Un Barça de pluja fina
Els blaugrana signen una golejada plàcida contra un Depor acomodat.
Villa, Messi –de falta–, Iniesta i Pedro, els autors dels gols del triomf a Riazor.
Guardiola es va permetre fer rotacions; Busquets, Xavi i Alves, a la banqueta.
La tirania catalana no té aturador: 49 punts quan falta un partit de la 1a volta.
El Barça és letal i la seva fiabilitat es converteix en perfecta quan juga fora de casa. Els de Guardiola han guanyat tots els seus partits jugats a domicili: tots nou. Amb una cadència natural, com la pluja que va caure ahir durant tot el dia a la Corunya. A Galícia diuen que la pluja és art i el Barça va tornar a donar un recital concentrat de futbol. Una altra exhibició que també serveix per pressionar el màxim rival, el Madrid, que avui té un partit molt complicat contra el Vila-real, un dels conjunts més en forma del campionat. La victòria de Riazor, els punts i els gols haurien representat la felicitat completa si no hagués estat per la mala notícia de la jornada que va arribar a Riazor a mig partit, la mort d’Àngel Pedraza. Un cop finalitzat el temps reglamentari, directius, jugadors i el mateix entrenador reconeixien la commoció. Ens deixava un dels primers productes d’aquest planter blaugrana, que demà rebrà tots els elogis del món a Zuric.
El Deportivo es presentava com un equip rocós i més com a local, on registrava una trajectòria molt bona amb tres triomfs i un empat en les últims partits. Una eficàcia fonamentada en la defensa de cinc que ha utilitzat el conjunt gallec per sortir dels llocs de descens. Ahir, Lotina va desfer el sistema per tornar a una estratègia tàctica més convencional amb quatre homes a la rereguarda. La jugada no li va sortir com tenia previst i més que ajudar els seus deixebles els va desorientar. El Deportivo no va encertar en la pressió a l’adversari i això que Guardiola havia compost un onze amb tres canvis respecte al seu onze de gala. Va donar descans a Xavi, Busquets i Dani Alves per Keita, Mascherano i Adriano. Unes variacions que havien de jugar a favor del conjunt local amb un Barça, sobre el paper, més previsible, per un mig del camp amb més múscul i menys creativitat. Així va ser que els blaugrana van iniciar el partit remenant la pilota i amb una possessió absoluta. Un control estèril que no s’acabava de concretar amb ocasions clares. La profunditat era nul·la i s’abusava massa de les pilotades planes i horitzontals al company del costat. Iniesta era l’únic que intentava trencar la monotonia del joc amb alguna genialitat. El manxec estava massa sol i Messi va endarrerir la seva posició buscant pilotes a prop de la medul·lar. L’argentí va deixar el seu paper de finalitzador i rematador de les jugades per fer tasques més abocades a la creació. Aquest subtil canvi va fer més imprevisibles els catalans. Els moviments multiplicadors de l’argentí ràpidament van transformar-se en perill. El davanter va enllaçar un parell d’accions esquivant diversos jugadors però sense que es concretessin en gol. Leo ho va fer millor i va llegir una assistència en profunditat cap a Villa, l’onzena. L’asturià va recollir la pilota i amb un xut ajustat al pal va batre Aranzubia. El Guaje no fallava en la primera ocasió que tenia el Barça. L’asturià va marcar el seu 150è gol en la lliga i va demostrar una fiabilitat letal, la que li va faltar a San Mamés en la copa. Només va necessitar uns 25 minuts per refer-se de l’errada de la Catedral i per marcar un gol que suposava una xifra històrica.
El gol encara va donar més tranquil·litat a l’equip de Guardiola. Lotina es va quedar sense arguments. El tècnic de Meñaka volia portar el matx cap a un final obert i agònic i va veure com el partit quedava encarrilat a favor del Barça amb el primer gol. Els gallecs amb una possessió de pilota pírrica i sense xutar entre els tres pals estaven en mans dels catalans. Lotina havia reconegut en la prèvia que contra aquest Barça no hi ha un sistema tàctic que garanteixi res, que tot depèn de l’estat d’inspiració dels blaugrana; i, efectivament, quan el Barça va tocar amb rapidesa, el Dépor no va tenir res a fer-hi. Messi va marcar el gol de la tranquil·litat cinc minuts després de la represa amb un gol de falta magistral que va entrar per l’escaire esquerre de la porteria. Era el 18è gol de la temporada per al crack de Rosario, que tornava a marcar de falta en la lliga després d’haver-ho fet el curs passat al camp de l’Almeria. Els quaranta minuts restants van ser de contemporització i una altra demostració de la dictadura silenciosa del Barça, que va rematar Iniesta amb un preciós gol de xut creuat amb l’esquerra i Pedro, amb el gol que tancava la golejada.
Un futbol que ahir no va ser tan màgic com altres vegades, però sí efectiu tot i les rotacions en l’onze titular. Guardiola ja fa molts dies, gairebé anys, que repeteix que no es pot aspirar a tots els títols amb només onze o dotze jugadors, i ahir ho va posar en pràctica. Van descansar jugadors que acumulen molts minuts, com ara Xavi, Busquets i Alves, i sense ells, l’equip va tirar endavant. Una demostració que el bloc continua estant per sobre d’individualitats concretes.
Un nou triomf que serveix per sumar 49 punts, els mateixos que tenia l’any passat el Barça quan va acabar la primera volta. Un Barça que per tercer any consecutiu es continua superant amb registres ben variats i amb un esperit cada dia més camaleònic: dels escenaris més durs als dels llocs més plàcids, amb pluja o sense, i permetent-se el luxe de fer rotacions per repetir el triplet del 2009. Aquest és el camí, és l’objectiu innegociable d’un grup humà que continua alimentant la fam d’èxits al ritme que marca Guardiola. Escriure les planes més boniques de la història del futbol mundial té aquestes coses, però per fer-ho també s’ha de treballar en una nit de pluja en ple hivern, per recollir el fruit madur a la primavera.
Comentari personal:
M’agrada molt aquest Barça . Ha de seguir així per guanyar el títol de lliga.
Gisela Sánchez
