TEMA:1 Tens sentit de l’humor??

OTROGRAFIA

L’accentuació en català segueix les següents normes:

Les paraules monosíl·làbiques no s’accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l’accent diacrític).

S’accentuen les paraules agudes (la síl·laba tònica és l’última de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en o -in (on la i és vocal). S’escriu, per tant: català, però, també, camí, pastís, cabàs, progrés, Berlín, sorprèn. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).

S’accentuen les paraules planes (la penúltima síl·laba és la tònica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s’accentuen: exàmens, cànon, tòrcer, correguérem, portàveu, entristíssiu. Però no s’accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.

S’accentuen totes les paraules esdrúixoles (l’avantpenúltima síl·laba és la tònica) i totes les paraules sobreesdrúixoles (la sílaba tònica està abans de la penúltima). Per exemple: història, tònica, àrea, Núria, període, químicament.

S’accentuen tots els adverbis acabats en -ment si la paraula original a partir de la qual està format s’accentua: ràpida → ràpidament, mecànic → mecànicament, fàcil → fàcilment, feliç → feliçment.

Tipus d’accents

Hi ha dos tipus d’accents: l’accent greu o obert (`) i l’agut o tancat (´). L’accent greu es col·loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l’agut, sobre les vocals tancades. La a és la vocal oberta i la i i la u són les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden portar l’accent greu com l’agut, depenent de si la vocal és oberta o tancada. Exemples: bàscula, vàlid, matalàs, interès, bèstia, perquè, cèntim, mòdul, allò, òliba, repòs, arròs, vindré, accés, també, legítima, veí, rítmic, pastós, tórtora, cantó, institució, múscul, brúixola, pallús.

Accent diacrític

S’anomena accent diacrític aquell accent que es col·loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d’unes altres paraules que s’escriuen igual però que es pronuncien diferent.

A continuació, algunes de les paraules que porten accent diacrític en català:

bé, béns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)
déu (divinitat), adéu, semidéu; deu, deus (número; font; verb deure)
dóna, dónes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femení)
és (verb ésser o ser); es (pronom)
fóra (del verb ésser); fora (adverbi de lloc)
mà (part del cos); ma(possessiu)
més (quantitatiu); mes (període de l’any, conjunció, possessiu)
món (univers), rodamón; mon (possessiu)
nét, renét, besnét… (parentiu); net, renet… (adjectiu)
ós, óssos (animal); os, ossos (de l’esquelet)
óssa (animal); ossa (ossada)
pèl, pèls (vellositat); repèl, contrapèl…; pel, pels (contracció)
què (interrogatiu i relatiu precedit de preposició); que (relatiu àton; conjunció)
sé (verb saber); se (pronom reflexiu)
sí (afirmació); si (conjunció)
sóc (del verb ésser); soc (soca; esclop…)
són (verb ésser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
té (verb tenir); te (infusió; nom de la t; pronom feble)
ús (acció d’usar); us (pronom feble)
véns, vénen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
vós (tractament); -vos (pronom feble)
té (verb tenir); te (beguda)

ELS DIFTONGS I ELS HIATS

Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat):

ai – re (ai, diftong) a – e – ro – port (la a i la e no fan diftong)

Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple:

À – vi – a La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola
(la i i la a no formen diftong)

No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho.

peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu

En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

Així, doncs, els diftongs són la combinació de dues vocals que es pronuncien en una mateixa síl·laba, una d’aquestes vocals (o les dues) és una i o una u.

Cal saber distingir els diferents tipus de diftong. Fixa-t’hi:

Tipus de diftongs

– diftongs decreixents
vocal + i/u
ai, ei, ii, oi, ui aire, rei, boira, cuina
au, eu, iu, ou, uu pau, peu, ciutat, coure, duu

– diftongs creixents
i/u + vocal (en els següents casos)
qua, qüe, qüi, quo quatre, qüestió, ubiqüitat, quota
gua, güe, güi, guo guant, aigües, pingüí, aiguota
i + vocal (a l’inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga…
i, u entre vocals noia, deia, veuen…

Atenció!

No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals.

Exemple:
Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na…
No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó…

 

La dièresi

En català, es fa servir damunt de les vocals i / u per indicar que aquestes vocals no formen diftong, sino un hiat, amb la vocal anterior: veïna, llaüt, agraït, continuï, obeïes…

Es posa dièresi en els casos següents:

• Quan hem de pronunciar una u que podria ser muda: al-gues / ai-gües, tan-ques / pas-qües.
• Quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior i les normes de l’ortografia no ens permeten accentuar: pa-ís / pa-ï-sos, ai-re / ra-ïm, ei-na / ve-ï-na, cui-na / ru-ï-na, diu, di-uen / di-ürn, peu / peülla.
• Quan una i entre vocals no fa de consonant: bis-ca-ia / bis-ca-ï-na, però in-clo-ï-a (d’incloure).

