Author Archives: rhonorat

Cultura

El poesta suec Tomas Tranströmer, premi Nobel de  literatura

L’anunci ha despertat crits d’eufòria i aplaudiments entre els assistents. “Ha estat nomentat perquè a través de les seves imatges denses i translúcides, ens dóna nous accessos a la realitat”, ha dit el portaveu dels premis. La música i la natura centren gran part de l’interès de l’autor al llarg de la seva obra…

Comentari personal:

Jo crec que ha d’estar molt content Tomas Tranströmer, ja que és una oportunitat única. El premi Nobel és un premi molt difícil d’aconseguir.

Marta Muñoz

Món

Prohibició per a cotxes contaminants a França

El govern francès prohibirà la circulació de cotxes altament contaminants a vuit de les principals ciutats del país per millorar la qualitat de l’aire. A partir del juliol del 2012, els vehicles més nocius per al medi ambient quedaran proscrits a París, Saint-Denis, Lió, Grenoble, Clermont-Ferrand, Bordeus, Niça i Aix-en-Provence, en una primera fase d’experimentació que podria ser ampliada a altres ciutats del país.

Comentari personal:

Em sembla molt bé que no deixin conduir cotxes que contaminen molt a França així el forats de la capa d’ozó no es faran més grans.

Angel Rubio

Catalunya

Un concurs patentarà i construirà idees dibuixades per nens

El Museu d’Idees i Invents de Barcelona, promotor del projecte, s’encarregarà de difondre els prototips en fires internacionals

Estela mostra el seu invent: un robot que ho fa tot vestit amb els colors del Barça.

Que la imaginació d’un nen no té límits pot semblar un tòpic, però hi ha qui creu que és així i que, a més, se’n pot treure profit. Una iniciativa promoguda pel Museu d’Idees i Invents de Barcelona (MIBA) pretén arribar a fer realitat en forma de prototip els invents que els més petits dibuixin en un paper.

El centre ha posat en marxa el projecte Mini Miba, en el qual nens d’entre cinc i 12 anys dibuixen l’invent que els agradaria que existís.

“La creativitat dels nens cal valorar-la i potenciar-la.”S’ha d’admetre que aquesta idea del robot que ho fa tot triomfa molt entre els nens que ens han visitat. Tots volen tenir algú que els faci les coses que els pares o els mestres els ordenen i ells no tenen ganes de fer”, explica. “En general, els dibuixos són molt originals i espontanis”, assegura.

Cada mes, i durant els 10 mesos vinents, s’escolliran les tres idees més enginyoses que, com a premi, es patentaran a nom del nen i seran construïdes en forma de prototip. “Si finalment aquesta idea acaba sent de negoci, estarà content el nen, la família i també nosaltres, per haver fet la nostra tasca”, afegeix Viladomat.

A més, les 30 idees guanyadores viatjaran a diferents fires internacionals: “Volem moure-les pel món”. Està previst que el 2012, els invents triats viatgin a Pittsburgh, Londres, Zagreb i Las Vegas, entre altres ciutats.

Comentari personal:

Jo voldria fer aquest concurs, sembla molt divertit.

