Fotografies àlbum 5è A

fotos àlbum 5è B

Fotografies àlbum Cinquè B

En Manolo, la Roser, l’Àngels, en Frederic i l’àvia de la Mar van ser el convidats a l’hora de Català i ens ho vam passar molt bé. És curiós perquè de tots cinc només un, en FREDERIC, havia nascut a Sabadell, la resta havia vingut a viure aquí però vingueren de: Lleida, Sevilla i de Jaén, per tant ja vam veure la primera dada de la seva generació, el fet de la inmigració i emigració cap a les zones més industrialitzades.
I ara direm de que varem parlar:
– Avantatges i desavantages de la seva època, respecte la nostra.
– Com van conèixer a la seva parella.
– Els invents de la seva època i si encara serveixen ara.
Ens ho vam passar molt bé i els àvis també.
Els àvis es van posar vermells quan van dir com van conèixer a la seva parella i tenien tanta vergonya que semblava que explotesin, però les històries d’amor estaven molt bé , com la de l’àvia de la Mar.
A les seves escoles els profes eran molt durs, els tiraven el borrador al cap, els posaven en creu davant de la pissara o els pegaven amb el regle. Un dia, el avi del Pau i un grup de nens de la seva classe, van tirar petardos a la classe per vengarse contra els professors.
també ens van dir la sort que tenim ara en el tema de l’educació i la sanitat, així com amb la igualtat de gènere.però també hem de vigilar perquè estem perdent valors com: l’amistat verdadera, la solideritat. la comunicació, el respecte etc..

En general va ser súper interessant.

Esperem tornar-ho a repetir, doncs aquestes trobades intergeneracionals, valen molt la pena.

Aina Valls i Pau Pareja.

El dijous dia 11 ens vàrem acomiadar de la Montse Pascual.
La directora i la presidenta de l’A.M.P.A li van dedicar unes paraules en honor a la Montse després tots junts vam cantar dues cançóns una era del Lluis Llacs(si em dius adeu)…..

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat aquí

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

i també li vàrem cantar una altre cançó anomenada (Laura)….

I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar…
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cor altiu
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Montse

I si l’atzar et porta lluny
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels.
I en un racó d’aquesta veu
mentre la pugui fer sentir
hi haurà amagat sempre el teu so, Montse.