El camí del Barça a la final passa per eliminar el Bayern i el Liverpool o el Chelsea 

Tots els camins portaran a Roma, però el que haurà de seguir el Barça per plantar-se a la final de la Champions serà un viacrucis. Ningú s’esperava una passejada fins a l’Estadi Olímpic, però el sorteig de quarts i l’aparellament a semifinals no dóna treva als blaugranes, condemnats a jugar la tornada de totes dues eliminatòries lluny del Camp Nou. Un dels grans d’Europa, el Bayern Munic, és el primer enemic. Deixar-lo enrere el duria a una altra gran cita: Liverpool o Chelsea. I després, Roma.
Tan a prop i tan lluny, així veuen avui la capital italiana molts culés, il.lusionats de viure la sisena final de la història i equilibrar una balança desfavorable (dues de guanyades i tres de perdudes) en el torneig més desitjat i més esquiu. Posats a somiar, ja hi ha qui veu en aquell escenari el marc ideal per tancar un distingit i glamurós triangle d’èxits: Londres (1992), París (2006) i, ara, Roma. Si el 27 de maig arriba al final del camí, tindrà el privilegi d’assumir el paper de local i podrà vestir de blaugrana.

ALFOMBRA PER AL MANCHESTER
Però no serà fàcil que es compleixin aquests bons desitjos. El Barça haurà de lluitar molt, en un llarg viacrucis que, a més, el portarà a jugar-se el destí lluny de l’empara del Camp Nou. És, potser, la pitjor conseqüència del sorteig, tot i que per l’estil de l’equip i la seva capacitat per marcar fora de casa no sembla tan determinant com per a d’altres.
A qui li han posat una alfombra vermella fins a Roma és al campió. El Manchester hauria d’anar desfilant un altre cop cap a la final, aparellat primer amb el Porto i després contra el Vila-real o l’Arsenal, que repetiran el duel del 2006. Aleshores, Lehman li va aturar a Riquelme el penal que donava el pas a la final. La de París. Aquí va canviar la sort del porter. Va trobar Etoo, va ser expulsat i la història es va capgirar amb Belletti com a últim heroi. Koeman va deixar, finalment, d’estar sol.

L”ENVEJA” DE CASILLAS
“Hem tingut sort”, va reconèixer Alex Ferguson. No feia falta aquesta confessió. El Manchester de Cristiano Ronaldo té Roma més a la vista. Res a veure amb el panorama del Barça. Un viacrucis tortuós però sense espines i que val la pena viure. Altres donarien qualsevol cosa per ser al seu lloc. El Madrid, el primer. I Mourinho, amb ells. Ahir, al vestidor blanc la majoria va preferir mirar cap a una altra banda mentre les boles rodaven als bombos de Nyon.
Iker Casillas, l’únic que no va defallir enmig del chorreo de Liverpool i que va acabar plorant, va reflectir més bé que ningú el desconsol merengue. “Sento frustració, enveja, resignació. No vols veure el sorteig per no recordar-te d’altres coses i pensar que, per cinquè any consecutiu, el Madrid no hi és”, va reconèixer, aclaparat. A la Copa tampoc hi és i també pot envejar el Barça, ficat a la final. A la Lliga sí que hi és, però sis punts per darrere del líder, que, casualment, també és el Barça.

UN RIVAL PERILLÓS

Només el Manchester està a l’altura del Barça, amb el triplet tan a prop i tan lluny, i qui sap si els uns i els altres se l’acabaran jugant a Roma. Qui sap si Ronaldo i Messi tindran l’ocasió de debatre cara a cara qui és el millor. Però Roma queda encara molt lluny. Abans, al Barça l’espera un d’aquests enemics que mai estan morts per més que ho semblin. Quatre Copes d’Europa avalen un Bayern que no és el que era i s’ha rendit de paraula a la força de l’equip de Guardiola.
L’últim mà a mà en una eliminatòria entre tots dos (1996) va tenir un dolorós final per al Barça, més enllà de l’adéu a
la UEFA. Aquella derrota va precipitar el final de l’era Cruyff i d’un equip de joves del planter al qual els estrangers van deixar a l’estacada. El 8 d’abril, la vigília del Dijous Sant, el Camp Nou es vestirà per viure una gran nit i podrà contemplar una de les figures que desitjarien canviar de bàndol i posar-se al costat de Messi i companyia: Franck Ribéry. Però aquesta és la Champions de Leo.

Comentari personal:

Jo crec que el camí del Barça és guanyar la Champions , la Lliga i la Copa del Rei. És a dir , tot . Estic segur que ho aconseguirà amb el bon equip que té.

