El Barça respira fondo

El Barça ho tenia al sac i ben lligat, però va voler-lo deslligar una mica i amb una mica més de mala sort gairebé se li’n va el primer títol de la temporada. No va succeir perquè l’Espanyol té un atac sota mínims i, a part de trobar-se dos gols, quasi li feia més nosa que servei mantenir-se a la Copa. La seva és una altra guerra i per això va marxar content del Camp Nou. No és el cas de Guardiola, que probablement no li va agradar la primera meitat ni un tram final descordat. El bitllet, però, és blaugrana i les semifinals contra el Mallorca ja l’esperen.

L’Espanyol va semblar capitular des de la convocatòria –cinc titulars habituals descartats–, però la realitat va ser ben diferent. Si Pochettino volia motivar els suplents amb l’alineació, ho va aconseguir. Els blanc-i-blaus van aparèixer sense complexos i fins i tot van pressionar a dalt, posant en problemes la facilitat de pilota local. Entre Puyol, Piqué, irregular en la passada en llarg, i sobretot els dos laterals, desencertats, no van saber generar el camí per connectar amb el migcamp. Tampoc Gudjohnsen va carburar gaire i el Barça a penes va trenar combinacions. Poca espera o massa, tallada si calia en falta pel rival.

Comentari personal:

Ha sigut un bon partit encara que hàgim perdut, el que importa es participar.

Erik Pastor