La tecnologia abarateix les eines d’espionatge
La tecnologia ha revolucionat les tècniques d’espionatge. Però al marge de les sofisticades tècniques policials o de professionals, els particulars disposen de nombroses eines per fer de la xafarderia una pràctica que s’acosta o supera els límits de la legalitat.
Càmeres miniatura, micròfons unidireccionals ultrapotents i altres aparells d’última generació porten els sentits a límits insospitats, la majoria il·legals si s’utilitzen.
La palma se l’emporten els sistemes informàtics de supervisió informàtica, que en la pràctica es converteixen en sistemes d’espionatge i de ‘hacking’ difícils de detectar. Els professionals informàtics encarregats de les xarxes informàtiques d’empreses coneixen bé la qüestió. Fins i tot un verb designa la pràctica habitual de supervisar qualsevol xarxa informàtica: ‘esnifar’. Per fer-ho existeixen múltiples programes, des d’aquells que vigilen i repliquen qualsevol pantalla, fins als que rastregen i detecten aplicacions sense permisos, còpies pirates de programes o accessos a determinades pàgines d’internet inadequades.
Si fa alguns anys l”e-mail’ es considerava un mitjà molt privat de comunicació, la veritat és que s’ha convertit en prova judicial i no es pot considerar precisament un mitjà segur per explicar intimitats.
Aplicacions mòbils com Whatsapp són verdaders coladors a la intimitat dels altres si algun aficionat a la informàtica s’ho proposa. Això és així perquè la informació transmesa no està encriptada i és relativament fàcil accedir als missatges dels altres, especialment si s’utilitza una xarxa wi-fi. En el cas de xarxes de telefonia, la qüestió d’intervenir converses es reserva a aplicacions més professionals de rastreig, però cap sistema de comunicació és totalment segur. Telèfons mòbils encriptats tenen un preu d’uns 2.500 euros. Dispositius per escoltar converses a la xarxa GSM, uns 25 euros. Per poc més de 100 euros es venen sistemes d’escolta a través de parets. Tots aquests trastos poden ser detectats amb aparells adequats. Un localitzador de càmeres ocultes (o micròfons camuflats) costa menys de 20 euros.
Basars de coses insospitades
Els professionals relacionats amb les tasques de vigilància i espionatge tenen els seus fòrums i botigues especialitzats, verdaders basars de coses insospitades, amb preus per a tots els públics. El pressupost de l’espia cada vegada és més baix. Un micròfon bolígraf surt per uns 60 euros. Però hi ha micròfons camuflats per a teclat, calculadora o pot dels llapis. Sospiteu dels que acostumen a portar ulleres fosques, perquè l’oferta d’ulleres d’aquesta mena amb càmera incorporada, mirall interior per veure al darrere, emissor de vídeo i altres ja no només estan a l’abast dels professionals que inspiren les pel·lícules de ficció.
L’última moda també són les imitacions i els productes per amagar diners o documents. Pots (de detergent, per exemple) i llibres falsos es converteixen en ideals per amagar diners a dins. També triomfen les càmeres de vigilància falses, per uns 60 euros, que poden ser tan efectives com qualsevol altra, i a sobre sense haver de veure en directe el que mai es desitjaria veure.
Comentari personal:
Jo opino que això pot ser un perill, sobretot per nosaltres, perquè i ha unas personas anomenades ‘hackers’ que et pirategen el mòbil o qualsevol aparell electrònic. També ara s’utilizen aquests mitjans per enviar correus insultant a algú, etc. Crec que això és de persones mal educades. No haurien de passar aquestes coses.
Gerard Martinez