Alejandro Rueda

Esports

Fa 25 anys Barcelona fou elegida seu olímpica


El 17 d’octubre de 1986 a les 13:30 de la tarda Juan Antonio Samaranch donava a conèixer la decisió del Comitè Olímpic Internacional de concedir a Barcelona l’organització dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Mai abans una ciutat espanyola els havia organitzat. Era el cinquè intent després de les candidatures presentades per als jocs de 1924, 1936, 1940 i 1972.
La celebració dels Jocs Olímpics de 1992 es sumava als grans esdeveniments internacionals celebrats a la ciutat: les dues exposicions universals (1888 i 1929) i el Congrés Eucarístic de 1952.
L’alcalde de Barcelona, ??Pasqual Maragall, després de conèixer la designació de la capital catalana va brindar la consecució dels jocs a totes les persones que van treballar en la candidatura i en un emotiu discurs des de Lausana va recordar quan el 1920 “un grup d’atletes espanyols, molts d’ells catalans, van anar a Anvers i van pensar que aquell espectacle valia la pena tenir-lo a casa “, als miners asturians” perquè el moviment que van protagonitzar el 1962 va ser el preludi de la nostra democràcia “, als treballadors de La Maquinista Terrestre i Marítima” exemple de la Barcelona obrera i popular “i als familiars del policia nacional mort en l’atemptat realitzat per ETA uns dies abans. L’alcalde va reconèixer que aquest havia estat el moment més difícil per a la candidatura olímpica.
La notícia va desencadenar l’eufòria entre els barcelonins: més de cent mil persones es van donar cita a Montjuïc en un acte presidit per Pasqual Maragall, Jordi Pujol i Narcís Serra, al que van poder veure el vídeo de la candidatura de la Ciutat Comptal i un espectacle pirotècnic. Al final de les festes dels gegants anells olímpics col · locats al Palau Nacional il · luminar el cel amb la música de l’himne olímpic de fons.
La idea del somni olímpic havia iniciat la seva gestació set anys abans al despatx del llavors alcalde de Barcelona Narcís Serra qui, en una entrevista a ‘La Vanguardia’ el juliol de 1992 reconeixia el protagonisme de Joan Antoni Samaranch en el projecte. Després del nomenament de Samaranch com a president del COI el juliol de 1980, aquest va realitzar una visita protocol · lària a l’alcalde en què van acordar portar el projecte endavant. El gener de 1981, en ocasió de la “Nit de l’Esport” organitzada pel rotatiu ‘Mundo Deportivo’ van fer pública la idea.
Serra recordava també com en una visita al vell estadi de Montjuïc després d’un dels ensorraments de la tribuna, “neix la idea que només podríem refer aquell estadi o construir un de nou amb l’excusa d’un gran esdeveniment esportiu”. La candidatura olímpica va brindar l’oportunitat i el 8 setembre 1989 Barcelona reinaugurada l’Estadi Olímpic de Montjuïc per convertir-lo en la instal · lació insígnia dels Jocs Olímpics del 92.
El “sí” a la candidatura culminava més de cinc anys de treball que s’iniciaven el 30 de juny de 1981 quan el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, per unanimitat, que es presentarà oficialment la candidatura als Jocs Olímpics del 1992. El 13 de novembre de 1982, Narcís Serra va lliurar el primer informe sobre la candidatura elaborat per l’equip de Romà Cuyàs, primer comissionat olímpic de l’Ajuntament barceloní, el president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch. El suport oficial del Govern espanyol, requisit imprescindible per a qualsevol candidatura olímpica, es va produir el 28 de març de 1984.
El treball en el projecte de la candidatura va quedar recollit en el dossier de 1.200 pàgines que va presentar la candidatura de Barcelona’92 l’1 de març de 1986, amb una detallada relació de tots els aspectes relacionats amb la realització d’uns Jocs Olímpics. Maragall reiteraría llavors tres raons per les quals Barcelona necessitava els jocs: “Per a la projecció mundial de la ciutat, per introduir l’esport en la vida ciutadana, alhora que s’incorporen a Barcelona unes instal · lacions esportives modèliques i, en tercer lloc, per dotar a la ciutat d’una tecnologia de punta, bàsicament en el tema de les comunicacions “.
Aconseguida la candidatura olímpica Barcelona celebraria els millors jocs de la història olímpica.
Comentari personal:
Vaig a resumir el que m’ha explicat el meu pare:
Ell recorda que aquell dia es va donar el resultat que Barcelona seria olímpica l’any 1992. Tanta va ser l’emoció de tots els barcelonins que va congregar una gran multitud a la plaça Catalunya de Barcelona. Quines van ser les coincidències que l’any 92 l’economia catalana es reactivar gràcies a aquest esdeveniment.

