Guissona, l’antiga ciutat interior de Iesso de l’època de la Roma Imperial, ha posat al descobert unes extraordinàries termes de fins a 3.000 metres quadrats, és a dir, d’una mida que confirma que aquesta ciutat situada a l’actual comarca de la Segarra era una capital de l’interior i que, juntament amb Ilerda (Lleida), dominaven el que ara són les terres de Ponent. 

La campanya d’excavacions d’enguany, finalitzades fa deu dies, ha permès descobrir la natatio, una piscina  a l’aire lliure i d’aigua freda d’uns 70 metres quadrats i d’1’20 metres de profunditat, que servia de complement a les instal·lacions d’aigua calenta i cobertes, segons va explicar ahir el catedràtic Josep Guitart, director de les excavacions i del Patronat d’Arqueologia de Guissona, així com a membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). 

A més de la natatio, també s’han descobert elements arquitectònics decoratius que demostrarien la monumentalitat de les termes, així com una fase anterior del mateix equipament, possiblement de l’era de l’emperador August o fins i tot anteriors, segons Guitart, i una fase posterior, del segle II d.C., de la qual en queden pocs vestigis , perquè es va destruir a l’època medieval per obtenir pedra i carreus per a la muralla de la ciutat. Per tant, la part més ben conservada data dels anys 40-60 del segle I d.C., durant els mandats de Claudi i Neró. 

Comentari personal: 

Em sembla molt bé que l’hagin deixat de mostra i que no  hagin començat a construir pisos, perquè així queden records dels romans, que nosaltres podem veure.

Miquel Ayala