Fa 25 anys Barcelona fou elegida seu olímpica

El 17 d’octubre de 1986 a les 13:30 de la tarda Juan Antonio Samaranch donava a conèixer la decisió del Comitè Olímpic Internacional de concedir a Barcelona l’organització dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992. Mai abans una ciutat espanyola els havia organitzat. Era el cinquè intent després de les candidatures presentades per als jocs de 1924, 1936, 1940 i 1972.
La celebració dels Jocs Olímpics de 1992 es sumava als grans esdeveniments internacionals celebrats a la ciutat: les dues exposicions universals (1888 i 1929) i el Congrés Eucarístic de 1952.
L’alcalde de Barcelona, ??Pasqual Maragall, després de conèixer la designació de la capital catalana va brindar la consecució dels jocs a totes les persones que van treballar en la candidatura i en un emotiu discurs des de Lausana va recordar quan el 1920 “un grup d’atletes espanyols, molts d’ells catalans, van anar a Anvers i van pensar que aquell espectacle valia la pena tenir-lo a casa “, als miners asturians” perquè el moviment que van protagonitzar el 1962 va ser el preludi de la nostra democràcia “, als treballadors de La Maquinista Terrestre i Marítima” exemple de la Barcelona obrera i popular “i als familiars del policia nacional mort en l’atemptat realitzat per ETA uns dies abans. L’alcalde va reconèixer que aquest havia estat el moment més difícil per a la candidatura olímpica.
La notícia va desencadenar l’eufòria entre els barcelonins: més de cent mil persones es van donar cita a Montjuïc en un acte presidit per Pasqual Maragall, Jordi Pujol i Narcís Serra, al que van poder veure el vídeo de la candidatura de la Ciutat Comptal i un espectacle pirotècnic. Al final de les festes dels gegants anells olímpics col · locats al Palau Nacional il · luminar el cel amb la música de l’himne olímpic de fons.
La idea del somni olímpic havia iniciat la seva gestació set anys abans al despatx del llavors alcalde de Barcelona Narcís Serra qui, en una entrevista a ‘La Vanguardia’ el juliol de 1992 reconeixia el protagonisme de Joan Antoni Samaranch en el projecte. Després del nomenament de Samaranch com a president del COI el juliol de 1980, aquest va realitzar una visita protocol · lària a l’alcalde en què van acordar portar el projecte endavant. El gener de 1981, en ocasió de la “Nit de l’Esport” organitzada pel rotatiu ‘Mundo Deportivo’ van fer pública la idea.
Serra recordava també com en una visita al vell estadi de Montjuïc després d’un dels ensorraments de la tribuna, “neix la idea que només podríem refer aquell estadi o construir un de nou amb l’excusa d’un gran esdeveniment esportiu”. La candidatura olímpica va brindar l’oportunitat i el 8 setembre 1989 Barcelona reinaugurada l’Estadi Olímpic de Montjuïc per convertir-lo en la instal · lació insígnia dels Jocs Olímpics del 92.
El “sí” a la candidatura culminava més de cinc anys de treball que s’iniciaven el 30 de juny de 1981 quan el ple de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar, per unanimitat, que es presentarà oficialment la candidatura als Jocs Olímpics del 1992. El 13 de novembre de 1982, Narcís Serra va lliurar el primer informe sobre la candidatura elaborat per l’equip de Romà Cuyàs, primer comissionat olímpic de l’Ajuntament barceloní, el president del Comitè Olímpic Internacional, Juan Antonio Samaranch. El suport oficial del Govern espanyol, requisit imprescindible per a qualsevol candidatura olímpica, es va produir el 28 de març de 1984.
El treball en el projecte de la candidatura va quedar recollit en el dossier de 1.200 pàgines que va presentar la candidatura de Barcelona’92 l’1 de març de 1986, amb una detallada relació de tots els aspectes relacionats amb la realització d’uns Jocs Olímpics. Maragall reiteraría llavors tres raons per les quals Barcelona necessitava els jocs: “Per a la projecció mundial de la ciutat, per introduir l’esport en la vida ciutadana, alhora que s’incorporen a Barcelona unes instal · lacions esportives modèliques i, en tercer lloc, per dotar a la ciutat d’una tecnologia de punta, bàsicament en el tema de les comunicacions “.
Aconseguida la candidatura olímpica Barcelona celebraria els millors jocs de la història olímpica.
Comentari personal:
Vaig a resumir el que m’ha explicat el meu pare:
Ell recorda que aquell dia es va donar el resultat que Barcelona seria olímpica l’any 1992. Tanta va ser l’emoció de tots els barcelonins que va congregar una gran multitud a la plaça Catalunya de Barcelona. Quines van ser les coincidències que l’any 92 l’economia catalana es reactivar gràcies a aquest esdeveniment.

Rubén Mendo