Crema l’Àfrica

Tornen de Somàlia les cooperants segrestades, però l’Àfrica no surt del centre del debat. Kenya, un dels països més estables del continent negre, pot caure en l’abisme d’una guerra civil. ¿Quin motiu pot convertir en un infern aquell paisatge màgic de les Memòries d’Àfrica?
El frau en l’elecció del president Kibeki n’ha estat el detonant, però no n’és el rerefons. Hi ha llocs al món on les eleccions no divideixen els votants a causa d’ideologies, sinó per la religió o l’ètnia. En aquests països, els cercles del poder són molt tancats i els clans fan de l’Administració un mercat corrupte on es compren i es venen favors. Des de la seva independència, Kenya ha funcionat així, amb governs que en lloc de cobrir les necessitats bàsiques han satisfet el seu propi clan.
Les tensions d’ara no són noves. La massacre de 80 nens que buscaven refugi en una església suposa tota una alerta. Però per posar-ho en perspectiva, aquesta acció criminal s’ha emportat menys vides de les que, per falta de medicaments, la sida s’emporta en aquest país cada dia. A l’Àfrica, el drama quotidià passa desapercebut i només quan les desgràcies són aclaparadores deixa de ser un continent oblidat. Per això, no hem de quedar-nos en una simple lectura tribal. La violència mostra que hi ha raons socials i polítiques darrere de la protesta.
Kenya era l’últim reducte estable al centre de l’Àfrica, la resta des del Congo fins a Somàlia és un formiguer de conflictes i violència. De moment, el futur immediat del país descansa en la voluntat d’entesa entre el Govern i l’oposició, però els esdeveniments requereixen una anàlisi profunda sobre les causes que dessagnen un continent que necessita menys promeses i un impuls inexistent de moment. Després del recent fracàs de la cimera entre Europa i l’Àfrica és moment d’afrontar una manera de pensar diferent i establir una nova relació. Els últims episodis ens recorden que ara ja és urgent.

Comentari personal:

Els disturbis a Kenya després de les votacions són un exemple de la diferència entre les diferents classes i ètnies. Els problemes socials són molt grans, amb una població molt pobre que no té on viure, ni té electricitat, aigua corrent o aliments necessaris. En canvi els governants no tenen aquestes necessitats i a sobre es pugen el sou contínuament.A vegades penso en els nens africans i reconec la sort que tenim els nens que vivim en un país com el nostre, on no ens falta res per a viure.

Paula Ruiz