De les tres funcions vitals (nutrició, reproducció i relació) la que més costa de definir, inclús d’entendre, és la funció de relació.
D’entrada, entenem que és gràcies a aquesta funció que ens relacionem amb altres persones, i amb el medi que ens envolta. Sí, part de la funció de relació és aquesta: rebre estímuls i donar resposta. La funció de relació ens permet veure, escoltar, olorar, percebre i notar el que passa al nostre voltant. I respondre de la millor manera als estímul.
Però també rebem informació del nostre medi intern (temperatura interior, concentració de glucosa o d’oxigen en sang, pH,…). El nostre organisme, format per una diversitat d’òrgans i aparells, funciona com una unitat. Els aparells i sistemes treballen coordinadament. Això també forma part de la funció de relació.
Amb la RELACIÓ els éssers vius reben informació del seu medi, tant extern, com intern. Amb la COORDINACIÓ interpreten aquesta informació, elaboren respostes adequades i les porten a terme; tot això mentre l’organisme segueix funcionant normalment.
El SISTEMA NERVIÓS i el SISTEMA ENDOCRÍ són els encarregats de relacionar l’organisme amb el món exterior, així com de coordinar l’activitat dels diferents òrgans i aparells que formen el nostre organisme. Són els centres de coordinació.
Els sistemes, aparells i òrgans implicats directament amb la funció de relació són:
– El sistema nerviós: Format per l’encèfal, la medul·la i la xarxa de nervis que s’estén pel cos. Coordina les funcions de l’organisme. Interpreta les informacions que arriben dels receptors, elabora una resposta i la comunica als òrgans efectors perquè l’executin.La resposta del sistema nerviós és ràpida i transitòria.
– El sistema endocrí: Format per les glàndules endocrines que secreten hormones (missatgers químics) que produeixen efectes concrets en òrgans diversos. Aquest tipus de coordinació és més lent i progressiu que la que duu a terme el sistema nerviós.
– Els receptors: són un conjunt de cèl·lules especialitzades en percebre les condicions exteriors i interiors i els canvis que s’hi produeixen. Alguns receptors estan agrupats formant òrgans especialitzats en la captació de determinats estímuls, són els òrgans dels sentits (vista, oïda, tacte, olfacte, gust i equilibri). La resta de receptors estan repartits per les vísceres, músculs i articulacions i constantment estan donant informació. No formen un sistema, ja que són cèl·lules i òrgans aïllats que estan en contacte íntim amb el sistema nerviós, al qual transmeten les informacions que obtenen.
– L’aparell locomotor: la resposta motora del sistema nerviós la realitza l’aparell locomotor: esquelet i musculatura, responsables del moviment del nostre cos.