El camí del Barça a la final passa per eliminar el Bayern i el Liverpool o el Chelsea 

Tots els camins portaran a Roma, però el que haurà de seguir el Barça per plantar-se a la final de la Champions serà un viacrucis. Ningú s’esperava una passejada fins a l’Estadi Olímpic, però el sorteig de quarts i l’aparellament a semifinals no dóna treva als blaugranes, condemnats a jugar la tornada de totes dues eliminatòries lluny del Camp Nou. Un dels grans d’Europa, el Bayern Munic, és el primer enemic. Deixar-lo enrere el duria a una altra gran cita: Liverpool o Chelsea. I després, Roma.
Tan a prop i tan lluny, així veuen avui la capital italiana molts culés, il.lusionats de viure la sisena final de la història i equilibrar una balança desfavorable (dues de guanyades i tres de perdudes) en el torneig més desitjat i més esquiu. Posats a somiar, ja hi ha qui veu en aquell escenari el marc ideal per tancar un distingit i glamurós triangle d’èxits: Londres (1992), París (2006) i, ara, Roma. Si el 27 de maig arriba al final del camí, tindrà el privilegi d’assumir el paper de local i podrà vestir de blaugrana.

ALFOMBRA PER AL MANCHESTER
Però no serà fàcil que es compleixin aquests bons desitjos. El Barça haurà de lluitar molt, en un llarg viacrucis que, a més, el portarà a jugar-se el destí lluny de l’empara del Camp Nou. És, potser, la pitjor conseqüència del sorteig, tot i que per l’estil de l’equip i la seva capacitat per marcar fora de casa no sembla tan determinant com per a d’altres.
A qui li han posat una alfombra vermella fins a Roma és al campió. El Manchester hauria d’anar desfilant un altre cop cap a la final, aparellat primer amb el Porto i després contra el Vila-real o l’Arsenal, que repetiran el duel del 2006. Aleshores, Lehman li va aturar a Riquelme el penal que donava el pas a la final. La de París. Aquí va canviar la sort del porter. Va trobar Etoo, va ser expulsat i la història es va capgirar amb Belletti com a últim heroi. Koeman va deixar, finalment, d’estar sol.

L”ENVEJA” DE CASILLAS
“Hem tingut sort”, va reconèixer Alex Ferguson. No feia falta aquesta confessió. El Manchester de Cristiano Ronaldo té Roma més a la vista. Res a veure amb el panorama del Barça. Un viacrucis tortuós però sense espines i que val la pena viure. Altres donarien qualsevol cosa per ser al seu lloc. El Madrid, el primer. I Mourinho, amb ells. Ahir, al vestidor blanc la majoria va preferir mirar cap a una altra banda mentre les boles rodaven als bombos de Nyon.
Iker Casillas, l’únic que no va defallir enmig del chorreo de Liverpool i que va acabar plorant, va reflectir més bé que ningú el desconsol merengue. “Sento frustració, enveja, resignació. No vols veure el sorteig per no recordar-te d’altres coses i pensar que, per cinquè any consecutiu, el Madrid no hi és”, va reconèixer, aclaparat. A la Copa tampoc hi és i també pot envejar el Barça, ficat a la final. A la Lliga sí que hi és, però sis punts per darrere del líder, que, casualment, també és el Barça.

UN RIVAL PERILLÓS

Només el Manchester està a l’altura del Barça, amb el triplet tan a prop i tan lluny, i qui sap si els uns i els altres se l’acabaran jugant a Roma. Qui sap si Ronaldo i Messi tindran l’ocasió de debatre cara a cara qui és el millor. Però Roma queda encara molt lluny. Abans, al Barça l’espera un d’aquests enemics que mai estan morts per més que ho semblin. Quatre Copes d’Europa avalen un Bayern que no és el que era i s’ha rendit de paraula a la força de l’equip de Guardiola.
L’últim mà a mà en una eliminatòria entre tots dos (1996) va tenir un dolorós final per al Barça, més enllà de l’adéu a
la UEFA. Aquella derrota va precipitar el final de l’era Cruyff i d’un equip de joves del planter al qual els estrangers van deixar a l’estacada. El 8 d’abril, la vigília del Dijous Sant, el Camp Nou es vestirà per viure una gran nit i podrà contemplar una de les figures que desitjarien canviar de bàndol i posar-se al costat de Messi i companyia: Franck Ribéry. Però aquesta és la Champions de Leo.

Comentari personal:

Jo crec que el camí del Barça és guanyar la Champions , la Lliga i la Copa del Rei. És a dir , tot . Estic segur que ho aconseguirà amb el bon equip que té.

Adrià Polonio