El millor i el pitjor de la Lliga

En tot just una setmana haurem vist el millor i el pitjor de la Lliga. El millor, la part bona i espectacular, es veurà als estadis. Al Santiago Bernabéu, on el Sevilla, a la recerca d’un lloc de Champions, intentarà posar contra les cordes un Madrid tocat i cada vegada més qüestionat; a El Madrigal, on avui un Vila-real esplèndid, envalentit, potser el tapat de la Lliga, s’enfrontarà a un Atlètic que, per fi, sembla afagar el rumb, encara que quan es parla de l’equip matalasser no es pot donar mai res per segur; i aquest vespre al Ruiz de Lopera, a Sevilla, que finalment acollirà el Betis-Barça, un partit que s’ha vist envoltat d’una situació inversemblant, esperpèntica, intolerable.
No és concebible, i vet aquí el pitjor d’aquesta Lliga, que els jugadors, els clubs, els aficionats, unes hores abans del partit, no sàpiguen on hauran de desplaçar-se. No és acceptable en un món tan professionalitzat com el futbol i per això s’ha d’exigir més celeritat i més responsabilitat als dirigents i comitès del campionat. Els jugadors treballen tota la setmana pensant en el rival, en un camp, en la pressió ambiental que es trobaran. Canviar-ho tot a l’últim instant és desconcertant per a tots ells.

Comentari personal:

 Està bé que entrenin sabent en quin tipus de camp, i amb qui juguen, així els futbolistes tenen més recursos per guanyar.

Neus Estellé