Daily Archives: 16 novembre 2010

Han vingut els nostres súper avis i àvies!!!!

En Manolo, la Roser, l’Àngels, en Frederic i l’àvia de la Mar van ser el convidats a l’hora de Català i ens ho vam passar molt bé. És curiós perquè de tots cinc només un, en FREDERIC, havia nascut a Sabadell, la resta havia vingut a viure aquí però vingueren de: Lleida, Sevilla i de Jaén, per tant ja vam veure la primera dada de la seva generació, el fet de la inmigració i emigració cap a les zones més industrialitzades.
I ara direm de que varem parlar:
Avantatges i desavantages de la seva època, respecte la nostra.
– Com van conèixer a la seva parella.
– Els invents de la seva època i si encara serveixen ara.

Ens ho vam passar molt bé i els àvis també.
Els àvis es van posar vermells quan van dir com van conèixer a la seva parella i tenien tanta vergonya que semblava que explotesin, però les històries d’amor estaven molt bé , com la de l’àvia de la Mar.
A les seves escoles els profes eran molt durs, els tiraven el borrador al cap, els posaven en creu davant de la pissara o els pegaven amb el regle. Un dia, el avi del Pau i un grup de nens de la seva classe, van tirar petardos a la classe per vengarse contra els professors.
també ens van dir la sort que tenim ara en el tema de l’educació i la sanitat, així com amb la igualtat de gènere.però també hem de vigilar perquè estem perdent valors com: l’amistat verdadera, la solideritat. la comunicació, el respecte etc..

En general va ser súper interessant.

Esperem tornar-ho a repetir, doncs aquestes trobades intergeneracionals, valen molt la pena.

Aina Valls i Pau Pareja.

Per tu MONTSE, princesa del pèsol

El dijous dia 11 ens vàrem acomiadar de la Montse Pascual.
La directora i la presidenta de l’A.M.P.A li van dedicar unes paraules en honor a la Montse després tots junts vam cantar dues cançóns una era del Lluis Llacs(si em dius adeu)…..

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat aquí

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

i també li vàrem cantar una altre cançó anomenada (Laura)….

I avui que et puc fer una cançó
recordo quan vas arribar…
amb el misteri dels senzills,
els ulls inquiets, el cor altiu
i amb la rialla dels teus dits
vares omplir els meus acords
amb cada nota del teu nom, Montse

Ens és tan fàcil recordar
quants escenaris han sentit
la nostra angoixa per l’avui
la nostra joia pel demà…
I aquí enmig dels teus companys
tot el que hem viscut plegats
mai no ha mancat el teu alè, Montse.

I si l’atzar et porta lluny
que els déus et guardin el camí,
que t’acompanyin els ocells,
que t’acaronin els estels.
I en un racó d’aquesta veu
mentre la pugui fer sentir
hi haurà amagat sempre el teu so, Montse.

També uns nens/as de cada classe li dedicaren unes frases amb tot el que sentien de la nostra Montse. Ara us mostrarem la nostra……..la vam fabricar entre tots.

Pensar en la Montse, és sentir!!!!

Sentir: màgia, felicitat, alegria, esportivitat, empeny, vitalitat, motivació, superació, diversió, energia, creativitat, organització, estimació…i podríem seguir hores i hores.

Portarem amb nosaltres totes les teves frases inventades i tan encertades, “ si el teu peu tingués boca diria: m’estàs xafant”, “orelles d’elefant i boca de pinyonet”, “ un fuet, un espetec i cul a la paret!”

Mai t’oblidarem Montse

5èA (tutora:Cris.Ll)

POEMA: MONTSE, ET RECORDAREM

Com a cap d’estudis un honor.
Professora i esportista, la millor.

Donava canya amb molta diversió.
I amb els masefestes es divertia molt.

La marxa era la seva passió
Però amb nosaltres s’ho passava de por.

Amb tans anys amb nosaltres
Sempre seràs al nostre record

de Marc Otero Martín 5è B

283_colonies-4rt-mas-batllori