Berlín recorda amb una exposició els ciutadans anònims que van arriscar les seves vides per protegir les de jueus
Una nit de fa 70 anys va marcar l’inici de l’Holocaust. Els nazis van destruir sinagogues, cementiris, negocis i cases de jueus alemanys. Van morir centenars de persones i més de 30.000 jueus van ser arrestats en la coneguda Nit dels Vidres Trencats. La nit del 9 al 10 de novembre del 1938 es va posar en marxa el pla d’extermini, però també van aparèixer les primeres mostres de valentia contra la dictadura nacionalsocialista. Ciutadans anònims van començar a arriscar la vida per protegir la dels seus amics jueus. Un memorial inaugurat la setmana passada a Berlín els ret homenatge.La mostra obre en complir-se 70 anys dela Nit dels Vidres Trencats, el pas previ a l’HolocaustEl Centre Commemoratiu dels Herois Silenciosos testifica els abusos comesos la Nit dels Vidres Trencats, però va molt més enllà. Una exposició, oberta fins al 24 de desembre a tocar del visitadíssim pati on l’industrial Otto Weidt tenia un taller on van treballar invidents i sords que ell protegia durant el nazisme, documenta les vicissituds que van passar 248 jueus i els seus protectors fins acabada la Segona Guerra Mundial.
La Fundació Resistència Alemanya xifra en 5.000 el nombre de vides que van salvar aquests herois, dels quals 1.700 vivien a Berlín. “Hem recollit dades sobre 6.000 jueus i els seus rescatadors, protagonistes d’històries impactants. Ha estat un treball de recerca de més de 20 anys”, detalla a l’AVUI la historiadora i autora de diversos llibres sobre la supervivència jueva en la clandestinitat Barbara Schieb.
Aquest memorial és una galeria del coratge en temps d’extrema crueltat. Es recorda l’empresari i exagent de les SS Oskar Schindler, que va salvar 1.200 jueus contractant-los a la seva fàbrica, com va filmar Steven Spielberg. Entre altres objectes i documents, s’exposa un anell que els jueus li van regalar acabada la guerra. Fet amb or de peces dentals, té gravada una dita del Talmud: “La salvació d’una sola vida humana equival a la del món sencer”.
Altres històries més anònimes són igual de colpidores. Ferdinand Strauss, a qui tota la vida van acompanyar seqüeles de
la Nit dels Vidres Trencats, va emigrar després de refugiar-se a la granja de Heinrich List, client de la seva botiga de roba. El rescatador, denunciat a la Gestapo, va morir a Dachau. La comtessa Maria von Maltzan va renunciar als seus privilegis per auxiliar 60 jueus, inclòs l’escriptor Hans Hirschel, amb qui es va casar. I Cioma Schönhaus, que viu prop de Basilea i ha escrit la seva biografia, va salvar-se gràcies a la protecció d’altres civils i a la perícia com a il·lustradora per falsificar documents. Va fugir d’Alemanya en bici amb un llibre de Goebbels sota el braç.
Comentari personal:
Estic d’acord que hagin salvat la vida aquestes persones.
Hamidou Ouedraogo