1. Quines són les causes del Canvi Climàtic? Quins tipus de gasos són nocius?
La principal causa del Canvi Climàtic és l’efecte hivernacle. Aquest és un fenomen natural que permet que la Terra tingui una temperatura adequada per viure-hi.
La radiació del Sol arriba a la Terra, una part molt petita d’aquesta energia l’absorbeix i l’altra la reflecteixen les superfícies blanques com els pols. Però, l’efecte hivernacle fa que molta de l’energia que en principi hauria de sortir es quedi; gràcies a això la terra no és una immensa glacera.
Nosaltres, emetent gasos com el CO2 (indústries, cotxes…) o els CFC (esprais) hem multiplicat l’acció de l’efecte hivernacle, i això fa que la Terra s’escalfi massa.
2. Quins animals estan en perill d’extinció? Per què?
Amb el Canvi Climàtic estan canviant els ecosistemes dels animals: moltes espècies migren per salvar-se de l’extinció, però altres no sobreviuen. Com a exemples trobem l’ós polar que per alimentar-se es veu obligat a nedar distàncies molt llargues que abans feia desplaçant-se pel gel, i mor ofegat. Un altre exemple, són alguns tipus de rèptils que no es poden aparellar perquè no hi ha suficients mascles, ja que el sexe depèn de la temperatura a la que s’exposi l’ou.
A més, també trobem el gripau daurat que no pot sortir de sota terra perquè el clima s’ha tornat molt sec i per tant no es pot ni alimentar ni reproduir. I finalment un exemple més proper, la tortuga mediterrània que abans es trobava per tota la mar mediterrània i ara només està a l’Alt Empordà.
3. Quines són les conseqüències del Canvi Climàtic?
Entre les conseqüències del Canvi Climàtic trobem l’augment del nivell del mar, degut al desglaç dels pols i l’augment de les temperatures que fa que també augmenti el volum de l’aigua. És per això que les illes són cada cop més petites, com també els continents.
Una altra conseqüència és la desertització, és a dir zones que es tornen àrides i seques com deserts per la sobreexplotació del terra, la tala d’arbres…
A més, hi ha sequera, i inundacions a llocs on no eren habituals.
Tot això fa que molts animals estiguin en perill d’extinció i nosaltres també en patim les conseqüències amb malalties i desastres naturals.
4. Alguns exemples de zones on el clima hagi canviat.
L’exemple més conegut és el de Groenlàndia on la velocitat de desglaç s’ha duplicat en els darrers anys. A més, també trobem l’exemple d’Austràlia on a la part est hi ha una sequera que no era habitual anys enrere i està afectant els éssers vius autòctons o el de Xina on les nevades més fortes en 50 anys han provocat molt morts. Finalment, volíem citar el cas de Kiribati o les illes Marshall ( a l’oceà pacífic, a l’est d’Austràlia) que s’estan fent petites per l’augment del mar.
5. Quan va començar el Canvi Climàtic ?
Hi ha hagut molts canvis climàtics al llarg dels milions d’anys de vida a la Terra (l’era de les glaçades,…) però emetent gasos que provoquen l’efecte hivernacle estem accelerant el procés que havia d’arribar de forma natural, i n’estem multiplicant les conseqüències.
6. Què podem fer per aturar-ho?
El principal és reduir el consum tant d’energia (menys calefacció, menys aire acondicionat,…- perquè la major part d’aquesta energia surt de fonts no renovables), com de materials. Una acció important és reutilitzar tot allò que tenim. La segona opció és reciclar, encara que hem de tenir en compte, que aquesta no és tan bona perquè les fàbriques per reciclar emeten gasos nocius.
A més, els fums dels cotxes també contaminen així que podem agafar el transport públic en comptes d’agafar el transport privat.
Finalment, a nivell d’Estat, s’hauria de potenciar les energies renovables: la eòlica, la solar i la hidràulica entre d’altres.
7. Quins països i ciutats són les que contaminen més? Què és el Protocol de Kyoto?
Els tres països que més contaminen són Estats Units, Xina i per últim Índia. En canvi, les ciutats més contaminades es troben totes a Xina i són Guiyang, Chongqing i Taiyuan.
L’any 1997 a Kyoto (Japó) es van reunir 161 països per prendre mesures contra el Canvi Climàtic. D’aquesta trobada va sortir el Protocol de Kyoto, uns acords on els països que signaven es comprometien a reduir en un 5 % les emissions de gasos com el CO2, que són perjudicials. Estats Units entre d’altres països no va voler signar el protocol.
Ostres! Mai hagués dit que éreu tan treballadors! :p
Em sembla un projecte genial el del canvi climàtic.
M’agrada perquè no només us informeu de qué tracta i quines conseqüències té, sinó que us interesseu per averiguar quines són les coses que podem fer nosaltres per evitar danys majors.
Enhorabona a tots vosaltres i a la mestra!!
Petons, us trobo a faltar nois/es!!
Ja s’han acabat les classes dedicades al canvi climàtic, però segur que tant als lectors del bloc com als alumnes el treball els ha suggerit nous dubtes, que els portaran a fer de Sherlock Holmes del Canvi Climàtic, a altres potser els ha convençut per donar aquell pas que no es veien amb cor de fer, i ja han començat a reciclar. El cas és que aquest projecte no acaba aquí, de fet espero i desitjo que només sigui el principi, que hagi encès el llum de la consciència del medi ambient, el que tots duem a dins.
Primer de tot saludar a tots els”meus” nens/es que han participat a les jorandes dedicades al canvi climàtic!. El fet d’anomenar-los “meus”, no és res més que el reflex d’un amor i carinyo que va néixer després de tenir-los com primer grup de menjador als meus inicis farigolins,i que a hores d’ara encara no puc deixar de sentir-vos meus!!mare meva que grans us aneu fent…continueu així, dolços, autèntics, impulssius, pura generositat…i una mica “gamberrus” també!!jijiji!!
Per acabar, i fent referència a la tasca que l’equip docent ha relitzat, una gran enhorabona. Des del meu punt de vista pedagògic, és a través del treball col·lectiu, i la pròpia recerca juntament amb la tranmissió d’un coneixement destinat a la reflexió del pròpi alumne, on s’aconsegueix una aprenentatge autèntic, útil i competent. Amb el que això els permetem desenvolupar per si sols unes idees i uns coneixements pròpis i seus, una identitat i un saber fer únic. Contineu així!!
Una abraçada.
Tere.