La moguda de les caixes d’estalvi

És prou sabut que entre Rodríguez Zapatero i Rajoy no hi ha bones vibracions. No hi ha manera que es posin d’acord en cap tema. Però per fer honor al refrany, també aquesta regla té la seva excepció. Nerviosos davant la reticència de les caixes a fusionar-se i el pròxim venciment del termini concedit per Brussel·les a les ajudes que els poden concedir, el 5 de maig tots dos van mantenir una reunió a la Moncloa que va acabar amb fumata blanca. Van convenir en dos punts. Primer, fer el possible per eliminar obstacles a les fusions que el Banc d’Espanya exigeix com a requisit per concedir les ajudes necessàries per superar els seus possibles problemes de liquiditat i incrementar els recursos propis. Segon, promulgar una reforma de la legislació vigent per fer-les més independents de les instàncies polítiques i a més aconseguir un esforç encara més gran del seu coeficient de recursos propis mitjançant la col·locació de cèdules participatives que es faran més atractives gràcies a gaudir de drets polítics. És molt possible que els bons oficis d’Isidre Fainé, recentment nomenat president de l’organisme que agrupa aquestes entitats financeres, hagin jugat un paper determinant en la superació de la malvolença que enfronta els dos líders polítics.

Comentari personal:

Crec que és molt bo per la democràcia que dos líders polítics com Zapatero i Rajoy, trobin punts d’acord en coses que afecten al país.

Cornelia Hountondji