Adrià Polonio

Uns 800 joves participen en una jornada esportiva i educativa de centres de primària a Móra la Nova

Uns 800 joves de les Terres de l’Ebre han participat aquest dimecres en la I Trobada de Centres de Primària, que s’ha celebrat a Móra la Nova (Ribera d’Ebre). L’activitat, organitzada pel Consell Esportiu de la Ribera d’Ebre amb la col·laboració de l’Ajuntamentde Móra la Nova, ha reunit escolars procedents de dinou centres de Primària, la majoria dels quals estan adscrits al Pla Català d’Esport a l’Escola. L’objectiu de la trobada ha estat, segons els organitzadors, promocionar la pràctica esportiva des d’una vessant recreativa i lúdica. Durant la jornada, els joves han practicat diferents esports com l’handbol, el bàsquet o el tennis de taula entre d’altres; a més de jocs populars i esports tradicionals com les bitlles.  

Comentari personal:  

Crec que es una activitat molt divertida i  entretinguda, perquè a mi m’agrada molt el tennis, i crec que els que han participat en aquesta activitat són molt esportistes i  gent molt interessada per aquests temes.

Carla Pérez

Zapatero qualifica com a “lògica” la retirada de tropes perquè “no reconeix Kosovo”

Zapatero ha assegurat avui des de Brussel·les, on ha participat al Consell Europeu, que la decisió de retirar les tropes de la KFOR és “lògica” perquè Espanya no reconeix la independència kosovar i perquè l’estabilitat a la zona “és cada dia millor”.

Segons el president del govern central, Espanya ha complert “escrupolosament” els “aspectes formals” per procedir a replegar els seus militars de Kosovo i ha subratllat que la retirada era “lògica” i “coneguda” i que “en algun moment s’havia de produir”. “Ha estat ara com podia haver estat fa dos mesos o d’aquí a dos mesos”, ha afegit.

Comentari personal:

Jo crec que Zapatero es un bon president.

Olga Muñoz

Barcelona acull la Festa de l’Aigua pel Dia Mundial

Barcelona també s’ha volgut afegir al Dia Mundial de l’Aigua. Ho ha fet de manera lúdica amb la celebració de l’onzena edició de la Festa de l’Aigua, que vol concienciar la ciutadania que cal fer una gestió racional d’aquest recurs escàs. La cita, que ha tingut lloc al Passeig Joan de Borbó, ha servit pe difondre valors com la solidaritat, la col·laboració , la preservació del medi i la sostenibilitat.

Comentari personal:

Jo crec que fan molt bé de fer això, perquè la gent es concentri més en l’aigua. La gent ha de veure la importància que té no malgastar aquest líquid tant  necessari per a la vida.

Sílvia Rodríguez

França indemnitzarà per llei les víctimes dels assajos nuclears

“Ha arribat l’hora que França estigui en pau amb si mateixa”. D’aquesta manera va argumentar ahir el ministre de Defensa, Hervé Morin, la creació d’una llei per indemnitzar les víctimes dels assajos nuclears seguint l’estela d’altres països com els Estats Units i Austràlia. Es tracta de la primera reparació oficial de l’Estat francès als afectats per les proves realitzades al Sàhara algerià (del 1960 al 1966) i a la Polinèsia francesa (del 1966 al 1996).
Al marge de la població, el projecte estima en 150.000 el nombre de militars i civils que van participar en els 210 assajos realitzats per França amb l’objectiu de convertir- se en una potència nuclear. Per al primer any d’aplicació de la legislació, s’han reservat 10 milions d’euros. La quantitat de cada indemnització no està fixada, però segons una primera aproximació, podria oscil.lar entre els 30.000 i els 60.000 euros.
En la presentació del text, Morin va defensar “un sistema d’indemnització just i rigorós” per posar fi a més de 10 anys de reivindicacions de l’Associació de Veterans dels assajos nuclears. “Ja era hora que França reconegués oficialment el nostre esforç”, es va felicitar el president de l’associació, Michel Verger. El projecte, que serà votat al Parlament abans de l’estiu, estableix una llista de 18 malalties que suposaran un accés directe a la reparació econòmica. La relació, calcada de l’establerta per un organisme de l’ONU, inclou malalties greus com leucèmia, càncer de pit, de pulmó, de tiroide…. i no estableix un màxim d’exposició a la radiació.
Un comitè de nou membres, integrat principalment per metges, examinarà cada dossier per establir la relació de la malaltia amb la participació en les campanyes de proves nuclears. En un termini de sis mesos, el comitè haurà d’emetre un veredicte i fixar la indemnització. S’espera que abans de finals d’any es produeixin les primeres sentències. La llei determinarà també les zones exactes afectades i un període que va des de l’inici dels assajos fins al desmantellament de les instal.lacions.