Excepcions

Hi ha excepcions a aquest ús:

• Si la i o la u en qüestió poden portar accent: Lluís, veí…
• Mots començats pels prefixos ‘anti-, co-, contra-, re-, “tele”, “ràdio”,”semi” seguits de vocal: exemple reunir, antiimperialisme, contraindicació, reunificació. Però es posa dièresi en reïx i reüll, perquè no es consideren formats amb prefix.
• En els mots acabats en vocal + els sufixos -isme, -ista, “us”, “um”: exemple egoisme, altruisme, altruista… Però es posa dièresi en lluïsme i proïsme perquè no es consideren formats amb sufix.
• En les formes verbals d’ infinitiu, gerundi, en els futurs i els condicionals acabades en vocal + IR (tercera conjugació): exemples: trair, traint, trairà, trairia, però en canvi sí al participi traït o al present traïm, traïu.
• Si dues ii van seguides sempre porta dièresi la segona
• Sempre porten dièresi les paraules que no tenen la tònica al diftong

EXERCICIS

• El metge m’ha dit que ja estic be del refredat.
• Ja son les tres de la tarda,
• Que venen aquesta setmana els que venen cromos?
• No te pels a la llengua.
• Es veu que es estranger.
• Si vens a les fires de Maig, t’ho passaràs be.

 

 

 

 

SEGUINT EL FIL

L’altre dia vam acabar el 3r capítol de seguint el fil, era el que ens tocava a nosaltres.
Aquesta història, dita LA MUNTANYA MISTERIOSA, consisteix en una expressió escrita on hi ha quatre capítols, el 1r el fa un narrador: l’Albert Plans, els altres tres capítols els fan 3 escoles diferents.
En el nostre seguint el fil, el 2n capítol el va fer una escola anomenada Creu Alta, al 3r ens va tocar a nosalres i els vam elaborar entre tots els del grup 1 i després el vam enviar a l’Escola Roureda perquè finalitzés la història. El més sorprenent d’aquest any ha estat que ho hem escrit amb forma de guió, és a dir, com si fos una sèrie de televisió. Ha sigut molt divertit i hi hem participat tots. Quines ganes de veure el llibre acabat, doncs va ser una activitat molt divertida i enriquidora pel nostre vocabulari.
Hi han hagut 4 històries, però el 1r capítol és el mateix en tots els casos.

Òscar Silvestre i Aitana Araujo

LLEGIM!!!!!!!!!

http://www.edu365.cat/entrena/index.htm

ORTOGRAFIA

Practica el que hem treballat a classe en el tema:1. L’apòstrof i la contracció.

http://www.edu365.cat/primaria/muds/catala/ortografia/cm04.htm

ATENCIÓ!!!!!!!

Ha arribat el moment d’autoavaluar-te, doncs el control dels temes 1 i 2 ja és aquí. Si cliqueu en aquest link podreu accedir al web de cruïlla on hi apareixen tres opcions per a practicar: dictats interactius, jocs i autoavaluació de tots els temes.

http://www.alumnesprimaria.cruilla.cat/Llengua_catalana__Escriure_5e.html

TEMA: 5

LES PARAULES COMPOSTES

* penya-segat
* conferència
* espiadimonis
* salvavides
* guardacostes
* faristol

* autopista
* rentaplats
* filferro
* altaveu
* panxacontent
* busca-raons

Les paraules compostes són aquelles que estan formades per dues o més paraules.

El significat d’una paraula composta està relacionat amb el significat de les paraules que la formen. Exemple: un capgròs és un animal que té el cap molt gros.

Les paraules compostes que tenen el primer element acabat en vocal i els segon començat per r-, s- o x- s’escriuen amb guionet. Exemples: penja-robes, poca-solta, para-xocs.

EXERCICI

Llegeix aquests compostos que s’han barrejat i forma les paraules correctes:

paradia

trencasol

migmoll

aiguaclosques

Classifica aquestes paraules en el quadre segons que siguin compostos o derivats.

* eixugamans
* botonet
* menjamiques
* xerraire
* nevada
* paracaigudes
* llengua llarg
* espantaocells
* inventor

AUTOAVALUACIÓ DEL TEMA :6

http://www.alumnesprimaria.cruilla.cat/Autoavaluacio_123.html