Badalona bota d’eufòria amb el títol de la Penya
El bressol del bàsquet va acompanyar ahir els seus herois: Rudy, Ricky, Aíto, els homes que diumenge van donar a la Penya la seva vuitena Copa, 11 anys després que Jordi Villacampa aixequés el seu últim ceptre coper a Lleó. Malgrat que arrossegava una forta ressaca després del cap de setmana, Badalona es va bolcar amb el Joventut. Uns 5.000 seguidors verd-i-negres van abarrotar la plaça de l’Ajuntament i l’Olímpic per celebrar el títol.
“Això només és una part del que vindrà”, vaticinava Rudy Fernández a l’arribar a l’Ajuntament de Badalona en un ambient “increïble”. El jugador més valuós de la final de Vitòria, amb la xarxa de la cistella del Buesa Arena encara penjada al coll, va encapçalar, amb el president del club, Jordi Villacampa, la delegació que va oferir el trofeu a Maite Arqué. “Gràcies en nom de la ciutat per aquest títol i per mantenir el bressol del bàsquet. La gràcia del Joventut és que fa que gent d’altres ciutats sigui de la Penya”, va apuntar l’alcaldessa –escridassada a l’Olímpic– davant la secretària general de l’Esport, Anna Pruna.
Popovic, que havia jugat amb el micròfon del saló de sessions de l’ajuntament, va generar moviments tel.lúrics al fer saltar els seus companys al balcó i els penyaddictes a la plaça cridant “boti, boti, boti, culer el qui no boti”.
Ja a l’Olímpic, Villacampa i fins i tot Aíto van botar davant la insistència de la seva afició: “Això no ha de ser un punt i a part sinó un punt i seguit”, va dir el president verd-i-negre. Un discurs en què va coincidir Aíto: “És una satisfacció, però hem de treballar amb la mateixa dedicació, i més si és possible”. El tècnic badaloní, com sempre, va defugir el protagonisme i es va mantenir en un discret segon pla, però al sortir a la pista els seus deixebles es van agenollar per adorar-lo igual que tot el pavelló. Pau Ribas va fer onejar la senyera que portava com a bandera quan Mallet, com a la pista del Tau, va tornar a guiar la haka.
Opinió personal:
Estic molt content que agui guanyat la Penya, perquè és el meu equip preferit. S’ho mereixen perquè el vaig seguir tota la copa del Rei i la veritat és que es van esforçar moltíssim.
Ferran Ortí