SENSE CONSCIÈNCIA DEL PERILL
Amb la posada en marxa de la llei, França trenca un dels seus tabús. “Quan vaig plantejar la qüestió, l’estiu del 2007, va ser rebuda amb reserva al Govern”, admet el ministre, el departament del qual s’ha refugiat fins ara en la necessitat de no torpedinar els esforços realitzats en favor de la dissuasió nuclear. Per primera vegada també, França admet de forma clara l’existència d'”errors” en alguns assajos.
“No teníem cap mena de consciència del perill”, denuncien les persones que van participar en les campanyes nuclears. “A Mururoa ens banyàvem al mateix atol on s’havien produït les explosions”, explica Florence Bourel, de 48 anys, que pateix una recaiguda del càncer de tiroide que té. Al desert d’Algèria, el personal era convidat a assistir a l'”espectacle” de les deflagracions sense cap altre protecció que unes ulleres de sol.

Comentari personal:

Crec que és just que indemnitzin a totes les persones que hagin tingut una exposició  a les radiacions. Estan molt bé les mesures del Govern francès.

Raúl Matillas

 El diari El País treu un dvd de la Pantera Rosa

Va néixer en 1963 per a aparèixer en els rètols de la pel·lícula de Blake Edwards La Pantera Rosa. Però el graciós, mut i simpàtic dibuix rosa que va demanar el director del film al dibuixant Friz Freleng va acabar prenent vida pròpia per a ser un dels personatges animats més coneguts del món del cinema. Aquest mateix any, l’elegant i metòdic animal de figura humana va ser protagonista de la seva pròpia història en un curtmetratge titulat The Pink Phink, un treball que es va dur el Oscar en 1964 al millor curtmetratge. La música que acompanyava a la cinta, d’Henry Mancini, va anar també candidata al guardó hollywoodiense, i encara que no l’hi va dur, la seva melodia és un clàssic que va lligat a la pantera. A partir d’aquest bon naixement, aquest parell de minuts estel·lars, van arribar més pel·lícules, còmics, videojocs i fins a un programa propi en la televisió nord-americana. Era el principi d’un fenomen rosa, que ha arribat a tenir com eslògan Think Pink (“pensa en rosa”, en anglès) i que seduïx a nens i adults amb el seu humor. Ara EL PAÍS rendeix cult a aquest peculiar personatge amb el llançament, diumenge que ve, d’una sèrie de DVD del famós animal que podrà aconseguir cada diumenge en el seu quiosc per un euro.

Comentari personal:

Jo, de petita, veia la sèrie, tot i que no li trobava la gràcia, em sembla que la pel·lícula és molt divertida.

Maitane Francisco

El Barça s’enfrontarà al Bayern de Munic als quarts i es podria topar amb el Liverpool o el Chelsea a semifinals

Les altres eliminatòries de quarts de final de la Champions són: Vila-real – Arsenal, que repetiran la semifinal del 2006; Manchester United-Porto, i Liverpool-Chelsea

L’atzar ha volgut que el FC Barcelona hagi de guanyar el Bayern de Munic per jugar les semifinals de la Champions. El partit d’anada es jugarà al Camp Nou el 7-8 d’abril i el de tornada, el 14-15 d’abril. Per tant, la sort no ha volgut complir l’únic desig de l’equip blaugrana: jugar la tornada a casa. Ni a quarts ni a semifinals.

Però no només això. Si supera l’eliminatòria, el Barça es creuarà amb una de les dues bèsties negres del campionat: el Liverpool o el Chelsea.

La sort no ha volgut complir l’únic desig de l’equip blaugrana: jugar la tornada a casa. Ni a quarts ni a semifinals.

Les altres eliminatòries de quarts de final són: Vila-real-Arsenal, que repetiran la semifinal del 2006; Manchester United-Porto, i Liverpool-Chelsea.

Així doncs, a través d’un sorteig pur, és a dir, en què tots els equips poden enfrontar-se entre ells, s’ha determinat també l’ordre dels escenaris i el quadre final del campionat. L’equip que resulti guanyador de l’enfrontament Manchester United-Porto jugarà contra el guanyador de l’eliminatòria Vila-real-Arsenal.

De la mateixa manera, el guanyador del FC Barcelona-Bayern de Munic s’enfrontarà al del Liverpool-Chelsea a semifinals. Si arriba aquest cas, el Barça també jugaria la tornada en camp contrari.

El Bayern de Munic té més història que perill real. El conjunt bavarès ha tornat a la Champions i vol repetir velles proeses, com va demostrar a vuitens apallissant l’Sporting (12-1).

