Aquí publicarem un cont fruit d’un treball de la Michelle, la Maite i la Montserrat de 1r ESO.

Hi havia una vegada una noia que es deia Nora i no tenia pares. Vivia en un centre d’acollida i ningú la volia acollir. Ella només tenia una amiga que es deia Laura. Un dia la Isabel que era la noia que la cuidava li va dir que s’havia de vestir be perquè vindria una família i volien acollir a una nena .Al dia següent es va vestir bé i va venir la família, es va adonar que venia amb ells un noi, llavors el noi va senyalar la Nora i va dir:jo vull que aquella noia sigui la meva germana.
La Nora es va posar molt contenta i la Isabel que cuidava a totes les noies  d‘allà va dir: vine Nora que farem la maleta i te n’aniràs amb la teva nova família. Va fer la maleta molt contenta perquè anava a viure amb una nova família i tindria un germà. Quan va veure a la seva millor amiga Laura es van posar tristes les dues perquè una se n’anava i l’altra es quedava llavors la Nora es va posar trista i va cridar a la Isabel que no volia marxar  perquè sinó la Laura es quedaria sola i també li va dir que es quedava i que si no marxaven les dues no se n’aniria cap. Llavors la Isabel va dir a la família que hi havia un problema i la família es va espantar i van preguntar què passava, la Isabel va dir que haurien d’emportar-se a la seva millor amiga Laura o si no la Nora no se n’aniria. La família es va posar a parlar en veu baixa i van decidir que se’n podien emportar les dues. La Nora i la Laura es van posar molt contentes i van anar a fer les maletes totes dues alegres. Al cap d’una estona va arribar l’hora de acomiadar-se perquè ja marxaven cap a casa. Elles estaven molt contentes perquè serien germanes. A la setmana següent havien d’anar a l’escola. Tindrien un germà gran. Quan van arribar van veure una casa gegant, el noi els va ensenyar les seves habitacions i en van veure una amb una llitera i es van llençar a desfer les maletes i a instal•lar-se. Al dia següent es van trobar a la cuina un esmorzar amb molta variació: cereals, creps amb xocolata i moltes coses més, sense dubtar ni un moment van anar a menjar, però van veure que els seus pares es van parar a mirar-les i van dir: bon dia noies que teniu gana? va preguntar la mare. Totes dues van dir amb la boca plena: sí!!, la mare alegre els va dir que mengessin tot el que poguessin i es van posar la roba nova que els i havia comprat i es van arreglar, llavors van marxar a l’escola amb el seu germà Jordi. 
L’escola era privada i les noies anaven totes amb faldilles iguals i els nois anaven amb uns pantalons marrons i una armilla de color groc ataronjat.

Van veure què elles no anaven igual, llavors el seu germà les va acompanyar a direcció perquè els donessin els uniformes a les seves germanes.
La Nora en veure l’uniforme es va posar molt contenta perquè li recordava al centre d’acollida quan anaven totes vestides iguals. Van anar al lavabo i se’l van posar immediatament, van sortir i va tocar el timbre de l’entrada a classe, llavors van entrar a la classe i la mestra les va fer aixecar i les va presentar davant de tota la classe. La Nora va veure a un noi molt guapo i es va enamorar. Desprès a l’hora del pati el noi va anar cap on estava la Nora i la Laura i davant de totes dues es van presentar: un li va dir: em dic Xavi i va mirar la Nora, es va posar vermella com un tomàquet i quan se’n va anar li va dir a la Laura; mira que guapo que és i la Laura havia conegut a un altre noi que es deia Lluís i va anar cap a ell i li va dir: hola em dic Laura! El noi va dir: hola Laura Jo em dic Lluís, la Laura es va sorprendre que per primera vegada un noi tan guapo li parlés. Quan van sortir de l’escola la Nora anava cap a la taquilla. De cop i volta va xocar amb un noi i ella li va dir: ho sento molt, de veritat! I el noi li va dir: no passa res. Estàs bé? Va preguntar i la Nora es va adonar que era en Xavi. Llavors ell va dir: vols venir amb mi a comprar galetes per esmorzar? La Nora va dir que no podia perquè tenia que marxar perquè si no els seus pares es preocuparien. Nora, va dir: fins demà!
Quan va arribar a casa es va trobar un pastís molt gran i de cop i volta va sortir la mare i li va preguntar que com li havia anat el primer dia de l’escola. La Nora li va dir que li havia anat bé però li va preguntar si podia parlar amb ella i la mare es va sorprendre per la pregunta i li va dir: clar que sí. Amb mi pots parlar totes les vegades que vulguis i quan vulguis. La Nora li va dir que s’havia enamorat d’un noi i que si demà podia quedar amb ell perquè avui li havia dit que no podia i que potser demà, sí. La mare li va dir: es clar que pots, cada vegada que vulguis, però t’haurem de comprar roba bonica per poder anar amb un noi tan guapo i després la Laura li va dir que ella també havia conegut a un altre noi. Van anar les tres a una botiga per comprar roba bonica per la cita de les seves filles. Al dia següent van anar les dues a l’escola i després de classe la Nora va buscar al Xavi i li va preguntar que si volien quedar a les sis a la plaça i el Xavi va dir: a les sis seré allà esperant-la. Llavors la Nora va anar a casa i es va trobar a la Laura plorant i li va preguntar què li passava. La Laura li va dir que cap noi l‘estimava .La Nora va dir que això era mentida i va anar a parlar amb la mare perquè l’ajudes a vestir-se llavors la mare li va posar el vestit nou i li va fer una trena molt bonica. Després se’n va anar a menjar un gelat amb el Xavi i es van donar un petó .Més tard van anar a donar una volta. En Xavi i la Nora anaven agafats de la mà perquè la gent sabés que s’estimaven molt. Quan es van donar el primer petó el Xavi li’n volia donar un altre però tenia vergonya a dir-li perquè era la primera vegada que sortia amb una nena. Al final el Jordi va acompanyar a la Nora a casa seva i per marxar molt content li va fer un peto grandiós.
A l’arribar a casa seva va veure que la seva germana Laura encara plorava. I com que a ella no li agradava veure-la plorar la va posar guapa i la va acompanyar a veure a en Lluís i li van preguntar que perquè no estimava a la seva germana Laura. Ell va dir que sí que l’estimava però que la seva mare estava malalta i no li volia dir res perquè li donava vergonya que fos dolent per deixar-la plantada. A ella se li van il·luminar els ulls i li va dir que l’estimava i que el que a fet per la seva mare era preciós i li va preguntar al Lluís que si ell també l’estimava i ell tot vermell li va dir: t’ho demostraré! I li va donar un petó impressionant que ella de poc no cau a terra. Va arribar a casa tota sorpresa i es van estirar al llit i totes dues li van explicar a la seva mare el que havia passat i ella estava molt contenta. I totes dues van viure felices.