Rodolfo Chikilicuatre al festival de l’Eurovisió
A aquestes altures, quan falta poc més d’un mes per a la gala d’Eurovisió a Belgrad, el 24 de maig, pocs deuen ser els que no saben qui és Rodolfo Chikilicuatre, d’on ve (el programa d’Andreu Buenafuente a La Sexta) i on va (al Festival d’Eurovisió). L’estrella del reggaeton més insolent s’ha fet omnipresent. En els últims dies, ha passejat el seu èxit, el Chikichiki, pel Gran Premi d’Espanya de motociclisme de Jerez i per la Feria de Abril de Sevilla, i s’ha colat en diaris tan seriosos com el britànic The Independent i en blocs tan populars com el del nord-americà Perez Hilton, que va titular així el seu comentari sobre la peça: La cançó més estúpida que s’ha sentit mai.
PROGRAMA ESPECIAL A TVE
La lletra del Perrea, perrea és gairebé tan coneguda com el La, la la de Massiel. Però, i la coreografia? És un dels atractius indiscutibles de l’espectacle que es podrà veure a la capital sèrbia. I més d’un el deu haver posat en pràctica en els seus quatre punts bàsics: el breikindance, el crusaíto, el maiquelyason i el robocop. Per a qui s’atreveixi, a més a més, a acompanyar el cantant i les seves coristes, Disco i Gráfica, en la seva aventura eurovisiva, TVE ha posat en marxa un càsting i un programa especial d’on sortiran elegits tres ballarins.
Els aspirants poden penjar les seves coreografies al portal Youtube i enviar-les al correu electrònic d’Eurovisió 2008 (eurovision2008@rtve.es) o bé participar en un càsting presencial que tindrà lloc el 15 i el 16 d’abril a Madrid, i el 17 i el 18 a Sant Cugat. Maite Marcos, coreògrafa de Shakira i encarregada de preparar el ball que Chikilicuatre portarà a Belgrad, seleccionarà els sis finalistes que participaran en la gala de la televisió pública, en què el cantant elegirà cos de ball. Un programa encara sense data concreta i del qual s’espera una gran audiència i, per tant, avantatjosos beneficis en concepte de publicitat.
Comentari personal:
Jo trobo que no és una cançó com per anar a Eurovisió. Crec que aquest any farem pena, ja que la cançó es molt “friki”.
Ferran Ortí