Cuní, Climent i Tresserres

Dijous passat, Josep Cuní entrevistava Eliseu Climent amb relació als repetidors de TV3 al País Valencià. Divendres, el conseller Joan Manuel Tresserras se sotmetia a les preguntes de Cuní sobre el mateix tema. Tres primers espases, cadascú centrat en el seu paper. Climent, murri, escarmentat, amb imaginació i aportant dades de primera mà, amb una resistència de fons que ens salva la vida. Tresserras, el millor conseller de Cultura que hem tingut, informat, bon teòric, assenyalant sense perdre el somriure que cal seguir els camins legals i definint exactament on rau el nus problemàtic dels espais de telecomunicació. I Cuní, segur, inquisitiu, clar, no cedint davant les seduccions dels entrevistats. A la primera entrevista Climent va dir que els del PP de València enganyaven el conseller, que li havien pispat la cartera, i deixava clar que el partit socialista valencià era tan responsable com la dreta de la senyora Rita i del senyor Camps. L’endemà Cuní li pregunta al conseller per la cartera i aquest respon que li sembla que encara la conserva…; Magnífic!

Fent un resum de les entrevistes, l’únic personatge que queda malparat és el ministre Clos. Fins i tot el president Montilla va aconseguir de salvar els mobles quan feia de ministre a Madrid. Però en Clos no, en Clos és opac, lent, i ningú no sap a què es dedica. Cobra per fer de ministre, com el Joan Ferran cobra per dir això de la crosta. I aquest és el mal del país. D’una banda, excel·lents periodistes, magnífics acadèmics que no deliren quan entren a la política, activistes culturals de primeríssima divisió, i de l’altra, un Estat hostil amb els seus còmplices.

Opinó personal:

Penso que els senyors de la política no haurien de ficar el nas en els temes de comunicació perquè si sempre s’ha vist TV3 a València ,ara no se perquè no volen que es vegi aquest canal.

Mireia López