El Govern agreuja el càstig penal a terroristes i violadors
El final de la impunitat. El Govern va aprovar ahir una reforma del Codi Penal perquè els delinqüents més violents, els terroristes i els violadors sàpiguen que el seu deute amb la societat no s’acabarà quan compleixin la condemna, sinó que durant 20 anys estaran sotmesos a tota mena de controls per impedir que tornin a delinquir. La reforma, que compta amb el suport del PP, inicia el seu camí al Parlament i després haurà de passar el filtre del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Constitucional. María Teresa Fernández dela Vega, vicepresidenta del Govern, va ser rotunda a l’hora de justificar els canvis. “La reforma és un missatge clar per als violents: no hi ha ni hi haurà escletxa per a la impunitat”. També va explicar que l’Executiu vol oferir “tranquil·litat i seguretat als ciutadans”. El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va insistir en la mateixa tesi. “És un conjunt de mesures que té com a finalitat una reinserció gradual a la societat”, va aclarir.
LES OBLIGACIONS
La reforma més dura s’aplicarà als terroristes i delinqüents sexuals. Així es respon a la “incapacitat” d’aquests delinqüents per rehabilitar-se a la presó. Per això, en el moment en què hagin complert les condemnes, se’ls imposarà una “llibertat vigilada” que els obligarà a estar sempre localitzables, comunicar qualsevol canvi de domicili, no aproximar-se a les seves víctimes o als familiars d’aquestes, no assistir a determinats establiments i no residir a determinats llocs.
Tampoc podran desenvolupar activitats que puguin aprofitar per cometre delictes similars i hauran de participar en programes formatius, laborals, culturals i d’educació sexual. Aquestes mesures seran controlades per mitjans electrònics. Aquest tipus de pena durarà de 10 a 20 anys per a les condemnes greus i d’un a 10 per a les menys greus. No obstant, aquest càstig quedarà sense efecte si el pres presenta un bon pronòstic de reinserció.
A més, el Govern ha optat per declarar la imprescriptibilitat dels delictes de terrorisme en els casos d’assassinat i segrest. També aclareix, una vegada per totes, la prescripció per a la resta de les figures penals que ara està molt qüestionada pels criteris diferents que apliquen el Tribunal Constitucional i el Suprem. Amb la reforma queda clar que els delictes continuen vigents quan el jutge realitzi alguna diligència o quan es presenti una denúncia o querella “contra una persona determinada”.
Una altra de les novetats afecta els delinqüents sexuals, que seran severament castigats, tal com exigeix la societat, segons Bermejo. S’aplicarà un agreujant, penat amb fins a 15 anys de presó, per als que atemptin contra menors “amb escàs desenvolupament intel.lectual i físic” o quan l’infant sigui menor de 4 anys. També s’obligarà aquests delinqüents a complir la meitat de la condemna per accedir al tercer grau. Així mateix, es castigarà la captació de menors perquè participin en espectacles pornogràfics. I els clients que participin en la prostitució d’un menor.
EMPRESARIS
La reforma comprèn altres àmbits, com l’empresarial, urbanisme, tràfic d’éssers humans, associació de malfactors i corrupció. La norma castigarà les autoritats i funcionaris públics que “silenciïn les infraccions urbanístiques que observin en l’exercici de les seves funcions”. El càstig també s’estén a les obres d’urbanització clandestines o il.legals.
Un altre canvi important afecta el termini de prescripció dels delictes fiscals i contra la seguretat social. Fins ara, aquesta figura prescrivia als cinc anys. No obstant, ara s’amplia a 10 per evitar que quedi impune aquest tipus de delicte “per la impossibilitat tècnica de la seva detecció i comprovació”.La reforma també arriba a la xarxa. El Govern vol castigar les persones que obstaculitzin o interrompin el funcionament d’un sistema d’informació aliè o les que hi accedeixin per revelar dades. Així mateix, les empreses hauran de millorar els seus codis de conducta al crear-se el delicte de suborn entre particulars i l’estafa d’inversors, que es cometrà quan les empreses falsegin les seves dades comptables amb la intenció de captar estalviadors. El nou Codi Penal no tindrà caràcter retroactiu. “No existeix aquesta possibilitat en la nostra legislació”, va sentenciar Bermejo.
Comentari personal:
Estic d’acord en que hagin revisat les penes per aquestes delictes que cada vegada augmenten més.
Natalia Díaz