1. L’espècie humana. L’ésser humà pertany al grup dels mamífers, és a dir és un organisme pluricel·lular, amb teixits, de nutrició heteròtrofa (és a dir que s’alimenta de matèria orgànica), amb digestió interna, vertebrat i que alleta a les seves cries. Es diferencia de les altres espècies per la seva elevada intel·ligència, la qual cosa s’evidencia, per la seva capacitat per a elaborar objectes i planificar el seu futur.
2. El cos humà. Per a facilitar el seu estudi es diferencien cinc nivells d’organització de la matèria, que són:
- Nivell subatòmic. Compren les partícules subatòmiques. Per exemple protons i electrons.
- Nivell atòmic. Compren els àtoms Per exemple àtoms de carboni, àtoms d’hidrogen, etc.
- Nivell molecular. Compren les molècules que són la unió de dos o més àtoms. Per exemple les molècules d’aigua (H2O), molècules de glucosa (C6H12O6), etc.
- Nivell cel·lular. Compren les cèl·lules. Per exemple cèl·lules nervioses, cèl·lules musculars, etc.
- Nivell pluricel·lular. Compren els teixits , els òrgans , els sistemes i els aparells . Per exemple el teixit conjuntiu, el ronyó, el sistema nerviós, l’aparell respiratori, etc.
3. Tipus de molècules del cos humà. Són les denominades biomolècules humanes. Es classifiquen en:
| Aigua (H2O) | ||
| Inorgàniques | Gasos (CO2, O2 i N2) | |
| Sals minerals (NaCl, CaCO3, Ca3(PO4)2, etc.) | ||
| Biomolècules | ||
| Glúcids. Per exemple glucosa, midó, cel·lulosa, etc. | ||
| Orgàniques | Lípids. Per exemple greixos, colesterol, etc. | |
| Proteïnes. Per exemple albúmina, col·làgen, etc. | ||
| Àcids nucleics. Són l’ADN i l’ARN |
6. Cèl·lules. Les cèl·lules humanes són cèl·lules eucariotes, és a dir cèl·lules amb nucli. Es poden definir com estructures de matèria viva constituïdes per una membrana, un citoplasma i un nucli que conté el material genètic o ADN. En el citoplasma es distingeix un medi líquid o citosol i unes estructures denominades orgànuls cel·lulars com són els mitocondris, el reticle endoplasmàtic, els ribosomes, l’Aparell de Golgi, els lisosomes, etc.
Les cèl·lules presenten funció de nutrició. Les cèl·lules humanes presenten nutrició heteròtrofa és a dir s’alimenten de matèria orgànica. El seu metabolisme (conjunt de reaccions químiques encaminades a obtenir energia a partir dels aliments) generalment finalitza en la denominada respiració cèl·lular que se realitza en els mitocondris.
Les cèl·lules tenen funció de relació ja que poden captar determinats estímuls i emetre respostes dinàmiques, com per exemple la fagocitosi en els glòbuls blans, i respostes estàtiques com és la secreció de substàncies.
Les cèl·lules també presenten funció de reproducció. La reproducció cel·lular que genera cèl·lules idèntiques a la cèl·lula mare implica una duplicació del nucli denominada mitosi i una divisió del citoplasma en dos denominada citodièreis.
7. Teixits. Són conjunts de cèl·lules especialitzades en fer una determinada activitat, molt semblants entre si i que tenen un mateix origen embriològic. Es distingeixen:
- el teixit epitelial (serveix per recobrir superfícies i per segregar substàncies gràcies a constituir glàndules),
- el teixit conjuntiu (serveix per unir òrgans interns),
- el teixits cartilaginós (serveix per formar estructures),
- el teixit adipós (serveix com reserva energètica),
- el teixit ossi (serveis per formar estructures),
- el teixit muscular (serveix per fer contraccions i extensions),
- el teixit nerviós (serveix per captar estímuls i emetre respostes) i
- la sang (serveix per transportar aliments, O2 i CO2).
No tots els organismes pluricel·lulars presenten teixits. Alguns, com les algues i els fongs, no presenten cèl·lules especialitzades en funcions diferents, sinó que totes les cèl·lules poden realitzar totes les activitats. Es diu que aquests organismes no tenen teixits, és a dir no tenen estructura tisular, sinó que tenen estructura de tal·lus.
8. Òrgans. Són estructures constituïts per diversos teixits que conjuntament realitzen un acte. Per exempleel cor, que és l’òrgan que impulsa la sang.
9. Sistemes. Són conjunts d’òrgans, formats pels mateixos tipus de teixits, que poden realitzar actes independents. Es distingeixen 6 sistemes diferents que són:
- el sistema nerviós,
- el sistema muscular,
- el sistema ossi,
- el sistema endocrí o hormonal,
- el sistema tegumentari (pell) i
- el sistema limfàtic.
10. Aparells. Són conjunts d’òrgans, que poden ser de teixits molt diferents, que actuen coordinadament en la realització d’una funció. Per exemple l’aparell digestiu presenta òrgans tan diferents com les dents i l’intestí que malgrat això cooperen per a realitzar la funció digestiva. Es distingeixen 5 aparells diferents que són:
- l’aparell circulatori,
- l’aparell respiratori,
- l’aparell digestiu,
- l’aparell excretor i
- l’aparell reproductor.