KILIAN JORNET, CÓRRER O MORIR
Kilian Jornet i Burgada, és un esportista català que va nàixer a Sabadell, al dia 27 d’octubre de l’any 1987.
L’esport que practica és l’esquí de muntanya i també és corredor de muntanya. És una persona que té una gran projecció. Ha guanyat grans premis entre ells, el campionat del món d’esquí de muntanya en els anys 2010 i 2011, i campió del món de curses de muntanya. És conegut per haver guanyat l’Ultra-Trail du Mont Blanc (2008, 2009 i 2011) i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011), i també s’ha proclamat cinc vagades campió de Zegama-Aizcorri. O també per haver arribat en primera posició en totes les edicions de Giil di Mont entre el 2008 i el 2011. Entre altres, un dels més destacats del Kilimanjaro. Ha estat reconegut entre uns dels millors atletes del món en la seva disciplina.
Kilian Jornet i Burgada, fill d’Eduard Jornet i de Núria Burgada. El seu pare, és guia de muntanya i guarda bosc del refugi de Cap de Rec, situat a la Cerdanya. I la seva mare que era professora de les joves promeses de l’esquí de muntanya. Té una germana que és dos anys més petita, que es diu Naila, i que és una esquiadora integrada en l’equip estatal de muntanya i que practica curses de muntanya. El seu primer aniversari ja el va celebrar a quasi dos mil metres d’alçada. Als tres anys ja corria per la muntanya. Amb cinc anys ja va fer l’Aneto i amb sis el Breithorn, i amb només deu anys ja va fer tota la travessa dels Pirineus. Els disset anys va decidir no anar a la Universitat i realitzar els seus estudis, a la Facultat de Ciències i d’Activitats Físiques i Esportives (CNEA).
Kilian Jornet, ha fet que molta gent conegui un esport minoritari que en prou feines es coneixia. Molta gent gràcies a ell, ha pensat:
Si ell pot aconseguir una cosa tant difícil i tant dur i guanyant els seus rivals amb tant de temps de marge, i fer qualsevol cosa que es proposa, perquè jo no ho puc fer? Aquesta és la pregunta que molta gent es fa, i que la seva mare, segons va explicar en “El Convidat” no li acaba de agradar massa que segueixin l’exemple del seu fill, perquè requereix molt d’esforç físic que no tothom pot arribar aquest nivell.