Rubén Mendo

Món

Segrestades dues treballadores espanyoles de Metges sense Fronteres a Kenya

Les dones eren en un camp de refugiats a prop de la frontera amb Somàlia. La policia sospita del grup islamista somali Al-Shabaab, lligat a Al-Qaida

Dues treballadores espanyoles de Metges sense Fronteres (MSF) Espanya han estat segrestades aquest dijous al camp de refugiats kenyà de Dadaab, segons ha informat a Efe Javier López Cifuentes, alt càrrec de l’alta comissaria de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Kenya.

Comentari personal:

Jo crec que a sobre que elles van allà a cuidar-los les segresten… jo no ho entenc.

Ariadna Palomares

Cultura

Javier Bardem farà de dolent en la pròxima pel·lícula de James Bond

L’estrena està prevista per a la tardor del 2012

Javier Bardem ha confirmat que serà el dolent de la pròxima pel·lícula de James Bond. Bardem, que es confessa fidel seguidor de la saga. Va confirmar que participaria en aquest rodatge en una entrevista en el programa Nightline, de la cadena nord-americana ABC. Daniel Craig tornarà a ser l’agent 007 en la que serà la 23a cinta de James Bond, que estarà dirigida per Sam Mendes. El projecte va estar congelat diversos mesos i es va arribar a parlar del final de la franquícia. Al final, la nova pel·lícula de Bond estarà enllestida la tardor del 2012 per commemorar el 50è aniversari de la seva arribada als cines, el 5 d’octubre de 1962.
Comentari personal:

James Bond és un gran detectiu. Han fet moltes pel·lícules d’ell i a mi m’agraden molt, perquè hi ha molta acció.

Xavier Jiménez

Cultura

Bryan Singer rep el premi honorífic del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges

El Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ha lliurat aquesta nit el gran premi honorífic d’aquesta edició. El realitzador nord-americà Bryan Singer l’ha recollit de mans del director del certamen. L’autor de pel·lícules com “Sospitosos habituals”, “X-men”, “Superman, el retorn” o “Valquíria” ha estat guardonat per tota la seva trajectòria, innovadora i profundament relacionada amb el gènere fantàstic.

Bryan Singer ha agraït el guardó lloant la fidelitat del públic del gènere fantàstic i ha afirmat que sempre ha estat el seu predilecte.

Cal recordar que el director nord-americà va fer el seu debut a Sitges fa 18 anys i, aleshores, un voluntari apassionat del certamen li va fer de guia. Singer ha recordat aquell moment durant el seu discurs en recollir el Gran Premi Honorífic Sitges 2011: “Era el meu primer festival. I resulta que, ara, aquell voluntari és Àngel Sala, el director del certamen”.

Bryan Singer també s’ha referit als seus personatges més estimats: “Superman, el Von Stauffenberg de ‘Valquíria’, el Dr. House són un tipus de gent que fan camí al seu propi ritme, no com els altres. Jo era una mica així quan era més jove. Era un nen adoptat, solitari, no gaire bon estudiant… I m’agrada tractar amb personatges així al meu cine”.

Singer ha rebut el màxim guardó del certamen just abans que es projectés l’única pel·lícula amb coproducció catalana a competició. Es tracta d'”Emergo”, del debutant Carles Torrens. Un film que sorgeix de les investigacions paranormals que Rodrigo Cortés preparava per l’imminent “Red Lights”. Ell en signa el guió i produeix, però en va cedir la direcció.

Comentari personal:

Felicito aquest director per haver guanyat el premi, i també s’ha lluït molt.

Laia Molina

Món

Les guardonades amb el Nobel dediquen el premi a tots aquells que lluiten per la pau

