Per a tota la vida

El món es va aturar, la copa flotava i, llavors, unes mans negres, unes mans plenes de vida, la van recollir i la van aixecar amb força, en una d’aquelles escenes que queden per sempre en la memòria i que es recordarà amb la gallina de piel que el passat dissabte 28 de maig ,a la nit, va recórrer Wembley. Res més simbòlic per retratar la grandesa d’aquest equip com aquest últim gest d’Eric Abidal alçant l’orelluda, el símbol de la grandesa d’un equip que juga tal com viu, i que  va conquistar molt més que una Champions.

Al vell Wembley va començar a morir el vell Barça, el de tota la vida, el de Berna, el de Sevilla, i va començar a néixer el Barça que, al nou Wembley, es va consagrar contra el Manchester United (3-1) com el gran equip del segle, una llegenda que perdurarà per sempre. Quatre Copes d’Europa, com el gran que havia de ser i no era, quatre, tan fàcil de dir i tan inversemblant abans que Koeman trenqués aquella barrera sobre la qual el Barça de Guardiola ha construït un imperi.

Comentari personal:

Jo diría que el Barça va fer una dolenta primera part però a la segona part ho va fer molt bé i s’ho va mèreixer.

Alvaro Blanco