Ara bé, la baixa de Klose i el dubte de Luca Toni no en fan una mala opció per al Barça. A la lligueta de grups es va trobar amb el Lió, que va derrotar a Gerland, però no al moderníssim Allianz Arena.

‘Titi’ adverteix sobre Ribéry 
Malgra tot, el davanter francès del Barcelona Thierry Henry ha advertit del perill que comportarà per al seu actual equip enfrontar-se al Bayern de Munic del seu compatriota Franck Ribéry, de qui ha comentat que podria dir-se “que és el Messi” del conjunt bavarès.

“Quan no hi ha espais, Franck pot fer coses. Amb les seves qualitats pot fer mal al Barça, al Madrid, al Manchester o a qualsevol equip”, ha destacat Henry del seu company de selecció.

No obstant això, l’internacional francès ha recordat que el Bayern, “un dels grans d’Europa”, no és només Ribery. “Ull, perquè ells tenen una pila de jugadors que marquen la diferència i fan gols, com per exemple Klose (l’alemany no podrà jugar per lesió), Luca Toni o Schweinsteiger”.  
 

Comentari personal:

Crec que el Barça ho té difícil ,però si continua jugant com fins ara ,pot guanyar a qualsevol equip i per tant la Champions League.

Juan Luis Mangas

Obama arriba al Canadà en el primer viatge oficial a l’estranger com a president dels EUA

El president dels Estats Units, Barack Obama, ha arribat avui a Ottawa a bord de l’avió presidencial Air Force One, per unavisita al Canadà, el seu primer viatge a l’estranger des que va assumir la presidència. 
 
L’avió ha aterrat a la capital canadenca a les 16.25 (hora espanyola), cinc minuts abans del previst. Obama té previst estar al Canadà només sis hores i tornar a Washington a les 22.30 hores. 
 
Durant la visita a Ottawa, Obama té previst reunir-se amb el primer ministre canadenc, Stephen Harper, i amb la Governadora General del país, Michaëlle Jean, que exerceix les funcions de cap d’Estat en representació de la reina d’Anglaterra. Jean és d’origen haitià i la primera Governadora General canadenca de raça negra. 

Comentari personal:

Crec que l’Obama pot se un bon president. Hem d’esperar a veure com ho fa.

Samantha Fisas

Controls sorpresa per als propietaris d’armes a Alemanya

La cancellera plantejarà aquesta mesura després que un jove assassinés quinze persones en un institut aquesta setmana

La cancellera alemanya, Angela Merkel, vol endurir els controls sobre la tinença d’armes al país, inclosos els controls per sorpresa. La cancellera ho ha plantejat en una entrevista a la ràdio pública alemanya uns dies després de la matança que un adolescent de 17 anys va protagonitzar en un institut de Winnenden. Merkel subratlla que, encara que mai no podran evitar que es repeteixi una massacre similar, una de les lliçons d’un cas tan espantós com el de dimecres és que cal mantenir la vigilància. Pel que fa, en concret, a la possessió d’armes i munició, cal insistir molt particularment, segons Merkel, en el fet que hi hagi un control real, que les normes s’apliquin. Merkel també ha dit que està reflexionant sobre els vídeos violents que circulen per Internet. 

Comentari personal:

Em sembla molt malament que aquella persona hagi matat a 17 persones.

Alba Ibáñez

L’heroi més cotitzat del món

El primer exemplar de la revista “Action Comics”, que va sortir al carrer l’any 1938, ja formava part de la història dels còmics perquè va veure néixer el primer gran superheroi, Superman. Ara, aquest objecte de culte s’ha convertit en el còmic subhastat més car que s’ha venut mai. El bateria del grup System off a Dow, John Dolmayan, ha pagat més de 245.000 euros per un exemplar d’aquesta primera edició en una subhasta a internet. Tot i que la xifra és de rècord, finalment ha estat més baixa de la que els seus propietaris s’esperaven. Però sempre serà més alta que els10 centaus que costava el 1938.

El primer número “d’Action Còmics”, una revista que se segueix editant, marca el naixement del gènere dels còmics de superherois. A la portada d’aquest exemplar hi apareixia per primera vegada un home amb un vestit blau, capa vermella i una “S” al pit que tenia poders sobrehumans. “L’altell eco” del reporter Clark Kent, creat pels il·lustradors Joe Shuster i Jerry Siegel, va néixer just abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, i amb el pas dels anys es va acabar convertint en una icona de la cultura pop.

Comentari Personal:

Superman es un supereroi extraordinari, a mi no m’agrada molt però, es per que m’agrada uns altres però es sorprenent.

Erik Pastor