Les guardonades amb el Premi Nobel de la Pau 2011 han volgut dedicar el guardó a tots els activistes que lluiten, com elles, a favor de la pau. La presidenta de Libèria, Ellen Johnson-Sirleaf, ha destacat que el premi és “mèrit” de tots els liberians i l’activista iemenita Tawakul Karman, ha destacat que el guardó és un reconeixement a “totes les revolucions àrabs” i ha tingut un record especial “a la sang dels màrtirs i dels ferits”.
“Accepto el premi en nom del poble liberià, així que el mèrit és d’ells”, ha declarat Johnson-Sirleaf, que dimarts que ve es juga la seva reelecció com a presidenta del país. “En els últims vuit anys, hem tingut pau i tots i cada un d’ells (els ciutadans liberians) han contribuït a aquesta pau”, ha afegit.
En declaracions des de la plaça Al Taguas de Sanà, on roman acampada en protesta contra el règim del president Ali Abdullah Saleh, Karman ha assegurat que continuarà la seva lluita “contra l’opressió i la injustícia fins a aconseguir que es jutgi Saleh”. La iemenita, que pernocta al costat del seu fill i una de les seves filles en una petita tenda de campanya, desconeixia que era candidata al premi, del que es va assabentar aquest mateix divendres a través de la televisió. “Estic molt contenta amb aquest premi, que és un honor per a totes les revolucions àrabs”, ha assenyalat.

Comentari personal:

Em sembla just que s’en recordin de totes les persones que lluiten per la llibertat del seu poble o país

Joel Mendo

Cultura

El Palau de la Magdalena de Santander, el lloc on es roda ‘Gran Hotel’

Els exteriors de la sèrie ‘Gran Hotel’ estan gravats al Palau de la Magdalena de Santander, un edifici aixecat per subscripció popular com a residència d’estiu per a Alfonso XIII i que acull els cursos d’estiu de la Universitat Internacional Menendez Pelayo . El  dimarts 4 d’octubre s’entrenà la sèrie ‘Gran hotel’ gravada al Palau de la Magdalena de Santander com a escenari principal de la trama d’aquesta producció que emetrà Antena 3 en ‘prime time’, que s’ha rodat també en altres localitzacions de Cantàbria. La sèrie Gran Hotel, que es va estrenar fa uns dies i amb gran èxit d’audiència a Antena 3, està gravada al Palau de la Magdalena de Santander com a escenari principal dels seus exteriors. En canvi, els interiroes d’aquesta producció d’Antena 3 estan filmats en decorats construïts en un plató de més de 1.000 metres quadrats de Villacián de Odón (Madrid). El Palau de la Magdalena es troba situat a Santander, en una petita península del mateix nom. Va ser aixecat el 1908 per subscripció popular.

Comentari personal:

La foto que hi havia ‘Gran Hotel’ semblava una gran mansió. Són impressionants els decorats que surten.

Nadia Souibi

Esports

Multa de 110.000 euros al Barça per exhibició de bengales a la final de Supercopa d’Europa


El club també ha estat multat pel retard de dos minuts dels jugadors a l’hora de sortir al camp després de la mitja part
El FC Barcelona va guanyar aquella final a Mònaco davant del Porto per 2  a 0. Un sector del públic va utilitzar bengales durant la final de la Supercopa d’Europa .
La Comissió de Control i Disciplina de la UEFA ha multat amb 110.000 euros el FC Barcelona per exhibició de bengales dels seus aficionats durant la Supercopa d’Europa, així com perquè els seus futbolistes van sortir dos minuts més tard del previst al terreny de joc després del descans.
Una part de la multa es deu al fet que un grup de seguidors dels Boixos Nois, instal·lats al gol nord de l’estadi Lluís II de Mònaco, van saludar la sortida del seu equip amb bengales, la qual cosa va ser reflectida en l’acta arbitral.
Un portaveu del club barcelonista ha informat que en la notificació de la multa rebuda també s’inclou el retard de dos minuts que els jugadors del Barça van protagonitzar a la sortida del terreny de joc en el segon temps.
El club català, que desconeix el desglossament de la quantia dels dos conceptes pels quals ha estat multat, disposa de deu dies per recórrer davant el comitè d’Apel·lació de la UEFA.
La final de la Supercopa d’Europa la va disputar l’agost passat el Barcelona contra el Porto portuguès i l’equip de Pep Guardiola va conquerir el títol en guanyar per 2-0 amb gols de Leo Messi i Cesc Fàbregas.

Comentari personal:

Em sembla bé que hagin prohibit les bengales. És perillós i s’han de prendre totes les precaucions.
Laura Dalmau Ramos