El canvi climàtic facilita l’accés als recursos de l’Àrtic i enceta la batalla pel control de la zona

L’Àrtic, territori d’ossos polars, narvals i fins i tot lèmmings, pot convertir-se en un nou camp de batalla geopolític. Més enllà de la flora i la fauna, hi ha qui veu aquest casquet enorme de gel com un magatzem inabastable de recursos. Es calcula que hi ha una quarta part de tot el petroli i el gas del planeta, un tresor fins ara molt difícil d’accedir-hi, però el canvi climàtic i el desgel poden obrir un camí cap als recursos. Per això els set països que voregen l’oceà han començat a posicionar-se per reclamar una part del pastís. Rússia ja hi ha plantat una bandera submarina per reclamar una sobirania que avala la seva immensa ribera àrtica. El Canadà ho veu com una amenaça i alerta de la militarització de la zona.

Hi ha diverses maneres de veure el pol Nord. És un paratge gelat, inhòspit, ple de criatures sortides de la mitologia. Ossos blancs, balenes més blanques encara, unicorns marins, cérvols gegants de cap arbrat… Aquesta és la imatge més romàntica de l’Àrtic, la que el fred s’ha encarregat de preservar.

L’altra visió és més crematística. L’Àrtic com una reserva immensa de recursos per explotar. Petroli i gas en reserves submarines i noves rutes marítimes.

El fred i el gel s’han encarregat durant segles de protegir la primera visió. Tant, que l’Àrtic s’ha mantingut allunyat de la lluita del poder. De fet, l’ONU situa aquesta visió zenital del mapa planetari en el seu emblema perquè és un punt de vista sobre la Terra que no situa al mig cap dels grans poders planetaris.

Comentari personal:

Pobre planeta, la gent hauria de començar a replantejar-se  fer accions positives per a la millora de la Terra.

Laia Molina