als blaugranes que no estan tan malament com hauria pogut semblar. A partir de llavors, van començar a madurar una victòria que va cobrar forma al cap d’un quart amb l’enèrgic cop de cap de Puyol.
Guardiola va fer reaccionar l’equip als vestidors i el va seguir fent reaccionar en la represa per guanyar-li la batalla ideològica a Emery. L’hi guanyava al marcador i l’hi va guanyar en la perícia per recuperar el domini al centre del camp després de fer entrar Mascherano i aixecant una muralla infranquejable.
Comentari personal:
El Barça ha fet molt bé de guanyar al València, perquè així guanya a un dels aspirants al títol de lliga.
Pau Llort
El port de València ocupa el 28è lloc en la llista del 100 primers ports del món. Els quatre principals recintes portuaris espanyols en moviment de contenidors, València, Bahía de Algeciras, Barcelona i Las Palmas surten a la relació de les prestigioses publicacions del sector que publiquen anualment quins són 100 principals ports del món en moviment de contenidors.
En concret, València apareix a la posició 28ena amb 3,6 milions de TEUs (contenidors de 20 peus), Bahia de Algeciras en la 35ena amb 3 milions, Barcelona en la 60ena amb 1,8 milions i Las Palmas en la 97 ena amb una mica més d’un milió de contenidors. els cent primers ports del món van moure 389,2 milions de TEUs l’any 2009.
En relació als 100 primers ports, encapçalats per Singapur amb 25,8 milions de TEUs, surten bastant els ports asiàtics, el 44% i de manera especial els xinesos(17) ocupen sis de les deu primeres places. El total dels ports asiàtics van moure 241,1 milions de TEUs, que va suposar el 62% del total.
Els ports europeus de la relació són 17, encapçalats per Rotterdam, 10è a la classificació, amb 9,7 milions de TEUs. El conjunt de ports europeus van moure 55,9 milions de contenidors, el que suposa el 14,3% del total.
Els nordamericans destacats entre els cent primers són 15, incloent Canadà, i Los Angeles, amb 6,7 milions, apareix a la 16ena posició. Entre els ports del centre i de sudamèrica (9) el principal és Panamà que va comptabilitzar 4,2 milions de TEUs.
Comentari personal:
Crec que és molt important per la nostra economia tenir ports com el de València amb aquest volum de mercaderies.
Rafael Anguita
L’actor madrileny Manuel Alexandre, intèrpret de pel·lícules com Bienvenido, Mr. Marshall, Calle mayor o Amanece que no es poco, ha mort a Madrid als 92 anys, segons ha informat la seva família. Alexandre, que tenia càncer, feia alguns dies que estava ingressat a la Clínica San Camilo de Madrid ja que el seu estat de salut s’havia deteriorat. Secundari d’or del cine espanyol, Alexandre va treballar en més de 300 pel·lícules, en obres de teatre com Luces de bohemia o Atraco a las tres, i en sèries de televisió com Fortunata y Jacinta o Los ladrones van a la oficina.
Comentari personal:
Manuel Alexandre ha mort, va ser un actor de teatre, molt important per Espanya.
Josep Francisco
La ministra de Defensa, Carme Chacón, ha anunciat aquest matí que presentarà al Congrés dels Diputats una proposta de modificació del protocol de la desfilada del Dia de la Hispanitat per evitar incidents com els que hi ha hagut en els últims anys, en què els crits i les esbroncades al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, han alterat l’acte. Chacón vol vetllar pel respecte en els moments solemnes de la celebració de la festa del 12 d’octubre.
Comentari personal:
Es una falta de respecte al president José Luis Rodríguez Zapatero.
Miquel Francisco
Els castells estan més a prop que mai de tocar el cel del reconeixement internacional. Entre el 16 i el 19 de novembre, el comitè intergovernamental de la Unesco decidirà a Nairobi (Kenya) si aquesta disciplina cultural pròpia de Catalunya es converteix en Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’organisme dependent de l’ONU mantindrà el suspens fins a l’últim moment, però la comissió d’entitats i institucions catalanes que ha impulsat la iniciativa està convençuda que la candidatura avança amb bon peu i té moltes probabilitats d’afegir-se a una llista que en aquests moments compta amb 166 membres. Entre ells hi ha la Patum de Berga, el Misteri d’Elx, el xiulo de l’illa canària de La Gomera i les xarxes de regadiu del País Valencià i Múrcia (el Tribunal de les Aigües de València i el Consell d’Homes Bons de Múrcia).
Comentari personal:
A mi m’agrada molt mirar castells, però em fa por fer-ho perquè em puc caure.
Paola Bravo
